Se’n recorden del bon Bren, oi? Sí, home, Ben Brennan, aquell corredor de borsa ianqui feliçment instal·lat a Andorra amb la seva esposa i el seu futur fill a qui un mal dia se li’n va el dit, prem la tecla que no havia de tocar i desencadena un tsunami financer que és a punt de fer petar la seva firma, SolarBanc, i de passada incita el FSB rus –l’antiga KGB soviètica, que no sé quina fa més por– a posar les grapes per aquí i remenar el vesper del Procés català, a veure si generava una mica d’inestabilitat al pati del darrere europeu. Aquest era aproximadament el punt de partida de The Fat Finger, el debut del massanenc Greg Coonen a la novel·la, publicat el gener del 2020 (en català, La pífia, un any després). De seguida li van sortir pretendents, primer a Catalunya i finalment als EUA. Quatre anys després, els esdeveniments sembla que per fi s’acceleren, i divendres passat dos productors nord-americans, Rick Porras i Adam Fratto –els noms potser no els diguin gran cosa, però pensin que entre l’un i l’altre han estat involucrats en títols que probablement sí que els sonaran, des de El Señor de los anillos a Avatar i Vikings– van desfilar la setmana passada per aquí: per conèixer un país del qual ho ignoraven tot, d’una banda, i de l’altra, explorar les possibilitats de col·laborar amb el Govern per tirar endavant un projecte que ells tenen coll avall. Tant, que ja disposen de data de rodatge: l’hivern que ve, entre finals del 2025 i principis del 2026. Perquè la intenció, asseguren, és rodar in situ –és a dir, aquí– i com més escenes millor. De moment ja tenen el guió, que requerirà algun retoc i una segona reescriptura per adaptar la novel·la al llenguatge cinematogràfic i als gustos del mercat internacional al qual estarà dirigida la pel·lícula. El pas següent serà lligar el director, buscar finançament per a un pressupost que calculen entre 8 i 12 milions d’euros –lluny d’una superproducció de Hollywood, d’acord, però també de 42 segundos, que va costar, 3,5 milions i que és la pel·lícula més cara que mai s’ha rodat per aquí dalt– i embarcar un repartiment que tindrà, insisteixen, “cares conegudes”.
Ho comprovarem els pròxims mesos, quan se’n vagin concretant detalls. El que sembla genuí, fins al punt que s’han pres la molèstia de venir fins aquí, és el seu interès per una novel·la que aparentment queda lluny dels interessos del públic internacional, però que té un parell de punts a favor: d’una banda, l’heroi, aquest Ben que tot i ser el trader estrella de SolarBanc  no deixa de ser una persona normal enfrontada a forces que s’escapen de les seves mans i que haurà de recórrer a les seves habilitats financeres per derrotar un enemic immensament superior. Porras recorre a l’hemeroteca i posa l’exemple de La tapadera, l’estupenda pel·lícula en què un Tom Cruise, com qui diu acabat de sortir de la facultat de Dret, es veia enredat en una letal teranyina jurídica amb ramificacions mafioses. “És així com una història local es converteix en universal”, diu Porras, “de la mateixa manera que ho feia Parásitos, culturalment molt coreana però que en el fons parla de la lluita de classes: a qui no li interessa, siguis coreà, andorrà o nord-americà?” I d’altra banda, l’escenari: “El públic està tip de veure històries que transcorren a Roma, París i Londres. Andorra és un escenari verge i aquest és un punt fort de The Fat Finger”. 
Doncs ja ho tenen: si no han llegit La pífia i volen saber com s’ho fa Ben per enredar Orlov, agent del FSB, o qui és Arkady, el hacker ucraïnès – que oportú– que l’ajuda en aquest desigual combat –i que al guió es converteix en Alina– ara tenen l’excusa per fer-ho i comprovar d’aquí a un anyet com una novel·la escrita a la Massana es converteix en un thriller internacional amb estrella de Hollywood a dintre.