Dissabte vinent se celebrarà a la sala Immaculada de la Seu una jornada sobre patrimoni etnogràfic, probablement el gran desconegut i, sovint, el gran oblidat. Arribar a fer-la era un “compromís personal”, una promesa que s’havia fet a sí mateix Toni Fernández, restaurador, col·leccionista i, ara, comissari de l’exposició que coincidint amb la trobada que s’inaugurarà a la sala La Cuina. Té molt a dir. 

Una assignatura pendent. 
Ho havia anat proposant, això i altres iniciatives, i han passat els anys. Des del 2017 que hi dono voltes. A l’Espai Ermengol tinc molta peça exposada, moltes formatgeres, i ara farem aquesta exposició a La Cuina, Testimonis de la Seu. Són peces que jo fa 25 anys que gaudeixo. Potser no siguis egoista, em deia. 

‘Testimonis de la Seu’ és una de les pàgines web que gestiona.
L’últim cop que vaig mirar, havia escanejat entre tres mil i tres mil cinc-cents documents, de fotografia i obra gràfica, cartelleria... tot allò que es pot escanejar. Està a l’abast de tothom, però em quedava cert regust que no era suficient. 

Reunit...
Com diuen les folklòriques, de tota la vida. Sempre he tingut un interès, i a partir del 1999 o 2000 es va fer un postgrau i màster de Gestió del patrimoni, aquí, a la Seu. Als centres de capacitació agrària, al Pallars i Bellestar. Hi vaig anar i vaig establir  contacte amb la gent de l’Ecomuseu. A partir d’aleshores treballant per ells. 

Molt de temps. 
Em truquen: “demà anem a una casa a mirar què hi ha”. Tot això es quedava allà, eh! També he fet restauració per a ells, mil i una experiències. 

Dir patrimoni i desconegut és un pleonasme, no creu?
Sí, sí. Quan vaig proposar la jornada, jo parlava de patrimoni en general. Però després ha canviat. En Jordi Abella, que farà la ponència d’obertura, va proposar que fos etnogràfic. 

Insistim: prou conegut, el patrimoni que tenim a la ciutat?
Noooo. Excloent-hi la catedral, el patrimoni religiós... Però  us torno la pregunta: a qui l’interessa?

A tothom?
Segur? Segur? Què s’ha fet? Excloent-hi la catedral, en el patrimoni civil, què s’ha potenciat aquí a la Seu? En què s’ha gastat un euro? Bé, ara troben la muralla medieval... quan el carrer del costat es diu carrer de la Muralla, ves per on. Però es comença a fer una cosa i en un temps ens quedem sense diners i queda com queda. Ha faltat continuïtat. 

Ja.
Canvia el color polític de l’Ajuntament i allò que s’estava fent es deixa. 

Si només fos aquí... I a la ciutadania, que es diu ara, ens interessa el patrimoni? 
Digues-m’ho tu. 

Em toca preguntar. 
Sabeu per què tinc el que tinc? Doncs perquè ho he anat recollint, me n’he fet un fart. Ningú s’ha preocupat de comprar-lo, de conservar-lo, de res. O a penes. Ara tenim l’Espai Ermengol, però quins recursos hi dediquen? Per exemple, quin pressupost tenen per adquirir peces? Sovint sabeu on acaben? A l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu. 

Tornant a la ciutadania...
Em sembla que l’importa poc, veient la quantitat de coses que es llencen. Faig un circuit i molts dies veig coses que em pregunto, com poden llençar aquestes coses? 

No és per desconeixement?
Per què tinc jo dos o tres mil fotografies que no tinc ni idea de qui són? Perquè les veig allà, tirades, i les agafo. Qui se n’ha desfet? No ha interessat a la mateixa família? Àlbums sencers, la història dels teus! L’has llençat. No venut, que ho entendria, sinó portat a les escombraries. Per ignorància? 

Quina tristesa. 
Ja veureu com a l’exposició una de les frases més repetides serà “a casa teníem”. Però ja no ho tenen

Ens en penedirem. 
Però igual que el particular està fent tard, imagineu-vos l’Administració pública, qui se n’hauria de cuidar, quant ha deixat perdre’s. Coses singulars, úniques. D’aquesta fotografia que vas llençar només hi havia una còpia. Mira, posem-ho d’una altra manera: què en farem de tot plegat al final de l’exposició?

Què?
Si dic que no ho recullo, que ho llençaré tot, què creus que passaria? 

Quines coses diu!
Mireu un exemple: vaig oferir a Canonges ja fa temps que cedissin les botigues tancades i omplir tot el carrer tal com era fa temps. I què? “No, no, no”. No tocava? Hi ha altres prioritats? Tocava omplir amb art? Molt bona idea. I què més?

Un carrer meravellós, però... 
Vaig ser president de l’associació de veïns. Teníem 37 establiments oberts. Parlem de finals dels noranta. Tot obert, tot actiu. Es munta el Pla d’excel·lència turística i demanem al consistori que pensi a llarg termini. Proposem parlar amb els propietaris dels locals tancats, arreglar-los i que a través de l’escola taller es puguin reobrir posant-hi els artesans. Hi havia set propietaris disposats a cedir-los. I a la Ciutadella, on no hi ha res, muntar un taller comú, per vendre a Canonges. 

Ja veiem. 
Com els antics jutjats: quants anys porten tancats? En Joan Ganyet va proposar un Museu dels Pirineus. Valia molts diners. Millor deixar-ho tancat i degradant-se. O a l’edifici de les Monges! Tant buscar espais per a l’INEF, per allò i allò altre, i no recordem que hi ha tres plantes buides, tota una ala, per sobre de la sala la Cuina?