Anem reeditarà a la tardor ‘Andorra, postals i altres poemes’, publicat el 1983 per Serra Airosa i avui descatalogat.

Hi ha el Martí i Pol canònic de La fàbrica, d’Estimada Marta, del Llibre d’absències i d’Un hivern plàcid, i hi ha també el d’Andorra, postals i altres poemes, molt més humil, quasi una anècdota, opinen alguns, en la prolífica obra del poeta de Roda de Ter. Un poemari gairebé excèntric, que destil·la la llarga i estreta relació que durant decennis va mantenir amb el nostre país i que va escriure el 1982 per encàrrec d’Antoni Morell, que exercia de cicerone d’aquelles escapades andosines. L’any següent el va publicar Serra Airosa, aquell miracle editorial impulsat per Manuel Mas, Rosa Pujol i el mateix Morell, i des d’aleshores l’única manera de recuperar-lo era a l’Obra Completa, perquè l’edició original estava absolutament descatalogada. Fins i tot la Fundació Martí i Pol, que ha reeditat amb devoció els llibres del poeta, s’havia descuidat de les nostres postals.

Una llàstima, perquè hi ha poemes memorables, començant pel que obre el volum, antològic i que algun lector, segur, podria arribar a recitar ni que sigui els primers versos: “Recordo Andorra amb cuixes de turistes./ El cafè a la placeta de l’església,/ cafè L’Isard, em sembla que se’n deia./ Dessota els para-sols de coloraines/ contemplàvem la lenta desfilada...” Doncs si els ha entrat el cuquet, no s’amoïnin, perquè aquesta absoluta anomalia editorial té els dies comptats. O els mesos, perquè és a la tardor que Anem té previst reeditar les disset postals i els dotze poemes que conformen el llibre.

Només això ja seria notícia de les grosses, però és que a més el volum anirà precedit d’una introducció a càrrec del crític Pere Ballart i un àlbum de fotos cedit per l’esposa del poeta, Montserrat Sans, amb un grapat d’estampes andorranes de Martí i Pol, i aquí al costat en tenen un tastet. Per anar obrint boca poden buscar a la llibreria de casa el número 4 de la revista Portella, publicat el 2012 i que li va consagrar un monogràfic monumental que aporta molta llum sobre l’especial relació que va mantenir amb Andorra: “Quan pujàvem, l’hotel Delfos era el nostre camp base per fer visites als llocs que en Miquel preferia per davant dels altres: la Vall d’Incles, els Cortals, el Serrat, els Cortals d’Encamp, Sant Miquel d’Engolasters... Des de la Rabassa fins al coll de la Botella la voltàvem molt, Andorra [...] Potser era l’únic lloc que l’hauria pogut fer marxar del seu poble, Roda de Ter”.

Sans evoca també l’amista que l’unia a Morell i al també traspassat Koan Rosanas: “La seva amistat i generositat van estar a punt de concretar-se en el somni de poder tenir un petit espai a Andorra, però malgrat els esforços fets, la idea no va quallar. En Miquel patia particularment la calor i els mesos més calorosos, entre maig i setembre, segurament li hauria agradat fer estades més llargues a Andorra”.

Les estampes de les Postals es remunten als anys de plenitud viscuts al costat de la primera esposa, Dolors, i el nostre país hi exerceix com a escenari idealitzat: la plenitud física, personal i intel·lectual del poeta coincideix amb el boom d’Andorra, som als anys 60, i les cuixes de les turistes hi juguen per aquest motiu un paper central. Haurem d’esperar a la tardor, ja s’ha dit, per rellegir un llibre que Ballart considera injustament negligit, però s’entén l’entusiasme que destil·lava ahir l’editor d’Anem, Oliver Vergés.

La proesa d’editar un poemari de Martí i Pol ha sigut possible en bona part, diu, gràcies a l’amistat que unia Josep Dallerès amb el poeta de Roda de Ter i la seva segona esposa, i el millor de tot és que Postals i altres poemes no serà l’única campanada del pròxim curs a Anem: a Vergés li fa especial il·lusió haver aconseguit els drets de Llegendes d’Andorra, escrit a quatre mans per Àlvar Valls i Roser Carol, que va tenir, diu, una pèssima distribució quan el 2010 va sortir a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i que recull un corpus de mig centenar de llegendes: les reglamentàries, és clar (L’argolla de Carlemany, La Verge de Meritxell, La Dama Blanca, Els tres soldats, El buner d’Ordino i anar fent) i d’altres de molt menys transitades, Els amants del roc de la Forca, El fantasma de Cal Pardo, La llum de la Cortinada...

Les novetats que Anem ens reserva per a després de l’estiu es completen, atenció, amb La volàtil substància de cada bell crepuscle, amb què Manel Gibert es va endur l’ajut a la creació literària del 2021 i que combina per fi les seves dues facetes creatives, la de poeta i la de fotògraf, així com Traces de la II Guerra Mundial, l’esperadíssima continuació de Guies, fugitius i espies, de Claude Benet. I no se vayan todavía, que aún hay más: concretament, El cultiu del tabac a Andorra, volum de fotografia a càrrec de Natàlia Montané. I tot això, només a Anem. No està malament, oi?