Comences a adonar-te que ets d’un altre món i definitivament d’una altra època una tarda qualsevol, posem que la d’ahir, escoltant el supervendes valencià Eloy Moreno, estrella de la jornada per al foment de la lectura que havia convocat el ministeri d’Educació al Centre de Congressos.

Cap al final de la tarda algú parla del Kahoot. Kahoot!? Deu ser el nom d’una lluna de Júpiter, o potser el d’un heroi inuit. La cosa promet, penso. Al final resulta que és un joc en línia, una mena de quiz en què pots participar en temps real des del mòbil. Així que era l’hora del pati, cosa que tenia tot el sentit en una jornada com la d’ahir, on els protagonistes eren els xavals de primera ensenyança. El joc consistia a respondre unes preguntes sobre l’obra i la vida d’Eloy Moreno, l’autor d’Invisible, Diferente i Redes, fenomen editorial que s’ha posat les botes venent llibres –més de dos milions d’exemplars– i a qui molt probablement el lector recordi perquè al febrer va protagonitzar una sessió de firmes apoteòsica a la llibreria Idees.

–Com aconsegueix tranquil·litzar-se el protagonista d’Invisible quan es desperta?

–Quin és el nom complet de l’autor?

–Què li diu Kiri al protagonista que el disgusta tant?

–Què el salva quan està a punt de ser atropellat pel tren?

I atenció:

–De quins colors són els fons de la coberta dels llibres de la saga en català?

Si vostè és capaç d’encertar totes aquestes qüestions, sàpiga que hauria guanyat el concurs, perquè ni els més eloymorenòlegs van saber que el segon cognom del nostre home és Olaria. I això és molt dir, perquè com vam comprovar al febrer, més que un fenomen editorial és un fenomen sociològic: aquell vespre a Idees va congregar mig miler de lectors, una cua no direm que quilomètrica, però que donava mitja volta a la tercera planta d’Illa Carlemany. Cadascun amb dos, tres o quatre llibres per firmar. Nois, sobretot noies entre poc i molt adolescents, però també joves adults, adults no tan joves i més d’una padrina.

L’èxit estratosfèric se’l deu Moreno a Invisible, amb vendes milionàries i que Disney va convertir en una sèrie que s’ha estrenat a vuitanta països. Vuitanta! És veritat que ja va donar la campanada amb El bolígrafo de gel verde, que es va autoeditar –era la seva primera novel·la– però que contra pronòstic va ser un dels llibres més venuts del 2011 a Espanya. I l’èxit d’Invisible s’explica pel tema que toca: l’assetjament escolar. Ahir en va explicar algunes intimitats. La més sorprenent: que ell no en va patir mai. D’on sorgeix el llibre, doncs? “Una tarda prenia un cafè amb una amiga de tota la vida. Ens coneixem des de petits. En un moment donat va sortir a la conversa el tema de l’assetjament i de sobte es va posar a plorar. Em vaig quedar de pedra. Quan li va haver passat m’ho va explicar tot: quan era joveneta ella sí que n’havia patit. Dos anys a l’institut. No ho havia explicat mai a ningú. I això que feia 25 anys, de tot allò. I encara avui, quan es creua amb el seu assetjador pel carrer –viuen al mateix poble– ha de canviar de vorera del mal que li fa. Això em va fer adonar que el bullying no és una cosa dels nens, sinó dels adults. Que quan l’has patit t’acompanya tota la vida”.

A partir d’aquí va començar a recollir històries similars, perquè va resultar que molts amics i molts coneguts havien passat per experiències similars. I les va reunir totes a Invisible: “No és que existeix un nen que hagi patit totes les jugades que ha de passar el protagonista, però totes les que li passen me les ha explicat algú, són reals”. Diu que no acabava de veure clar si la novel·la funcionaria, i va resultar que cert dia, diu, “m’entra una trucada i era el tiet Mickey, Mickey Mouse, de la Disney, que volien fer-ne una versió per a la televisió”. I fins aquí.

Potser dos milions d’exemplars els semblen poca cosa. Pensin que una novel·la en català es considera que comença a jugar en la lliga dels best-sellers quan supera els 10.000 exemplars. Moreno multiplica per vint aquesta xifra. I no juga de farol. A principis de febrer es va planar a un centre comercial de Madrid i va batre el rècord Guinness d’exemplars firmats en dotze hores: van ser exactament 11.088, a un ritme frenètic de 4 per minut, així durant 720 minuts. Com deia Iñaki Rubio, que sap alguna cosa de best-sellers i que ahir exercia de presentador, una gesta com aquesta requereix primer de tot una massa lectora descomunal, una logística de Champions i una disciplina olímpica.

Doncs tot això un paio com Moreno, que va estudiar Informàtica –“era de ciències pures”, diu–,  que va exercir durant quinze anys de funcionari i que  un bon dia va deixar l’Ajuntament de Castelló on treballava per dedicar-se a escriure. La seva mare es posava les mans al cap. Quinze anys i dos milions de llibres després, probablement haurà canviat d’opinió.