El conflicte de Gaza, el ciberassetjament i les noves masculinitats. Els programadors de la Temporada de teatre han sabut flairar a la perfecció l’air du temps, i si el que volien era prendre-li la temperatura als neguits dels nostres dies, no podien haver triat millor. Com a mínim, als neguits d’una certa part de la població, la que té més altaveus, més presència mediàtica i més visibilitat digital. Ja veurem el que dura, vist com se li està girant la truita al wokisme. Però de moment encara imposa l’agenda.
I això s’ha concretat en una programació que en paraules de la cònsol menor de la capital, Olalla Losada, s’ha marcat obertament coma objectiu “conscienciar” els ciutadans (i les ciutadanes, és clar): “Volem que el teatre toqui tempàtiques que ens afecten, que reflexoni sobre els problemes de la societat, i la millor manera de fer-ho és a través de l’art”.
Així que la cartellera d’aquesta temporada, una més amb la capital en solitari, combina el teatre social, el teatre de la consciència i el teatre immersiu. Tot en un. Amb dues propostes que venen de baix, avalades per crítica i públic, i una píndola local. Una. Lluny de les cinc de la temporada de tador, però és que allò va ser un miratge i els astres es van comfabular perquè coincidissin en un mateix trimestre quatres estrenes de casa i una reposició. Adverteix Losada que serà difícilment repetible però que el Comú sempre tindrà un ull posat en les produccions nacionals per fer-los un forat a la cartellera. En aquesta ocasió els honors els farà Nua, que és la proposta de teatre immrsiu. Un al·legat contra el ciberbullying, la pornovenjança i la humilació corporal, dirigit per Irina Robles i protagonitzat per Elena Santiago, que en firma el text, i que es va estrenar al novembre a La Ferèstec. Se n’han programat tres funcions, dues per al públic general i una per als joves de El Rusc, i atenció a l’aforament, una setantena d’espectadors per sessió perquè el públic s’instal·larà a l’escenari, on a més s’habilitarà un espai escènic de 3 per 3 metres (21 de març).
Els ganxos del cartell seran, però, Carme Sansa i Roger Coma. L’actriu catalana, a qui hem pogut veure recentment a El 47, fa honor a la seva tajectòria com a activista –es va posicionar contra el bombardeig de Iugoslàvia, contra la Guerra d’Irak i contra la sanció al jutge Santiago Vidal per haver participat en la redacció de l’anomenada Constitució catalana– protagonitzarà Rose, un clàssic del nord-americà Martin Sherman amb direcció de Daniel Anglès. Sansa dona vida a una padrina jueva que mentre vetlla un difunt (final sopresa) repassa la seva vida com a supervivent de l’Holocaust i medita sobre la partadioxa que un net seu es pugu acabar convertint en genocida. Pensin que el context és una de tantes intervencions israelianes a la franja de Gaza. L’actriu es passa tota l’obra –90 minuts– asseguda en un asuter banc i com a recursos expressius s’ha de limitar a la veu, les mans i el rostre. El que es diu un tour de force actroal: serà en la inauguració de la temproada, el 6 de març i com totes les funcins, a Comunal.
I per acabar, una altra patum: Roger Coma, el Joan Pera d’aquest moment, en feliç definició de Meritxell Prat, amb Un menú tancat (3 d’abril). Una comèdia gastronòmica amb dramatúrgia de Jordi Casanovas i dirigida per Llàtze Garcia en què tres amics de tota la vida es reuneixen al restaurant d’un d’ells, xef de la casa, i que constitueix una reflexio sobre la “vulnerabilitat masculina”, sigui això el que sigui, construïda sobre el que sembla una piulada de X: “Si es pot desconstruir una truita de patates, tu, com a home, no et pots deconstruir a tu mateix?” Completen l’elenc Joan Arqué i Òscar Muñoz.
El festival de pallasses, del 8 al 10 de maig
El colofó de la Temprada serà el Festival Internacional de Pallasses, que com segur que recorden té periodicitat biennal i aquest any toca. Serà la cinquena edició de la segona etapa, que va començar el 2018 i que la Covid va obligar a replantejar –havia nascut amb vocació anual– i tindrà lloc del 8 al 10 de maig, com sempre sota direcció de Pepa Plana. El programa es confirmarà pròximament i de moment l’únic que n’ha transcendit és que les actuacions es repartiran entre el Comunal, la Llacuna, els carrers del centre històric i la Fada Ignorant, que recuperarà les nits golfes. En canvi, haurem d’esperar molt probablement fins al 2026 perquè Sant Julià es reincorpori a la Temporada. Segons el Comú, les obres al Centre de Congressos segueixen el ritme previst i el nou Claror estarà enllestit a finals d’any.
