"Silenci, que rodem", criden abans d'un "tots a córrer!" i les declaracions del cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat s'aturen de patac. Més enllà, uns operaris treballen per fabricar neu artificial, "biodegradable", xiuxiueja Pau Riera, de Contraban Produccions. La pel·lícula és de misteri, les intencions dels productors ben clares: projectar-la al Sitges Film Festival, una referència del cinema fantàstic i de terror. Al productor espanyol Àlex Matamoros li brillen els ulls quan l'esmenta. També hi ha Berlín o Canes i per què no "representar Andorra a la catifa vermella dels Gaudí", diu.
En aquesta borda de la Peguera i el terreny que l'envolta podria semblar que això del cinema sigui bufar i fer ampolles. Matamoros assegura que la inversió pública que s'ha fet en el sector audiovisual tindrà un efecte multiplicador important. "Per cada euro que s’inverteix en una producció té un efecte multiplicador per sis", ha afirmat, tot destacant que "la producció ha generat més despesa al país de la que s’ha aportat en ajuts".
Satisfacció també per la part institucional amb la ministra de Cultura, Mònica Bonell, que opina que "el retorn econòmic que tenen aquests ajuts és evident en aquesta producció, hi treballen 115 persones, també hi ha empreses del país, per tant, realment hi ha un retorn a l'economia del nostre país i després també no oblidem la projecció internacional que dona el fet que hi hagi un rodatge".
La ministra ha recordat que es treballa juntament amb Andorra Business i Andorra Turisme per crear una comissió que impulsi encara més el sector. Un guant que recull Cerni Cairat. "Ho acollim molt positivament i hi participarem activament. Tenint en compte que tenim paisatges espectaculars, tenim una climatologia que avui veiem que és més favorable per a rodatges en aquesta època de l'any que potser en altres zones, i des del Comú, a través dels mitjans tècnics de què disposem des de diferents departaments també hi estem col·laborant i hi col·laborarem en el futur".
Algú li retreu al cònsol que no vagi calçat adequadament en un terreny amb fang, mentre els actors es preparen per a una escena on han de córrer tirant-se boles de neu. Cairat, que no descarta posicionar Sant Julià com a destí cinematogràfic, explica l'ambient que es viu a la parròquia per la presència de l'equip de rodatge que s'hi allotja. I per si faltava alguna cosa, el film té una important presència femenina amb dues directores, Clàudia Serra i Paula Serra, i una important presència femenina. “La major part de l’equip, guionistes i directores, són dones que estan liderant un projecte des d’un punt de vista feminista”, apunta Matamoros.
La pel·lícula, que es roda íntegrament en català, narra la història de dos joves monitors d’esplai amb els seus vuit nens que passaran un cap de setmana en un refugi de muntanya i que, després d’una tempesta de neu que els deixa aïllats, quan entren al refugi i fan el recompte es troben que hi ha un nen de més. El Comú de Sant Julià hi ha contribuït amb 5.000 euros i amb suport logístic i organitzatiu. El Govern, a través de l’ajut a la cinematografia, hi destina 125.000 euros. "Cine, cine, cine, més cine, per favor", que cantava Luis Eduardo Aute, "que tot a la vida és cine, i els somnis, cine són".
