...no et et pots perdre la pròxima edició del Rockòdrom, l’11 i el 12 de setembre a l’aparcament del telecabina d’Arinsal. Que no t’ho creus (i disculpa el tuteig, però estem en mode metal)!? Obre l’Spotify o la primera plataforma que tinguis a mà i punxa Crecí en los 80, de El Reno Renardo, biscaïns de Getxo i patriarques del freak metal hispà.

D’acord, no són ni Luis Alberto de Cuenca ni Miguel d’Ors ni tan sols Karmelo Iribarren, però sí un Perec –el de Me’n recordo– trasplantat als gloriosos i pelet casposos 80 ibèrics  versionats per Barón Rojo, Obús o Ñu. Aquí en va la prova: “Quiero comprarme un Delorean/ para viajar años atrás/ Cuando las trufas de Sabrina tenían más poder/ que Alianza Popular”. Una altra estrofa diu així: “Te ponías tocinete devorando/ Tigretones y Phoskitos/ Caramelos chimos, gusanitos/ Peta Zetas y conguitos”, però la meva preferida és aquesta: “Aliñamos la ensalada/ con un buen chorrito de aceite de colza/ Nos quedamos medio calvos/ De tanto Filvit Champú en nuestra cabeza”. I la torna, ai, la torna, quin formidable himne generacional: “Yo crecí en los 80 y sobreviví/ haciendo la grulla de Karate Kid”.

Insisteixo: busca-la on sigui, però busca-la. O millor encara, estigues com un clau l’11 de setembre a Arinsal, perquè El Reno Renardo seran els cap de cartell de la primera jornada del Rockòdrom. I si tens la desgràcia que no vas créixer als 80 sinó als 90, no t’hi amoïnis. També tenen la versió per a la generació X, que és tant o més salvatge (“Te quedaste medio tonto de pirulas en la ruta al bacalao/ Y tenías la Vespino llena de pegatinas del Bollycao”). I si te les vols donar de culturetes, posa-te-la de fons mentre llegeixes Xarnego, de Txema Díaz-Torrent.

En fi, i tot això només per començar, perquè el Rockòdrom són aquesta edició El Reno Renardo i divuit bandes més. Atenció, perquè estem parlant d’un festival únic: pel gènere –del rock metaler cap amunt, tot i que segons Santi Casas, que n’és l’ànima des del primer dia, “hi té cabuda qualsevol gènere que inclogui guitarra i bateria”– però també per la data, a final d’estiu, quan s’han acabat les festes  majors, per la ubicació, al peu de la muntanya, i per la vocació de festival a l’antiga, amb tota la programació concentrada en dos escenari, dos espais i dues intenses jornades.

Els altres
Reno Renardo de banda, la condició de cap de cartell recau en Bala (Lume, Maleza, Besta), duet gallec que combina grunge, stoners, harocore i metal que ho està petant després de desfilar per La Revuelta de Broncano. De fet ja ho petava abans i La Revuelta els ha convertit en un fenomen. L’any que ve, diu Casas, haurien quedat fora de caixet. Més piruletes: els madrilenys  Toundra, referència del post rock i del metal instrumental europeu, amb Siete, acabat de sortir del forn; Klone, la revelació del rock progressiu francès, i sobretot, sobretot, els danesos MOL, oportunitat única de descobrir el blackgaze: diu Casas que en són el top d’Europa, i no tenen previst cap concert més al sud dels Pirineus. A Arinsal o res. 

Això, pel que fa a les bandes internacionals. Perquè el Rockòdrom reserva sempre un espai considerable per al metal local. Aquesta edició amb In Eclipse, Omnira, Frecuencia Cero, Andorraidura, Punkers Love the 80’s i Quim Salvat, en versió hard. La resta del cartell el completen Fallen at Dawn, Prom Kinks, Gyoza, Afterlapse, Metrakillator i Madman, un dels millors tibuts de Ozzy Osburne i Black Sabbath.

I ara disculpeu, que he entrat en bucle: “Yo crecí en los 80 y sobreviví/ haciendo la grulla de Karate Kid./ Yo crecí en los 80 cantando Parchís/ elásticos rojos y parches de KISS”. 
Sèee.