Tot reivindicant Jaquetti

Compositora i escriptora, investigadora, folclorista, traductora, pedagoga, dona d’empemta que ara fa un segle, en aquells no tan feliços anys vint, es va recorrer el Pirineu -i s’hi va enamorar- a lloms d’una bèstia per evitar que les cançons tradicionals caiguessin en l’oblit. Tot això i molt més era Palmira Jaquetti. Els sona? A molts probablement només perquè fa apenes unes setmanes havia apuntat el nas entre les quatre nominades pel Col·lectiu Feminista de l’Alt Urgell per batejar un carrer de la Seu. Va caure, vençuda en les preferències populars per Les trementinaires. Segurament perquè són figures molt més arrelades a l’imaginari de la comarca. Però que ningú no pateixi: la figura de Jaquetti tindrà la difusió que es mereix (més aviat, una part) a la capital alturgellenca perquè dissabte s’hi inaugura una exposició que deixarà ben palesa quina ha estat l’aportació feta a l’enriquiment de la cultura catalana.

L’exposició, que s’hi podrà veure durant un mes al Centre Cultural Les Monges, forma part de les propostes elaborades en motiu de l’Any Palmira Jaquetti  declarat per la Generalitat i al qual es van adherir també entitats del territori, com l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. Per què? Entre altres raons, per la profunda vinculació de la família Jaquetti, provinent d’Itàlia, amb la Seu, on van viure des del final del segle XVIII fins al final del segle XIX (el pare de Palmira Jaquetti  encara va néixer i  viure a la Seu, des d’on va emigrar a Barcelona). És un tema inèdit i mai investigat, fins ara, recull el dossier de l’Any Jaquetti. un buit del coneixement que començarà a omplir-se previsiblement amb la recerca d’Akior Santos, alumne de  la  Universitat  de  Lleida, que elabora una recerca sobre aquests antecedents familiars de la folclorista.

Jaquetti (Barcelona, 1895- Els Monjos, 1963) es va implicar en les missions engegades per Rafel Patxot per elaborar el Cançoner Popular. “Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys vint i trenta  del segle passat, a part d’una mostra de la seva sensibilitat estètica, literària i humana”, exposa el dossier que acompanya les accions de difusió, que inclouen l’exposició comissariada per Carme Oriol i Salvador Rebés. Una mostra que repassa el perfil biogràfic i les moltes empreses a què es va vincular Jaquetti al llarg d’una vida prolífica en la que transitaria per la música, la poesia i la docència.
    
Per cert, que també es va atansar a Andorra: si volen saber del seu pas pel país preguntin a Isabel de la Parte, al departament de Patrimoni Cultural del Govern. En parla a l’article que signa a Història de la literatura popular catalana, de la Universitat Rovira i Virgili.