No es va acabar dijous, amb el lliurament dels premis, la polèmica que ha generat la primera edició dels premis d'Arquitectura del COAA. Tot va començar, recordin, quan el jurat va decidir motu proprio, segons la versió del COAA, canviar la categoria en què concorria el Parc de l'Ossa encampadà, que s'havia inscrit a Paisatge, i reubicar-la a la d'Obra Nova. El problema, insistien els arquitectes díscols, és que les bases del concurs ho deixaven claríssim: "Cada arquitecte col·legiat al COAA només podrà presentar una única obra per categoria".
I resulta que el Parc de l'Ossa va acabar concursant en una categoria on els mateixos autors del projecte –Lluís Ginjaume i Gerard Veciana: és a dir, Altura– ja concorrien amb el Refugi de l'Illa. El greuge era obvi: tots els concursants van haver d'optar per una sola obra per categoria. Tots, menys Altura, que a Obra Nova n'hi va acabar presentant dues. I la queixa, més que justificada: a les bases es deia enlloc que el jurat podria reubicar un projecte en una altra categoria, i si així es feia, com va ser el cas d'Altura, que un despatx acabava concorrent amb dos projectes en una mateixa categoria, semblava just donar als altres col·legiats l'opció de fer el mateix. No va ser així, i Altura no només es va endur el premi gros d'Obra Nova amb el Parc de l'Ossa, sinó que el Refugi de l'Illa va obtenir de propina una menció especial del jurat.
Només cal imaginar la cara que se'ls devia quedar als finalistes –el Centre de Tecnificació Esportiva d'Ordino (Marc Monegal) i el projecte del Coll de la Botella (Xavier Orteu)– que sí que van complir les bases i només van presentar-hi un projecte cadascun. La prova que el COAA no tenia la consciència gaire neta és que a l'entrega de premis de dijous va passar per alt la menció especial del Refugi de l'Illa, a diferència de la Casa Xarret, l'altra menció especial (a Rehabilitació), que sí que va rebre els honors reglamentaris. La del Refugi de l'Illa només consta de forma subreptícia a la pàgina web dels premis.
