Al març començarà la descontaminació de l’emissora: costarà un milió i s’allargarà mig any.

Llum al final del túnel. Del túnel de Radio Andorra. Del metafòric, és clar, no del que passa pel costat del roc del Pui. I ja tocava perquè feia mesos, per no dir anys, que no parlàvem de forma constructiva de la històrica emissora encampadana. Exactament, des que el juliol del 2018 se’n va cancel·lar de forma fulminant la restauració de la maquinària: en les feines prèvies de condicionament s’havia detectat amiant, material fibrós altament tòxic i potencialment cancerigen, als filaments de cordó i llana de les làmpades, bobines, resistències i fusibles dels aparells emissors. Primer es va haver d’encarregar i enllestir l’estudi per localitzar exactament l’amiant. Després, un pla d’actuació per retirar-lo. I finalment, la fase definitiva: descontaminar Radio Andorra.

Doncs bé, sembla que a mitjans febrer s’hi començarà a treballar, i que la desamiantització arrencarà a mitjans març, en una fase que es pot allargar mig any, segons el plec de bases del concurs que es va convocar ad hoc, i que es cruspirà exactament 1.050.000 euros, xifra que triplica llargament els 300.000 que l’aleshores portaveu del Govern, Jordi Cinca, va augurar l’agost del 2018 que costaria l’operació.

El mateix Cinca afirmava en aquella ocasió que l’amiant es trobava “distribuït en un gran nombre d’objectes però en quantitats insignificant”, i que no havia comportat “cap risc” per als operaris que havien estat treballant des del 2012 en la neteja i rehabilitació de l’edifici.  Convé en aquest punt recordar que a la primera planta, l’anomenada sala de màquines, on es conserven els elements més significatius de l’estació –el monumental emissor original del 1939, construït per la Société Française Radioletrique (SFR), i la més modesta Brown Boveri que s’hi va afegir el 1963–, s’hi havien celebrat concerts i fins i tot s’hi va arribar a rodar algun videoclip.

precisament en aquesta sala i a la planta baixa –no així a la segona ni al soterrani– on es van localitzar més focus d’amiant. I és precisament aquesta sala la que es museïtzarà. És l’únic que queda d’aquella ocurrència que el juny del 2012 va llançar l’aleshores cap de Govern, que pretenia convertir l’edifici del roc del Pui en una mena de centre d’interpretació de la radiodifusió. Se’n va arribar a encarregar (i a abonar) un projecte museològic. I mai més se n’ha sabut res. Només que allò no es farà. Per no saber, encara no se sap quin serà el ministeri que finalment s’hi traslladarà. Al principi havia de ser Exteriors, després va semblar que qui tenia més butlletes era Medi Ambient, i ara tot plegat és una incògnita.

L’únic que està clar és que al març comença la descontaminació de Radio Andorra, i que molt probablement després de l’estiu tornarem a estar on estàvem dos anys enrere. Quin túnel més llarg.