Sortir de casa i plof

Casa Trenella, aixecada el 1874, porta a la Batllia la construcció d’un edifici de quatre plantes a un metre de la façana.

El malson es va començar a gestar el 2018, quan els hereus de l’últim propietari del xalet Marcel d’Engordany el van vendre, juntament amb la finca adjacent, a una societat inversora que pretén aixecar-hi un edifici de quatre plantes i que s’enfilarà fins als dotze metres d’altura. De fet, ja s’hi ha començat a enfilar, només cal que vegin la foto d’aquí al costat. Al gener va començar l’enderrocament del xalet, i la sorpresa dels propietaris de la veïna Casa Trenella (la tercera generació de la família que viu a una de les cases pairals més antigues d’Engordany) va ser monumental en comprovar que el nou edifici es cruspia literalment la placeta que des del 1874, quan es va aixecar Casa Trenella, hi havia hagut al davant de la façana principal, i que el que fins aleshores havia sigut un “camí veïnal d’ús compartit”  –diuen Joan i Cristina Armeny, fills dels actuals propietaris– havia quedat reduït a un claustrofòbic passadís que amb prou feines arriba al metre d’amplada. El mateix havia passat amb la callissa lateral que compartien les dues cases i que donava accés a l’hortal de Casa Trenella: l’edifici projectat al solar del xalet Marcel avança la façana fins a la meitat de la callissa, que passa així dels tres metres que històricament havia fet al metre i mig escàs que ja es comença a visualitzar.

La propietat de Casa Trenella va remoure cel i terra. Al·legaven els pactes verbals entre els avis que van aixecar les cases (el xalet Marcel es va construir el 1970 sobre el solar de l’antiga casa Marió) i que bàsicament consistien, diu Joan, “a no fer-se nosa i a tenir sol tot el dia”. L’anomenat “pas veïnal d’ús compartit”. Uns pactes que sempre s’havien respectat escrupolosament i que havien donat lloc a l’especial configuració urbanística d’aquest espai de l’antic Engordany, amb la característica placeta...

...I uns pactes verbals que, ai, no es van reflectir, sembla, al cadastre del 2012. El cas és que el Comú escaldenc va donar la raó a la societat inversora perquè el permís d’obra s’ajustava, segons va defensar al juny la cònsol Marín en un tens consell, a pregunta de l’oposició, al pla d’urbanisme i al cadastre, extrem que naturalment Casa Trenella no comparteix i que ha acabat amb l’afer a la Batllia, en forma de demanda contra el Comú d’Escades i contra el Govern.

Els Armany repliquen que les obres a la parcel·la veïna a Casa Trenella són contràries al POUP i a les normes urbanístiques, i que a més deixen en paper mullat el catàleg d’edificis d’interès històric de la parròquia, on Casa Trenella figura amb el codi EDI-19 i que descriu com a “casa pairal rehabilitada que manté les proporcions i el ritme compositiu de la façana” i que “juntament amb casa Coté constitueixen dues unitats amb interès travessades pel camí”. Els Armany sol·liciten, en fi, la nul·litat de les resolucions del Comú i de la comissió d’urbanisme relatives al cas, i, atenció, la suspensió “immediata” dels treballs que s’estan efectuant a la finca veïna, i el “restabliment de la legalitat urbanística”.

Això es tradueix, diuen, en la restitució de la situació anterior a les obres que van començar al gener. Casa Trenella vol recuperar la placeta que “des de sempre” hi ha hagut en aquell espai, així com l’amplada original de la callissa lateral: “Que construeixin a la parcel·la que els correspon, la que ocupava l’antic xalet i el jardí adjacent, però no a la placeta, que mai ha sigut seva”.

El cas, ja s’ha dit, es ventilarà a la Batllia, però ahir ja es va convertir en trending topic oficiós a les xarxes. La petició a Change.org que recrimina al Comú escaldenc “la poca sensibilitat envers les cases pairals de la parròquia” i que crida el ciutadà a “protegir junts el nostre patrimoni” havia superat en poc més de 24 hores el miler llarg de firmes, inclosa la de Velles Cases.