Per poc aficionat que sigui al ciclisme, és molt possible que alguna vegada s’hagi preguntat com es deuen sentir els ciclistes quan pugen per un pendent del 8, el 10 i fins i tot el 12%. Posem que el Tourmalet, el Galibier o, en fi, el coll de la Gallina. La forma diguem-ne ordinària seria plantar-s’hi amb la bicicleta i el mallot del nostre equip preferit –el Reynolds dels anys 80– i cap amunt. Però potser no se senten prou en forma. Doncs bé, d’aquí a un any, menys i tot, podran posar-se en la pell de Lejarreta, Delgado, Romminger o Pantani: el futur museu que la capital projecta als baixos de la seu del Comú a Lídia Armengol inclourà itineraris virtuals per aquests ports mítics a lloms d’una bici de veritat.
“Suareu la cansalada”, promet Josep Maria Herms, CEO i director creatiu de Playmedia, l’empresa manresana que està ultimant el projecte museogràfic del futur equipament. Realitat virtual, escenografies, sistemes interactius i grans audiovisuals completen –de moment– el repertori d’experiències que oferirà el museu. A més d’una selecció dels tres centenars llargs de bicicletes de la col·lecció Riberyagua, única en la seva espècie i sense parangó a Europa. Si una cosa està clara és que tindrà molt poc de museu. “De fet, ni es dirà així”, assegura Herms: “fugirem del model tradicional de museu acumulatiu, que es limita a posar la peça sobre una peanya, endossar-hi el cartellet i avall”.
Llavors, com serà? Posats a buscar-hi símils, Herms apunta als museus de la ciència –pensin en el museu de l’electricitat, per no anar més lluny. El que en l’argot del gremi se’n diuen museus de nova generació. La col·lecció Riberaygua serà l’excusa per parlar d’un seguit de conceptes associats a la bicicleta: naturalesa, tecnologia, innovació, sostenibilitat, salut... El secret rau, però, en la interactivitat. “El que volem és que hi desfilin com més visitants millor, i que el que vingui tingui motius per repetir. Si ens limitem a exposar objectes de forma passiva, com s’ha fet tradicionalment, una vegada vist el visitant ja no torna. Es tracta de crear un espai dinàmic, on puguis fer coses i viure experiències: que sàpigues el que costa pujar un port, o el que sent el corredor enmig de l’etapa reina del Tour de França, o els patiments d’un soldat britànic de la II Guerra Mundial quan intentava desplaçar-se en bicicleta per l’arena del desert”.
La cirereta de tot plegat serà naturalment la col·lecció Riberaygua, amb peces úniques com ara la històrica draisina daquí al costat –les primeres protobicicletes, inventades a principis del segle XIX i que no tenien ni pedals ni cadena, o els clàssics i pelet inquietants velocípedes, per no parlar de la vincicleta projectada per Leonardo (o per un deixeble seu, no està clar: el col·leccionista se’n va fer construir una rèplica a partir de l’esbós que se’n conserva en un còdex renaixentista).
El calendari d’aquesta prometedora aventura és sorprenentment imminent.El Comú rebrà a finals de febrer l’anomenat projecte bàsic, hi rumiarà durant un mes, i l’equip d’Herms disposarà de vuit setmanes més per enllestir el projecte executiu a partir del qual es licitarà l’execució de l’obra. Ens en podem anar a finals de maig, principis de juny, com a molt tard en les dues etapes andorrana del Tour, entre l’11 i el 13 de juliol. L’adequació integral dels 1.600 metres quadrats de Lídia Armengol s’allargaria sis mesos, així que a finals d’any, potser a principis del 2022, el nou espai hauria d’estar obert al públic. No tenen ganes, de pujar a Tourmalet?
