Aprofitin d’avui fins diumenge per desfilar pels jardins de Casa de la Vall i fer-hi un últim cop d’ull. Això s’acaba. Dilluns comencen els primers moviments de terres que en canviaran de dalt a baix la fesomia, l’única que li hem conegut els que no estàvem per aquí abans del 1962, quan es va reformar el complex de Casa de la Vall, tant l’interior com l’exterior, per donar-li l’aspecte actual. Les obres, a partir del projecte amb què l’arquitecte Xavier Aleix va guanyar el concurs convocat el 2020 per Sindicatura, s’allargaran durant tot aquest any i bona part del 2026, i s’hi destinarà un pressupost d’un milió d’euros. La primera fase ja està adjudicada, i preveu un termini d’execució d’entre nou i onze mesos, i les altres dues –enjardinament i construcció de l’amfiteatre sobre l’actual aparcament– es licitaran immediatament després que el Govern aprovi l’entorn de protecció de Sant Esteve i de Casa de la Vall. Un tràmit gairebé immediat, perquè està previst que hi doni el vistiplau a la sessió del Consell de ministres del 21 de gener.
Convé en aquest punt recordar que el projecte que finalment s’executarà difereix sensiblement del que fa un lustre va guanyar el concurs: del projecte primigeni se n’han eliminat els dos edificis inicialment previstos, un que seguia i a la vegada ocultava la façana posterior de l’antic hotel Viena, i un altre de totalment exempt sobre l’aparcament, i també l’aparcament soterrani projectat sota l’actual.
L’interior, també
Això, pel que fa als entorns de Casa de la Vall. Però és que l’interior de l’edifici també es remodelarà de dalt a baix i es museïtzarà: l’arquitecte Enric Dilmé (Rosaleda, Ràdio Andorra) en redactarà el projecte i en dirigirà les obres, que s’allargaran durant tot aquest any. Se’n rehabilitaran tant la planta baixa, amb la sala de Corts, com el primer pis, amb la sala de plens, la dels Passos Perduts i el despatx del síndic, i molt probablement ja el 2026, el cap de casa, on s’ubicarà l’exposició permanent que explicarà tant la història de l’edifici com la del Consell General al qual ha servit de seu des del 1702, un projecte que dirigeix Xavier Llovera, i la biblioteca on es dipositarà el llegat bibliogràfic de Casi Arajol. En aquest cas, el pressupost previst s’enfila als 1,2 milions d’euros.
Es tracta, segons el pla director elaborat per Eudald Guillamet, de dotar Casa de la Vall de l’aspecte institucional que li correspon a la seu històrica del parlamentarisme andorrà, matisant els tics folklòrics de la reforma del 1962. Se n’eliminaran certs elements que grinyolen: el gotelé de les parets, el sòcol de les escales... però es respectaran les intervencions més idiosincràtiques d’aquella intervenció pionera, des de la pedra vista de la façana, perquè originalment Casa de la Vall estava tota arrebossada, com corresponia a una casa forta, a la tronera apòcrifa que s’hi va afegir pel culte del moment a la simetria i la filera inferior de finestrons, una altra aportació que cal posar al sarró de l’arquitecte català Ros de Ramis, ànima d’aquella reforma.
