Diari digital d'Andorra Bondia

Sud Radio: els interrogants


Escrit per: 
A. Luengo

Va ser probablement la campanada del discurs d’orientació política que el cap de Govern va oferir dijous. Com a mínim, en matèria patrimonial: la decisió d’ubicar un centre d’alt rendiment esportiu a les instal·lacions de Sud Radio, tancades des del 1981 i que l’estat va adquirir el 1986. Una iniciativa sorprenent perquè el complex del Pic Blanc és un dels nostres rars vestigis d’arqueologia industrial, s’havia passat tres decennis oblidat de tothom -inclòs el seu propietari- i semblava per tant fer més nosa que servei, i només en una sola ocasió, una -fa dos anys, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni- va obrir les portes al públic. Un dia. No és el que en diríem un bagatge impressionant per a un edifici únic al país.

Tot això deixarà de ser així si prospera el projecte anunciat dijous per Toni Martí: un projecte transversal, que afecta diversos ministeris però que interessa primer de tot el de Cultura, perquè el patracol del Pic Blanc forma part des del 2008 de l’Inventari General del Patrimoni en la categoria de bé immoble inventariat. És a dir, que no es tracta d’un monument -com sí que és el cas del Rosaleda, per citar un altre edifici de titularitat estatal- però per plantejar-hi qualsevol intervenció cal comunicar-ho al departament abans de sol·licitar la llicència urbanística. Exactament com l’edifici de Radio Andorra a Encamp.

No és previsible que hi hagi friccions en aquest punt, però els tècnics consultats per aquest diari coincideixen a plantejar una bateria d’interrogants sobre el projecte esbossat pel cap de Govern. El primer de tots té a veure amb la primigènia raó de ser del complex de Sud Radio: les dues grans emissores -la Thomson original, una CSF de 300 kW de potència amb què va començar a emetre el 1964, i una altra Thomson, una CFTH Houston de 600 kW, que s’hi va afegir el 1972- instal·lades a la sala de màquines de l’estació. ¿Quins són els plans del ministeri per a aquests vestigis de la radiodifusió dels anys 60 i 70 que el mateix departament admetia ara fa dos anys que es trobaven ne perfecte estat de conservació? Primera de tot caldrà, segons aquests mateixos tècnics, inventariar tot el material, una operació que a Radio Andorra -per fer-nos-en una idea- va començar el 2014 i que s’allargarà encara el curs que ve. D’altra banda, i sobretot, ¿es conservaran in situ, les emissores, en el que és aparentment la solució més lògica? ¿O es desmantellaran, en una operació d’enorme complexitat i que comporta certs riscos -els aparells contenen encara residus potencialment tòxics per a la salut, com ara mercuri- i que afegiria el problema de buscar-los un nou emplaçament? En el primer cas, ¿serà compatible, el manteniment de les emissores, amb les instal·lacions del futur centre d’alt rendiment? ¿O el projecte preveu potser la construcció d’un edifici annex que contingui part de les dependències?

Val a dir que els tècnics consultats també coincideixen que es tracta d’una iniciativa òptima -partint de l’evidència que tota intervenció haurà de respectar l’essència d’un edifici inventariat- perquè dóna un ús i insufla per tant vida a un patrimoni que s’havia esllanguit durant trenta anys. En tot aquest temps, l’únic que n’ha sabut treure rendiment és, en fi, el direcyor Josep Pozo, que hi rodarà pròximament el llarg Danger. De moment, Cultura ja ha fet un primer pas, convocant un concurs per documentar i estudiar l’edifici del Pic Blanc. Cosa que dóna a entendre que ja fa mesos que el projecte circula pels despatxos del departament.

Es tracta, en qualsevol cas, d’un complex monumental, tant per l’emplaçament -dalt de tot del Pic Blanc, a 2.650 metres d’altura- com per les dimensions: el cos principal és un enorme cub que frega els 50 metres de llargada: al primer pis, amb una superfície de 580 metres quadrats, hi ha la sala de màquines i, en un voladís, els habitacles de l’equip tècnic que vivia a l’estació -dormitoris, cuina, menjador, sala d’estar, laboratori, magatzem i despatx de direcció-; en un cos annec, tres compressors capaços de generar una potència de 2.700 CV -eren els que muntaven els sbumarins francesos de l’època- i tres enormes cubes que podien emmagatzemar fins a 300.000 litres de carburant, que havien de garantir el funcionament de l’emissora durant vuit setmanes.

L’estació es completa amb un túnel de cent metres de llargada per on circula el feeder, el cable que transportava el senyal des de les emissores fins a l’antena, una mola de formigó -aquesta-que a’aixeca encara cent metres més; per acabar, la torre, que li dóna al complex el seu característic aspecte de buc: 28 metres i cinc pisos d’alçada. Per no parlar d’elements menors com ho és el vehicle eruga dotat amb llitera i dissenyat per salvar els 300 metres que seprane l’estació de la carretera general en cas d’evacuació. Doncs amb tot això haurà de lidiar el centre d’alt rendiment. En algú se li ha girat feina.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte