Ja és estiu a la capital. Això és el que pensen els veïns del centre històric, qualsevol que s'hi passegi, de fet, quan comencen els preparatius del Jambo. Tant li fa que la 13a edició del festival tingui lloc del 18 al 20 de juny i que l'estiu comenci oficialment l'endemà. Si toca Jambo, l'estiu ja és aquí. I ho sabem des que va néixer, el 2014 i com a subproducte, recordin, del Red Music, avui justament oblidat. El Jambo, no.

El Jambo s'ha convertit, i no és exagerat dir-ho així, en una fita del calendari cultural. I s'ho ha guanyat perquè Toni Colom i Oriol Vilella tenien una visió i s'hi han mantingut fidels: un festival al carrer, gratuït, amb una decidida aposta pels creadors locals i tres requisits irrenunciables: repertori nou o disc acabat de sortir del forn, i sempre amb temes propis, res de versions. Això, i unes engrunes de talent emergent de fora. Emergent, atenció, perquè és el que es pot permetre el Jambo: portar bandes a punt de donar la campanada, com van ser en el seu moment Núria Graham, Joana Serrat, Daniel Romani, Lucie Antunes i la Ludwig Band.

Com s'ha traduït tot això al cartell del 2026? En una trentena llarga d'actuacions –més de la meitat de les quals, de grups local– que toquen tots els pals, tecno, jazz, cançó d'autor, flamenc, blues i naturalment el rock, i repartides pels sis escenaris del centre històric: la Vinyeta, el cap del Carrer i les places Guillemó, del Poble, Sant Esteve i del Consell.
Entre les propostes de casa, cal destacar dues estrenes absolutes: els nous discos de Quim Salvat (Des de zero) i Four Flags (Beginnings), així com el debut de Souled Out –la reencarnació en clau de soul dels clàssics Old School, ara amb secció de vent– i dos aniversaris: Odara Trio fa deu anys; Komanem, vint. El cartell local el completen Electrix, Sara Núñez –aka Ese–, Eugenuai Correia, Isolda, Kic Barroc, El tren de la música, Marta's i Bluetonics, amb la cirereta dels esbarts nacionals, que tornen al Jambo dos anys després.

Entre els forans, els podem endossar l'etiqueta de cap de cartell als texans Vandoliers, consolidadíssima i energètica banda de country alternatiu que ha inclòs el Jambo a la maratoniana gira europea, i la de tapats, a Ypnosi, a qui l'any passat se'ls va quedar petita la rambla Molines i que aquesta edició repeteixen a l'escenari principal del Jambo, a la plaça Guillemó. Completen l'elenc la salsa del cubà Joao del Monte; els ritmes llatins de Compota de Manana –la banda acompanyant de la mexicana Nati Peluso–, el francès Mansire, artista revelació del Victoires de la Musique 2025; el flamenc pop rock dels sevillans Juventude; el duo Arar, cançó d'autor amb saxo i guitarra; el flamenc llatí de les catalanes Maruja Limón, i el jazz fusió dels novaiorquesos Hold My Pocket.

Com diu Vilella, "portem qualitat, no noms". I si d'una cosa se senten Colom i ell orgullosos és de l'impacte que el Jambo ha tingut als escenaris nacionals: coincidit amb la primera edició, la del 2013, hi  havia amb prou feines una dotzena de bandes en actiu al nostre país, i la immensa majoria es dedicaven a les versions. Avui són prop de seixanta, i quasi totes amb  repertori original.

Per acabar, el pressupost d'aquesta 13a edició s'ha enfilat als 173.000 euros, aportats per patrocinadors privats i institucionals.