Teoria i pràtica del sintetitzador

Four Flags presenta divendres disc nou, ‘Elements’, sis temes que es publicaran al març en CD.

Un any han trigat a madurar Elements, que així es diu la criatura: sis temes d’aire indiscutiblement rocker, amb la guitarra distorsionada com a arma de seducció massiva però que, a diferència del disc del debut, que es deia com la banda, incorpora per primera vegada el sintetitzador i explora les infinites possibilitats dels gadgets electrònics, començant pels teclats,  a l’estil de bandes mítiques dels 80: Ramones, U2, Placebo... Salvant les distàncies, naturalment. Si volen saber en què es concreta tot plegat i no tenen espera –el disc sortirà a finals de març, primer en CD i ja veurem quan en vinil– tenen una cita divendres a la sala d’actes del Comú d’Escaldes, que no deixa de ser un escenari pelet extravagant per a una cita d’aquestes característiques, però tampoc ens posarem ara llepafils.

Elements, en fi, es va començar a cuinar en plena pandèmia, però no s’hi amoïnin que és l’última vegada que la Covid ensenyarà la poteta en aquest article. Res de combatre el confinament a cop de riff, ni la paraulologia barata de la banda com refugi en temps de crisi. Estem parlant de rock amb regust clàssic, així que hi trobaran des d’una balada canònica com és Friends fins a un tema canyero com Broken Toys, ideal per posar al cotxe a tot volum. Entremig un quasi-experiment com The Sea, estructurat al voltant del sintetitzador. I com a tema central de tot plegat, amors i sobretot desamors que han nodrit i nodriran fins a la fi dels temps el bo i millor del rock universal, encara que per al Sobrino del Diablo digui que estiguem parlant de dos conceptes antagònics. 

El disc es va començar a covar el gener del 2021, quan van pubilicar el primer senzill, Don’t Get It Wrong, produït, atenció, per Oriol Vilella. En va sortir un clip, i va servir com a targeta de presentació de la segona etapa de Four Flags, ara reforçada amb les incorporacions de Lucas Barrreiro, a la guitarra, i Matías Campaña, al baix. De l’anterior sobreviuen el guitarrista Chris D’Annunzio, amb la responsabilitat enorme d’estar a l’alçada del cognom; Martín Blanco, a la bateria, i el cantant, Riccardo Sandrini. Una vegada assimilats els nous elements, es tractava d’anar una mica més enllà del primer disc, d’aquí la dèria electrònica i el flirteig amb el sintetitzador. A més de Don’t Get It Wrong, ja es poden descarregar el segon senzill del disc, The Sea. La resta, divendres a Escaldes o al març per plataformes.