Arrenca l’edició probablement decisiva del ClàssicAnd. Aquest curs expira el termini de quatre anys -en realitat, tres més un- acordat el 2022 entre organitzadors i patrocinadors, i una vegaad acabi aquesta 4ª edició el patronat haurà de de decidir si renova la confiança en el format i en el director artístic que n’ha sigut l’ànima des del primer moment, i que no és altre que Joan Anton Rechi. El ministre Jordi Torres, perquè ja saben que és Turisme qui porta en aquest cas la veu cantant, ho té clar: “La voluntat per part de les administracions és seguir endavant una altra edició. Però ara mateix no hi ha res de tancat”. El cert és que les administracions -els ministeris de Turisme i de Cultura, i també els comuns d’Ordino i la capital- constitueixen una part important del patronat, però també hi hauran de dir la seva MoraBanc i Creand, els dos espònsors privats que fa quatre anys van unir insòlitament (i exemplarment) esforços per tirar endavant aquesta aventura. Ara toca alçar el teló i regalar-se amb el formidable cartell que ha aixecat Rechi, però la decisió no pot trigar perquè els bolos de les de la música clàssica -i ho son un bon grapat dels que desfilen per ClàssicAnd- es tanquen amb mesos, per no dir anys d’antelació. Com diu Rechi, “engegar un Projecte cultural costa molt. Però encara costa més que s’allarguin en el temps. Arribar a la 4ª edició és una fita i está complint l’objectiu de situar-nos com a destinació de turisme cultural”.
I si Torres és exhibeix optimisme – “El festival s’ha fet un nom, s’ha posiconat i s’ha consolidat de manera extraordinària, com ho demostren els artistes que hi desfilen”-, no menys entusiasta es mostra la titular de Cultura, Mònica Bonell: “Rechi ha fet possible el que semblaba impossible. Hem somiat en gran i hem portat a Andorra noms i espectacles de primer nivel. La programació és un èxit teu i a la vegada una oportunitat per projectar Andorra a través de la cultura”. Tot això és cert, com ho és també que el primer argument per captar estrelles rutilants és disposar d’un pressupost que ho permeti. I el de ClàssicAnd s’enfila als 900.000 euros, xifra que potser empal·lideix al costat dels 4 milions de Peralada o els 3,5 de la Porta Ferrada, però que no té precedents entre nosaltres. També és cert que noms de primera fila mundial han desfilat històricament per festivals nostrats molt abans que existís del ClàssicAnd, pensin només en el Yepes -hi va dirigir Yehudi Menuhin!- i la Temporada de la capital, amb Cecilia Bartoli, Yo Yo Ma i Lang Lang.
El programa
Pel que fa doncs al tall, que son els artistes, la primera citya ha sigut aquesta nit a l’Auditori amb la cantaora Carmen Linares i El amor brujo de Falla, amb l’acompanyament de l'O’CA i direcció del mestre català Josep Caballé Domenech. Era l’aperitiu -ple fins a la bandera al renovat Auditori, ja saben que la vetllada de presentació és gratuïta- perquè l’àpat de veritat arrencarà el 29 de maig amb la mezzosoprano letona Elina Garanca i Matthias Schulz al piano. No hi faltarà, diu Rechi, la Carmen que l’ha convertit en una de les cantants de referència del primer terç del segle XX. La nit ha tingut sorpresa, perquè Rechi harebut la paertitura dedicada d’una fanfàrria del guitarrista Rafael Serrallet, recentment guardonat amb un Grammy llatí i que va ser un dels protagonistes de ls segona edició del ClàssicAnd.
La proposta més pintoresca d’aquesta edició serà probablement Les Passions de Bach, un espectacle itinerant per les estances de la Casa de la Vall, reformada de dalt a baix els últims mesos i que va obrir al públic per Nadal. La idea neix del cicle de la Passió que il·lumina la sala dels Passos Perduts i s’han programat dues funcions de 25 minuts cadascuna, els dies 30 i 31 de maig.
Seguirà la gran (i única) producció pròpia del curs, Carmina Burana, un dels monuments de la música clàssica del segle XX, escrita per Carl Orff i directament inspirada en una col·lecció de poemes goliards del segle XII. Serà a la vela transparent del Parc Central, revelació de l’any passat i que repeteix, i una de les gràcies serà la presència de 196 intèrprets a l’escenari: als 80 músics de l’ONCA i de la Simfònica de Galicia d’hi afegiran els 80 cantaires del cor de la mateixa simfònica, els 30 del cor infantil Amics de la Unió de Granollers, els tres solistes i el director, de nou Josep Caballé. I serà, que no ho havíem dit, el 30 de maig.
I ara, òpera. Si l’any passat va ser Lucia de Lamermoor. Aquest serà Combattimento, que el mateix Rechi va estrenar anys enrere a Peralada i que el curs passat va reposar a Sevilla: de nou al Parc Central, amb la mezzo Anna Alàs, el tenor Francisco Fernández Rueda, la soprano Roció Martínez i el tenor Víctor Sordo als papers principals, i direcció musical de Fausto Nardi (31 de maig).
El segon nom propi del ClàssicAnd 2026 és el del ballarí i coreògraf Nacho Duato, que compareix el 5 de juny també a l’escenari principal del Parc Central al capdavant de la seva companyia i amb una selecció de les seves obres més celebrades, i Jardí trencat per començar. El tercer, el pianista indi Christian Zacharias (6 de juny, Auditori), amb el Quartet Leipzig i un repertori centrat en el romanticisme alemany, el seu vedat de caça preferit. I el quart, l’actriu Fanny Ardant, llegenda francesa de la pantalla gran, aquí en la pell de Cassandre, monòleg de la novel·lista alemanya Christa Wolf escrit pel compositor Michael Jarrell i que Ardant va estrenar el 2015 al festival d'Avinyó. Nosaltres la veurem el 7 de juny a la vela del Parc Central.
El programa el completen al saxofonista japonés Wataru Hirai, guanyador del Sax Fest 2025 (església de Santa Coloma, 6 de juny), l’espectacle Jardins de Somni, amb dues pianistes a l’escenari de Sant Corneli, la laurediana Míriam Manubens i la menorquina Isabel Fèlix (7 de juny) i l’habitual proposta familiar, Ohpera!, de la companyia Mar Gómez, espectacle de carrer que es programarà el 6 de juny a la capital i l’endemà a Ordino.
Les entrades, a la venda a partir del 16 de març, a 30 euros els espectacles de pagament -no ho son els de carrer, tampoc les Passions de Bach, el concert de Wataru Hirai i Jardins de somni- excepte el d'Elina Garanca (40 euros). L'abonament per a totes les funcions, 150 euros.