Cada estiu des que el 2021 va arrencar l’excavació de la farga del Madriu, probablement el projecte arqueològic més ambiciós engegat des del ministeri de Cultura, ha tingut com a protagonista el ferro i la proindústria siderúrgica que entre els segles XVI i XIX va ser clau per a la prosperitat del nostre país. 
La quarta i última campanya a la capçalera del Madriu –la farga es troba una mica més amunt de la cota 2.000– va concloure a l’agost amb la restauració dels dos forns de pa, l’excavació i la restauració del botàs –la piscina on s’emmagatzemava l’aigua que movia el mall–, del canal d’alimentació i de la resclosa, la restauració d’una cabana ramadera d’origen medieval i la restitució de l’entorn a l’estat anterior a l’inici de la intervenció, el 2021. Afegim-hi la farga original, datada el 1732, les dues cases dels fargaires l’original i la que es va afegir el 1800–, la ferreria, l’habitacle del martinet, el magatzem on es van exhumar els dos forns i que proveïa de queviures i d’eines els treballadors de les carboneres i els pastors que pul·lulaven per la vall, un tancat ramader, un cortal medieval i els reaprofitaments posteriors a la farga i ja tenen l’esbós del jaciment, que cobreix sis segles d’explotació siderúrgica, des de la farga baix-medieval a la moderna, posem que cap al 1836, quan sabem que la farga del Madriu deixa de produir derivats del ferro.

Doncs bé, tot aquest sensacional desplegament d’estructures d’entre els segles XVI i XIX se’l toparà l’excursionista que s’enfili fins a la capçalera del Madriu. El difícil serà interpretar-ho, és clar. Els estius anteriors podia comptar amb les amables explicacions dels arqueòlegs que hi treballaven. La intervenció es va donar l’agost passat per finalitzada i en endavant ens hi toparem les restes de la farga a pèl. És precisament per això que Patrimoni ha creat un circuit d’interpretació que segueixi el camí de la Muntanya i que vol fer més accessible la comprensió del paisatge, les estructures arqueològiques i les activitats humanes que han modelat la vall al llarg dels segles. Es tracta d’un itinerari de 550 metres de llarg, esquitxat per tretze estacions temàtiques senyalitzades –diu Olivier Codina, que ha coordinat les quatre campanyes d’excavacions– que contextualitzen uns vestigis “difícil d’interpretar a ull nu”.

El millor de tot és que no es tracta d’un esforç aïllat, sinó que es complementarà d’una banda amb el tram andosí del sender de la Ruta del Ferro dels Pirineus, el primer que entrarà en funcionament de tot l’itinerari, i de la nova guia digital de la Vall del Madriu, que expliquem a la peça adjunta.
Pel que fa al sender de la Ruta del Ferro, es tracta d’un itinerari que arrenca a la localitat d’Auzat, a l’Arieja, que entra a Andorra pel port del Rat i que transcorre per Llorts, el camí ral i l’itinerari Homes de Ferro, Ordino, la Farga Rossell Escaldes i la Vall del Madriu, i que s’endinsa al tram català per Martinet. En total, 65 quilòmetres de recorregut distribuïts en sis etapes i que completen el tram oriental del sender que travessa els Pirineus des del Mediterrani fins a l’Atlàntic.

Com s’ha dit, el sector andorrà és el primer que entrarà en servei. Els pròxims mesos s’hi afegiran el tram francès de la ruta, entre Ayzac i Mantgalhard, i els dos trams catalans, d’una banda el sender entre Martinet i el Canigó, passant per Cercs, Campdevànol, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i de l’altra el que condueix d’Os fins a Alins pel parc de l’Alt Pirineu. El tram basc completarà el desplegament d’aquest projecte transfronterer impulsat pel Consell d’Europa i que el 2026 disposarà d’una aplicació que integrarà tots els senders de ferro, de l’una a l’altra punta del Pirineu.