Sud Radio demana auxili

Després de l'aval del Constitucional al Cramea, sorgeixen veus que reclamen que es conservin íntegrament i 'in situ', a la primera planta de l'edifici, els emissors de Sud Radio. Al·leguen que formen part de la "fàbrica d'ones" que era el complex del Pic Blanc, operatiu entre el 1964 i el 1981.

Ara que, vist l’aval del Constitucional, sembla que tirarà finalment endavant el Centre Residencial en Alçada Medicoesportiu, Cramea per als amics, toca tornar-se a plantejar els dubtes legítims que ja van sorgir ara fa un lustre, quan es va començar a parlar d’aquest projecte visionari a l’històric edifici del Pic Blanc i que van quedar aleshores sense resposta. Tenen a veure, com insisteixen els tècnics consultats i que  prefereixen mantenir-se en l’anonimat, amb la compatibilitat del projecte, tal com l’ha esbossat Bomosa, amb els elements patrimonials que es conserven a Sud Radio.

De fet, tot el patracol és un bé catalogat, que forma des del 2008 part de l’inventari general. Però el que els amoïna especialment són els monumentals emissors de la primera planta de l’edifici, on –sospiten– el projecte de Cramea preveu una gran sala semidiàfana que s’habilitarà com a gimnàs. Es tracta de la Thomson original, la CSF de 300kW de potència amb què Sud Radio va començar a emetre, el 1964, i una altra Thomson, aquesta una CFTH Houston de 600kW, que s’hi va afegir el 1972. Tots els que han tingut el rar privilegi de visitar l’estació recorden la impressió que causen uns artefactes que deixen petits els de Radio Andorra i que –segons Patrimoni, i a diferència dels del Roc del Pui– es troben en perfecte estat. Que es podrien engegar demà mateix, vaja.

El que adverteixen els tècnics és que l’edifici de Sud Radio era tot ell una fàbrica d’ones, i que és tot ell el que ha de ser considerat un vestigi d’arquitectura industrial. Què vol dir, això? Que el que li confereix valor patrimonial és la totalitat del complex: l’edifici, per descomptat, però també –i no és arriscat afirmar que sobretot– els dos emissors principals. Formen part de l’estructura de l’edifici i no poden per tant ser considerats béns mobles. I el que temen és que el Govern, que ha declarat el Cramea d’interès nacional, acabi plegant-se a les exigències del projecte i opti per retirar la maquinària de la sala. Una operació d’altra banda d’enorme complexitat tècnica, que comportaria certs riscos –els aparells contenen residus tòxics, com ara mercuri– i que generaria el problema de trobar-los un nou emplaçament.

La solució que reclamen és deixar-los in situ perquè formen part intrínseca del complex. I certes veus que també opten per l’anonimat sostenen que el departament de Patrimoni ja ha advertit que ho entén així i que no es prestarà a participar en una eventual retirada dels emissors de Sud Radio. És veritat que el començament de les obres no és imminent –el CEO de Bomosa plantejava setmanes enrere l’horitzó del 2024– però també que en una qüestió com aquesta el Govern, que és el propietari de l’edifici, hauria de deixar clara des del principi la seva posició, que no pot ser altra que vetllar per la conservació íntegra d’un monument únic que, junt amb Radio Andorra, i segons Velles Cases, podria ser clar candidat a patrimoni de la humanitat.