Diari digital d'Andorra Bondia
El síndic, Vicenç Mateu, i l’historiador Carles Gascón van presentar ahir l’acte central del 600 aniversari del Consell de la Terra.
El síndic, Vicenç Mateu, i l’historiador Carles Gascón van presentar ahir l’acte central del 600 aniversari del Consell de la Terra.
Pergamí amb el privilegi del bisbe Tovià, atorgat l’11 de febrer del 1419: es conserva a l’Arxiu Nacional.
Pergamí amb el privilegi del bisbe Tovià, atorgat l’11 de febrer del 1419: es conserva a l’Arxiu Nacional.

Sis segles que són 730 anys


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Jonathan Gil / Arxiu Nacional

Gascón avança al 1289 la constitució del Consell de la Terra i proposa que el 1419 només es va ‘institucionalitzar’.

Aquests últims mesos ja havien caigut dos dels documents bàsics de l’andorranitat: la Carta Pobla i l’acta de consagració de la catedral de Santa Maria d’Urgell. Tots dos van resultar fakes historiogràfics avant la lettre, i no deixa de tenir cert mèrit si tenim en compte que estem parlant de mistificacions perpetrades un mil·lenni enrere. Però eren fakes, al cap i a la fi.

No direm que ara li ha arribat el torn al privilegi pel qual el bisbe Francesc de Tovià va autoritzar l’11 de febrer del 1419 la constitució del Consell de la Terra, perquè el document és indiscutiblement autèntic. Però les coses no van anar exactament com ens les havien explicat fins ara. Com a mínim, si és certa la hipòtesi que planteja l’historiador Carles Gascón, que ha estudiat el pergamí del dret i del revés i que dilluns que ve hi dedicarà al Consell General, que ha patrocinat aquesta nova aventura historiogràfica, una prometedora conferència en l’acte central dels actes pel 600 aniversari del Consell de la Terra. I tanta insistència, convé repetir-ho, es justifica en el fet en absolut menor que el document del 1419 s’havia considerat fins ara l’acta fundacional del nostre parlamentarisme.

Per no dilatar-ho més: Gascón planteja que el bisbe Tovià es va limitar a reconèixer, a “institucionalitzar”, una entitat que funcionava com a “òrgan conciliari” des de molt abans. Exactament, des del 1289. El privilegi del 1419 posa, això sí, ordre i concert en aquest òrgan que fins aleshores es reunia de forma “circumstancial”, i estableix per exemple que en endavant es convocarà una vegada l’any i que l’integraran dos o tres “prohoms” per parròquia. El Consell de la Terra, tal com va quedar instituït el 1419, nomenava els seus representants, síndics, procuradors o missatgers que en defensaven els interessos davant del tribunal, si calia, dels consenyors i en els conflictes que sorgissin amb comunitats veïnes, diu Susanna Vela al Diplomatari del segle XV.

En qualsevol cas, i a dreta llei, el que toca celebrar dilluns que ve no és per tant el 600 aniversari del Consell de la Terra, sinó el 730, perquè tot plegat va començar el 1289. Segur que hi han caigut: un any després del Segon Pariatge. Òbviament, no podia ser casualitat: “En aquell moment es produeix una rara tempesta perfecta que toca de ple les institucions, i la jurisdicció sobre el territori passa a mans del comte de Foix, primer, i després també del bisbe d’Urgell. En aquest context s’explica perfectament la creació d’un consell restringit, de prohoms, que procedeix de les reunions assembleàries anteriors”, diu Gascón.

Aquell primitiu Consell de la Terra, un dels protoparlament més antics d’Occident –si ja fardava quan el fèiem nascut el 1419, imaginin ara, que resulta que és 130 anys més vellet– s’ocupava inicialment de gestionar assumptes molt concrets: primer de tot, la quèstia, que era responsabilitat dels prohoms: eren ells els que en última instància n’havien de garantir personalment el pagament íntegre. I això, diu Gascón, era sovint motiu de controvèrsia, sobretot l’any que li tocava al senyor comte: es veu que mai no en tenia prou i que el seu any les disputes pel repartiment del tribut eren habituals.

L’altra competència amb què es va estrenar el Consell de la Terra va ser la regulació de l’accés a les pastures comunals: sens dubte per compensar les suors que passaven amb la quèstia, als prohoms se’ls va reconèixer des de l’inici un dret d’accés preferent. Les atribucions del nostre venerable protoparlament, en fi, es van anar ampliant amb els successius privilegis atorgats pels consenyors, però el que està clar és que amb o sense quèstia, al final ser un prohom sempre és millor que no ser-ho.

La clau, al ‘Llibre d’ordinacions’

En què es basa la revolucionària hipòtesi que planteja Gascón? L’historiador alturgellenc va trobar la clau en el Llibre d’ordinacions del Consell de la Terra (1505) que es conserva a l’Arxiu Nacional. I això que al principi n’era bastant escèptic, diu. El cas és que la més antiga de les ordinacions que s’hi consignen data precisament del 1289. I és l’única, assegura, “que està firmada de manera explícita pels dos consenyors: el bisbe Pere d’Urg i el compte Roger Bernat II”. En cap altra de les anotades posteriorment al llibre hi estan presents els dos consenyors a la vegada, “i això em fa pensar que les del 1289 són les ordinacions fundacionals, que s’aniran ampliant amb privilegis posteriors”. El síndic Vicenç Mateu, que escura les últimes setmanes de mandat, no ocultava ahir la satisfacció per una hipòtesi que canvia de forma considerable la interpretació tradicional dels nostres orígens constitucionals: “Aquesta hipòtesi vincula el Consell de la Terra amb el Segon Pariatge, el moment fundacional de l’estructura institucional del país”. Així que no val posar-se llepafils: l’11 de febrer celebrarem els 600 anys del privilegi del bisbe Tovià. I també, el 730 del Consell de la Terra. El calendari, segur que ho recorden, va arrencar el novembre amb el concert de Jordi Savall a l’Auditori, i continuarà a la tardor amb una exposició sobre el Consell de la Terra i l’edició de la monografia de Gascón. Serà, és clar, amb la Sindicatura que surti de les eleccions d’abril. I atenció a la monografia que inclourà, en fi, alguna sorpreseta més, com la disputa que el Consell de la Terra mantindrà des del 1359 amb la Diputació del General –la Generalitat, vaja– perquè les Valls neutres no fossin considerades part de Catalunya i estalviar-se així els impostos sobre les importacions que venien de França. Com és obvi, aquells homes savis es van sortir amb la seva.

Andorra
mateu
síndic
Gascon
privilegi
bisbe
Tovià
consell de la terra
Consell General
600
aniversari
1419
1289
Vela
Número de vots: 26
Comentaris: 1

Comentaris

Llastima que aquesta noticia surti a la segona pagina. Con es confirma que son 730 anys? És molt interessant aquest punt. Una altra bona noticia i que mereix reflexió i celebració és: la disputa que el Consell de la Terra mantindrà des del 1359 amb la Diputació del General –la Generalitat, vaja– perquè les Valls neutres no fossin considerades part de Catalunya Això ho tenim a l’ADN!!!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic