Aquesta és la pregunta clau que planteja ‘Consciència’, el debut en la novel·la de la fins ara poeta (‘La meva mare es preguntava per la mort’) i narradora (‘La senyoreta Keaton i altres bèsties’), que ahir es va presentar a La Puça. L’autora viatja fins al 2090 per imaginar un món on la immortalitat és un producte a l’abast del consumidor.

Quina necessitat tenia d’embarcar-se en una novel·la?

No és que fos un camí inevitable, perquè soc i seré per sobre de tot poeta, però igual que em vaig atrevir amb els contes perquè el que volia explicar només m’ho permetia fer la narrativa, o no com pretenia, per explicar la història de Consciència necessitava una novel·la. Però no estava preconcebut, ni és una iniciativa de l’editorial, que posats a escollir prefereixen per qüestions estrictament comercials la novel·la al relat, i el relat a la poesia.

Què ens vol explicar, amb ‘Consciència’? Quin és el moll de l’os, el tema que l’amoïna?

Hem tingut sempre la fantasia de vèncer la mort, de seguir vius després de la mort. La immortalitat. Posem que fos possible. En quines condicions? Valdria la pena? Tot això és la part diguem-ne especulativa, i per mi apassionant, de la novel·la  Però també m’interessaven els aspectes tècnics, pràctics, fins i tot legals, d’aquesta peculiar immortalitat que permet el que en dic una “vida de continuació”.

La novel·la està ambientada en el 2090, i després d’una catàstrofe ecològica. Algun vincle amb el món d’avui?

Més del que sembla. Ja hem venut la nostra intimitat a través dels dispositius mòbils. Ho poden saber tot de nosaltres, tot, i ho hem cedit sense gaires manies a canvi de disposar del nostre grup de WhatsApp. Imagina’t si el servei que t’oferissin fos una cosa semblant a la immortalitat, transferir la teva consciència en un ordinador quan el teu cos es mor. Ho faries? Estic segura que molts hi estarien disposats.

I vostè?

Per això he escrit aquesta novel·la. Per mirar de respondre’m i proposar al lector una mena de joc: què suposaria, que existís una tecnologia que ho permetés? Atenció, que estic parlant d’un servei que en aquest futur que imagino està a l’abast de qualsevol persona normal, no és una tecnologia per a les elits, sinó que es comercialitza com les assegurances o les hipoteques.

És la història la que l’ha portat a la ciència-ficció, entenc, i no al revés.

La veritat és que soc més aficionada al cine de ciència-ficció que no a la novel·la. I encara, amb un to més especulatiu que no estrictament científic, de l’estil de Interstellar, per entendre’ns. Però la primeríssima idea me la va suggerir un documental sobre Dmitry Itskov, multimilionari rus que estava destinant gran part de la seva fortuna a investigar tecnologies que permetessin precisament això: traspassar la consciència a un superordinador. La tecnologia que ja tenim a l’abast –o que podríem tenir d’aquí a un temps relativament breu– ens permet especular de forma versemblant sobre qüestions com la immortalitat, que fins fa ben poc eren pura mitologia. I també m’interessa aquest procés que a la novel·la ha fet possible la “vida de continuació”.

La veu, aquesta tecnologia, en un futur  més o menys pròxim?

No en tinc ni idea, però el senyor Itskov i altres com ell creuen que és possible. El que m’interessava era presentar al lector un món en què això ja és possible, i d’una forma versemblant.

El 2090 de ‘Consciència’, és un món utòpic o distòpic?

No ho sabria dir. És un món que s’ha hagut d’adaptar a certa catàstrofe ecològica, però en què les persones tenen els mateixos neguits que nosaltres, hi ha una continuïtat amb el que coneixem. No és un món estil Mad Max.

Què té a veure ‘Consciència’ amb ‘La senyora Keaton’?

Que continuo furgant en la naturalesa humana, en l’anhel de supervivència... A través dels elements fantàstics de La senyoreta Keaton i de la tecnologia de la vida de continuació a Consciència exploro els límits de l’existència, el que fa que estiguem arrelats en aquest món.

I amb la poesia?

Els vincles són més evidents, perquè en els meus poemes acostumo a tocar qüestions més  existencials: què ens impulsen a lluitar per seguir vius, per tirar endavant.

La Colom poeta, tornarà?

Estic treballant en un llibre que vaig deixar aparcat per centrar-me en la novel·la, que requereix més intensitat. Això que tornarà, sí. Una altra cosa és quan.