Torna el Festival de Jazz

Escaldes recupera la marca, del 7 al 14 de juliol, suprimeix la Setmana però conserva la cita gòspel del desembre.

Feia dies que Valentí Closa ho estava avisant: Escaldes volia ressuscitar aquest 2022 el traspassat Festival de Jazz. Per això, i si ho recorden, l’any passat es van anar programant càpsules negres amb la intenció de comprovar la resposta del públic. L’última, a l’octubre amb el quartet de la saxofonista catalana Eva Fernández, va sortir prou bé, assegura, així que hi haurà Festival de Jazz. L’únic dubte n’era el format: inicialment, el conseller de Vida Cultural semblava preferir una programació repartida al llarg del segon semestre de l’any, però concentrant els caps de cartell en unes dates centrals. Al final s’ha decantat per un format més clàssic, el festival de tota la vida: tots els concerts tindran lloc entre el 7 i el 14 de juliol, amb les propostes més populars (i gratuïtes) a Coprínceps, i les dues cites centrals (i de pagament), divendres i dissabte al Prat del Roure. 

Aquesta és la bona notícia. Sensacional, diríem. La dolenta, però previsible, és que el festival es cruspirà la Setmana del Jazz, que en el format llarg hauria sobreviscut però que en el concentrat es fusiona amb les activitats previstes a Coprínceps. Sí que es mantindrà en canvi la tradicional vetllada gòspel del desembre. Es tracta, diu Closa, de recuperar i aprofitar una marca que havia traspassat fronteres i que encara conserva cert prestigi entre els aficionats, però amb una premissa: cal garantir-ne la viabilitat i la continuïtat. L’objectiu és evitar el fiasco del 2017, amb aquell primer intent de ressuscitar el festival. La intenció era bona, i el cartell, millor encara (John Scofield, Chano Domínguez, Michael League i Madeleine Peyroux) però no va passar d’una sola edició. La puntilla la va donar l’espantada de Scofield, que va cancel·lar el bolo escaldenc in extremis i va deixar la cita tocada de mort.

Pel que fa a la programació, l’únic que de moment està clar és que als dos caps de cartell de renom internacional, un de clàssic per als més sibarites, divendres –posats a fer quinieles, posem-hi Tony Bennett, Bobby McFerrin o George Benson– i un de regust més contemporani, dissabte, s’hi afegiran entre setmana un grapat d’artistes “de proximitat”, catalans i espanyols, amb la reglamentària torna local –no s’estranyin que hi veiem desfilar Kic Barroc– i tot plegat s’amanirà amb conferències i tertúlies al voltant del jazz. “Serà una programació potent, però no estirarem més el braç que la màniga. No som Barcelona, però volem recuperar l’ambient que durant molts anys ens va posar al mapa del jazz.”

No exagera, Closa. Entre el 1985 i el 2004, l’última edició de veritat, hi van desfilar patums com Fats Domino, Ray Charles, Paquito De Rivera, Oscar Peterson, Chick Corea i B. B. King, per no allargar-ho, i es va enfilar al Top 5 del circuit europeu, al costat del North Sea, Monreux i Marciac. Que tremolin, que Escaldes torna!