Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Thyssen, Valira, Reig, Gusi, hotel, museu, Puig i Cadafalch, Bescompte, Adsera
Andorra, Thyssen, Valira, Reig, Gusi, hotel, museu, Puig i Cadafalch, Bescompte, Adsera

Si el Valira parlés (explicaria això)


Escrit per: 
A. Luengo / Postal: Col·lecció Ludmilla Lacueva

La d’aquí al costat és probablement una de les fotografies més antigues que es conserven de l’hotel Valira: ha de ser anterior al 1935, l’any que es va aixecar la Casa Fusilé, que encara no apareix a l’escena. Així que l’hotel Valira era nou de trinca: s’havia inaugurat el 24 d’octubre del 1933 i era una iniciativa dels monjos de Montserrat. Puig i Cadafalch va dibuixar un esbós del que hauria sigut un edifici encara més formidable, però el cert és que el projecte que finalment es va executar portava la firma del pare Celestí Gusi (Barcelona 1897-1978), autor també de la desapareguda pèrgola que completava les instal·lacions, a l’altre costat de Carlemany, així com de l’actual CAEE, on els monjos benedictins van obrir una escola.

El cas és que d’aquell hotel “dotat de tot el confort modern i d’un servei acurat” –així s’hi referia la crònica de la inauguració que es va publicar a la revista El Cadí– i que va prestar un honorable servei entre el 1933 i el 2000 només en queda avui la pell. La rehabilitació integral en què la propietat, Reig Patrimonia, es va embarcar fa tres cursos va comportar el buidatge total de l’edifici –tan sols se’n va conservar la façana– i, per tant, els set decennis de vida del Valira són avui història. Fum. Però una història formidable, que resumeix els anys daurats del sector i que repassem avui amb Ludmilla Lacueva, aquí en funcions d’historiadora –seu és Els pioners de l’hoteleria andorrana, la bíblia sobre la matèria–, amb imatges inèdites procedents del seu arxiu personal i amb l’excusa de l’obertura al públic del Museu Carmen Thyssen Andorra. Divendres, ja ho saben.

Al llarg de set decennis s’hi van succeir quatre direccions: la família Bescompte, des de la inauguració fins al 1940; Josep Adserà i Maria Cubells, fins a mitjans del decenni; Francesa Reig, la més longeva al capdavant de l’establiment –s’hi va estar fins al 1985–, i finalment la cadena Hotansa, que va tancar la paradeta. Entre els hostes cèlebres que van desfilar pel Valira, el primer de tots és el pintor Joaquim Mir, que va assistir a la inauguració; en la immediata postguerra espanyola va ser punt habitual de trobada dels exiliats, amb Pau Casals el primer de tots. Lacueva esmenta també el doctor Josep Trueta, el cantant Luis Mariano i, atenció, Maria Josep de Bèlgica, l’última reina d’Itàlia –i que va passar per aquí als primers 50, quan ja no ho era–, i és molt probable que també Kubala.

Era, en fi, un hotel de luxe; per això als anys 40 els Adserà van llogar el xef del Ritz de Barcelona, Joaquim Miralles, i el refinament el va portar fins a les últimes conseqüències Francesa Reig: els hostes es podien fer pujar l’àpat de campanya fins a Engolasters, a cavall d’una mula i amb cuiner inclòs; la vaixella duia gravat el logotip de l’establiment, i les cambreres de nit passaven cada vespre per les habitacions per obrir el llit, deixar-hi ben plegadeta la camisa de dormir i una presa de xocolata o flors com a obsequi, diu Lacueva. El sopar, d’etiqueta, era amenitzat per una orquestra de cinc músics que, si feia bo, durant el dia tocava a la pèrgola.

Tot tenia pedigrí, al Valira, des de les tovalloles fins als jocs de taula, la cristalleria (verda) i les cadires (de vímet). I també el mobiliari: l’hotel va instal·lar el primer ascensor del país, abans fins i tot que el Rosaleda (1943) i la casa Felipó (1948). Una relíquia venerable fabricada per la casa Ersce, Ascensores y Aplicaciones Industrials, de Barcelona, que es va socarrimar en l’incendi del 2000 i que la propietat ha restaurat, però que no tornarà al Valira: es trobava com és lògic a la planta baixa, i aquest és l’espai que avui ocupa la sala d’exposicions del Thyssen.

Tampoc no tornarà la porta principal, tallada en avet i amb motius orientals, que els últims temps –potser amb la reforma que el 1990 va practicar l’última gerència– es va reubicar a l’interior de l’establiment: també s’ha restaurat escrupolosament, però resulta que el nivell del carrer ha baixat i segons la propietat era inviable reaprofitar-la. Ni el mural amb escenes pintoresques –uns paquetaires per aquí, Radio Andorra per allà, i anar fent– que un hoste agraït va pintar als anys 50 a la cafeteria. Sobreviu, com les rajoles modernistes i els vitralls del menjador. No els trobaran al nou Thyssen, d’acord, però Lacueva n’ha compatit amb nosaltres les fotografies que en va fer l’any abans de la clausura. I de l’incendi. Just a temps.

Andorra
Thyssen
Valira
Reig
Gusi
hotel
museu
Puig i Cadafalch
Bescompte
Adsera
Número de vots: 479
Comentaris: 1

Comentaris

Tot és optimisme en els seus articles. Segurament, la visió i aptitud dels experts els quals consulta la informació té alguna cosa a veure en la manera d'expressar-se i de transmetre les notícies. Sens dubte, la societat ha perdut un bon escriptor de novel·la negra (Que n'és de fàcil opinar; i recolzant-se en l'anonimat, encara més). Salutacions.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic