Un dia, posem que això era a la festa major de Sant Julià del 2008, van baixar a buscar tabac i ja mai més vam sentir a parlar de The Exploited Teens. Del grup, és clar, perquè a Fano Pallarès (Gwarroteville, Madretomasa), Àlex Moldes (Madretomasa) i Joan Albert Casamajor (The Lagunards) sí que els hem pogut seguir més o menys la pista, aquests últims anys, cadascun pel seu costat. Així que el retorn de la banda, vuit anys després de l’última vegada que van sortir a l’escenari, serà per a molts una sorpresa de les grosses, una alegre regressió als anys que tot estava per fer i tot encara semblava possible. Ho fan amb el cedé que tenen aquí al costat, sis dels temes clàssics dels Exploited que van enregistrar a l’octubre als estudis Atlàntida de Barcelona —perquè se’n facin una idea: per aquí ha desfilat gent com La Pegatina i Bongo Botrako— i que al març presentaran al Harlem de la capital. La data, per confirmar.

¿I per què ara?, es deuen demanar. Primer de tot, perquè Exploited mai no va marxar del tot; van ser les successives paternitats dels membres de la banda les que van obligar a suspendre els bolos i a espaiar cada vegada més els assajos. “Però teníem el cuquet a dintre i mai no ho vam deixar del tot”, diu Pallarès: “El cert és que quan toquem junts notem que hi ha una química especial, tot flueix d’una forma natural.” Així que un dia, ara fa un any, van tornar a sentir la crida exploited, van escollir mitja dotzena de temes —“Els més rodons, els que per a nosaltres i per als que ens seguien eren especials”: Sad Tonight, Satcha, Patience, What You Want, Sóbar 2002 o XXL Deep America— i el resultat és aquest disc, el primer de la banda des de la fundació, el 2002. Un somni que, tot sigui dit, ha vist la llum gràcies a una subvenció del ministeri de Cultura. La sorpresa, diu Pallarès, és que “tants anys després aquests temes continuen sonant bé, no han envellit, i això no és tan habitual: quantes vegades escoltes una cançó que arrasava fa deu, quinze o vint anys, i sona antiquada!”.

¿I com sonaven, Exploited Teens? ¿O com volien sonar, quan van debutar el 2002, tot just arribats a casa després d’acabar la carrera? La referència òbvia és el rock independent dels 90 amb una base de blues, diu Pallarès. No és molt dir, d’acord, però pensin —és clar— en el so brut i garatger, en el grunge del bon Kurt i companyia. Els temes naixien habitualment d’una idea bàsica que Casamajor portava de casa i els acabaven de polir al local d’assaig. Això era, és clar, fa deu, quinze anys. Avui les reinterpreten amb la “maduresa” que dóna el pas del temps, quin remei, però respectant-ne l’estructura i el so originals. Ho podran comprovar al març, i és molt possible que al del Harlem el segueixin altres bolos, perquè Exploited Teens torna. I si se’ls cruspeix la impaciència, el disc el trobaran al Transbord. No cal dir.