Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Alea Jacta Est, Fòrum FNAC, disc, Patxi Leiva, Los días sin mí, rumbeta, rumba, Mantis religiosa, El ritmo, Ken Productions
Andorra, Alea Jacta Est, Fòrum FNAC, disc, Patxi Leiva, Los días sin mí, rumbeta, rumba, Mantis religiosa, El ritmo, Ken Productions

Torna Patxi; torna el Ritme


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Ha sigut un dels parts més llargs, dolorosos i accidentats de la història de la nostra música pop, però per fi ha arribat el dia: la cita és dissabte al Fòrum FNAC, amb la segona criatura de Patxi Leiva acabada de sortir del forn. Es diu –això ja ho sabíem– Alea Jacta Est, com el primer dels deu temes del disc: una oda a l’optimisme i una invitació a tirar endavant per molt negres que siguin les perspectives. Alea Jacta Est, sí, com Juli Cèsar quan va travessar el Rubicó amb les legions al darrere i es va embarcar en una guerra civil... que va acabar coronant-lo emperador.

Una col·lecció de cançons que apareixen ara en edició autoproduïda pel mateix cantautor escaldenc i enregistrada entre l’abril i l’agost a l’estudi sabadellenc de Ken Productions: sí home, els germans Ken, Toni i Xasqui, els mags que es van treure del barret l’èxit estratosfèric de la primera Operación Triunfo i que van dirigir els primers passos de Bisbal, Rosa i companyia. Hi va anar a espetegar per casualitat, diu Patxi –“Volien fer una versió d’El ritmo i la cosa no va acabar de sortir, però em van demanar si tenia més material, els vaig donar les deu cançons perquè les escoltessin i se les van quedar totes: totes!”–, i li han posat a Alea Jacta Est la sal i el pebre necessaris perquè el disc tingui, diu, “un punt de modernitat” i resulti “més comercial”. Que les radio­fórmules no tinguin excusa per no punxar-lo, vaja. ¿Com? Retallant els temes perquè no superin els reglamentaris tres minutets i mig, i afegint per exemple a El ritmo unes percussions per aquí i un sampler per allà, de manera que el producte final soni un pelet més discotequer.

¿Que si li ha quedat una cosa més Ken que Leiva? “El so és indubtablement més actual, i per a un disc això és bo; una altra cosa és el directe: l’essència de les meves cançons són la veu i la guitarra, i això és el que sonarà dissabte a la FNAC; tocar amb banda és desgraciadament un luxe que no sempre et pots permetre.” Alea Jacta Est representa, en fi, un salt qualitatiu” respecte a aquella Cabeza desordenada amb què es va llançar a la carretera fa un lustre llarg: “Han passat uns anys, centenars de concerts, i això crec que es nota: Mi cabeza desordenada era un vi jove; Alea Jacta Est és un criança.” De moment, diu, n’edita un miler d’exemplars que es distribuiran exclusivament a Andorra. ¿I després? El material és ara a les mans de les tres grans discogràfiques –Universal, Sony i Warner. Ambiciós, sí. ¿Massa i tot? “Crec que ha sortit un disc rodó, a l’altura –com a mínim– de qualsevol que es publica avui al mercat espanyol.” Així que el que li espera és un 2017 de carretera i manta... i creuar els dits a veure si sona la campana: “És el meu somni i la meva aposta: m’hi jugo la hipoteca, mira si n’estic convençut.”

Aquí els deu temes, comentats pel mateix Patxi:

1. ‘Alea Jacta Est’

El que dóna títol al disc. Escrit en temps morts entre l’aeroport barceloní del Prat i la madrilenya estació d’Atocha, es mou entre el folk i el country i és una invitació a mirar sempre endavant: “No malgastes tu tiempo en odiar”, diu. Segons Patxi, intenta reflectir la sensació d’eufòria i també de pànic que té el músic quan deixa el material a la discogràfica i el que passa en endavant ja no és a les seves mans, sinó a les del destí (i a les dels executius).

2. ‘Los días sin mí’

Arrenca amb piano i veu i a poc a poc va derivant cap a la bossa. I tot, per una ruptura sentimental. Un clàssic, admet, però tractat des d’una altra perspectiva: “T’acabes de separar, però continues dormint al teu costat del llit; i dinant al teu costat de la taula, com si no t’hi resignessis. Fins que et rebel·les, és clar.” Rebel·lió amb marca de matalàs: “Que sepas que me acuesto en el centro de tu Pikolín.”

3. ‘Melodías paralelas’

Rock’n’roll ortodox per a un adéu tortuós, d’aquells amb etern retorn: “Yo no quiero tus ‘te quiero’/ llenos de vacío y soledad./ Solo quiero que me olvides/ y me dejes olvidar.”

4. ‘Mantis religiosa’

El single del disc, en opinió de Patxi, al davant fins i tot d’El ritmo. Difícil de descriure: ¿mig temps? ¿Rumbeta? “Amb Mantis passa una cosa estranya: el públic hi connecta, es queda callat, escoltant-la, revivint-la. És màgic.” Tant que, diu, “mentre la gravàvem vam haver de parar: se m’escapaven les llàgrimes”.

5. ‘Mi frente con tu ombligo’

Entre el manouche i el swing, amb una doble lectura no apta per a tots els públics i una tornada que, diu, al directe arrasa: “Y moriré/ de tanto amor como una/ mantis religiosa/ Buscando en el fondo del mar/ mi caracola.”

6. ‘Quemando el aire’

Títol a l’estil del millor James Salter per a la història tristíssima d’una prostituta (i el seu fill) que va conèixer cantant en un club de carretera: “La gent t’explica coses, i n’hi ha que et veus obligat a convertir en cançó: aquesta n’és una.” I tot això, a ritme de rumba.

7. ‘Contando lunares’

La torna pop d’Alea Jacta Est, o com perseguir els objectius marcats sense distreure’s (més del compte) amb els accidents del camí. Ni que siguin unes estupendes pigues estratègicament ubicades.

8. ‘Si alguna vez’

Balada amb un puntet flamenc i vocació de cançó de bressol, diu Parxi, per a un tema amb què, tou com és, ha plorat, escoltant-lo a la nit: “Felicidad,/ no me sueltes de la mano,/ que yo sin ti/ no me atrevo a sonreír.”

9. ‘El ritmo’

El megahit del disc, milionari al Youtube, ara en versió “més afro, més discotequera, més comercial”, sense deixar de ser –ho diu ell– una rumbeta andorrana: “Eo, oeo, oeo, oo...”

10. ‘Perdido’

La segona balada del disc per a un cant a l’amor incondicional – “Vivir contigo es una melodía;/ vivir de ti, mi maldición”– que tanca el cercle a la manera borgiana: “Mis lágrimas dibujan el camino de nuevo: Alea Jacta Est.” I tornar a començar. Atenció, que no és el que sembla perquè ella no és Ella, sinó la Música.

'Bonus track': la cara més amarga de la indústria

Més que un part, va ser una gestació dolorosa. Dolorosíssima: Alea Jacta Est havia d’haver nascut el 2014, quan va enregistrar una primera versió del disc en uns estudis madrilenys. Amb la mala fortuna que l’empresari amb qui es va embarcar en aquesta aventura se li va quedar el disc: “Em va estafar, així de clar, i ho vaig perdre tot.” Tocava començar de zero –“No malgastes tu tiempo en odiar”: ho diu a Alea Jacta Est, la cançó–, i és el que va fer. Amb la criatura a les mans no ha tingut espera: mentre les discogràfiques espanyoles s’ho rumien, ell n’ha volgut treure una edició estrictament andorrana “perquè aquí m’he fet com a músic: això és casa meva”. Bon Nadal.

Andorra
Alea Jacta Est
Fòrum FNAC
disc
Patxi Leiva
Los días sin mí
rumbeta
rumba
Mantis religiosa
El ritmo
Ken Productions
Número de vots: 322
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic