Mariona Bessa reincideix en la novel·la juvenil amb ‘Torno en set dies’, nou al·legat conservacionista.

Les coses de vegades passen així. Diu Mariona Bessa (Escaldes, 1984) que va ser als 6 anys quan va veure la llum: “Recordo perfectament el moment que el monitor dels Esports d’Estiu ens ho va explicar. Era la primera vegada que sentia a parlar del canvi climàtic i em va impactar moltíssim. No m’atreviria a dir que he patit ecoansietat, però des d’aleshores és un tema que sempre m’ha acompanyat, per això em vaig fer biòloga i per això escric ficció climàtica”. I juvenil, cal afegir, a partir dels 14 anys, el lector que té al cap quan seu a la taula i comença a construir històries.

Aquest vespre presenta a La Trenca la segona, Torno en set dies, amb un amfitrió d’excepció, Iñaki Rubio. La segona que veu la llum, tot i que cronològicament és anterior a La captura, el títol amb què dos anys enrere va donar la campanada i es va endur el premi Guillem Cifre. Se la va publicar Barcanova, que de seguida li va demanar si tenia més material al calaix. I és clar que en tenia. Torno en set dies, per començar. Com a La captura, l’heroïna és una noia, Laura, 17 anys, que a diferència de l’Ona no ha de descobrir quina va ser la causa que el nostre món s’ensorrés. Sobre el paper, el repte no és tan descomunal: la Laura és un dels set candidats que concorren al concurs per obtenir una plaça a la Universitat de Harvard, que acaba d’obrir delegació a Barcelona. La prova consisteix a enviar-los de campament a un remot racó d’alta muntanya lluny dels mòbils i de les xarxes socials. I a veure què passa. Només hi pot haver un guanyador, i aquests són els dos ingredients que li interessaven a l’autora per plantejar aquesta versió de El  señor de las moscas 2.0: d’una banda, diu, “set dies castigats sense tauletes digitals ni terminals ni ordinadors els permetran descobrir facetes que creien definitivament enterrades, com les relacions cara a cara i les meravelles de la natura. Al final som éssers socials, i tot i que sembla que estem més connectats que mai la realitat és que cada vegada estem més aïllats. De l’altra, el format concurs permet tocar qüestions que afecten els adolescents molt de prop, com ara la competitivitat, l’ambició, la desconfiança, l’enveja, el joc brut...”

Optimista militant
La mena d’experiment ecològic en què Bessa situa els seus protagonistes –amb la Laura al capdavant “no ha sortit mai de la ciutat i no ha vist una vaca ni de lluny”– es torça quan un descobriment inesperat en el fons d’un barranc, i que ens abstindrem de revelar a petició de l’autora, els obliga a replantejar-se els objectius. 

Torno en set dies és una novel·la obertament destinada al segment del young adult, entre els 13 i els 17 anys, per concretar: “Escric per a joves la mena de ficció que a mi m’agradava llegir quan tenia aquesta edat, que és quan vaig llegir amb més intensitat. És un moment clau en la formació de la personalitat i que dona per tant molt de joc a l’hora de plantejar conflictes”. I com a autors de referència cita Susan Colins, Sarah Maas, Jennifer L. Armentrout i Eloy Moreno. 

El seu àmbit natural és la fantasia, i el tema recurrent, el canvi climàtic. Per formació –és biòloga en exercici– i per convicció: “M’agrada destacar el valor de la natura en la nostra vida, perquè estic convençuda que la vida en contacte amb la natura ens fa més feliços. Però sense moralismes i sense pretendre alliçonar ningú. El que intento transmetre és que l’hem de cuidar, que no la podem consumir com si fos un producte, amb la seguretat que quan n’acabes un sempre n’hi haurà un altre”. Però sense militar en el catastrofisme: “Estem fotuts, sí, però soc optimista per naturalesa: estem a temps d’aturar el canvi climàtic, però hem d’actuar ja”.