Per si algú ho dubtava, l’estiu ja no té aturador: el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) acaba d’arrencar. A tota vela, amb el rèquiem més antic conservat a l’abadia de Montserrat. El festival continua periple, aquesta setmana, per Sant Julià de Lòria, dijous, i diumenge, a Montferrer
L’arribada del FeMAP, com cada any poc després del solstici, confirma que, si més no al Pirineu, l’estiu ja no té aturador. Bé, potser les altes temperatures d’aquests dies també hi tenen alguna cosa a veure. Divendres, però, dia de la inauguració del catorzè festival de música antiga i gràcies a una intensa tronada, havia refrescat. Quan plou amb aquesta intensitat, el soroll pot recordar els aplaudiments d’un públic entusiasta. El mateix fervor que es respirava als carrers de la Seu, si més no pels voltants de la catedral, ja fos pels campus de bàsquet, que omplien de gent molt jove els escoberts del carrer Major, com per la gent que volia gaudir del respir que els havia ofert la pluja. I sí, la cua que hi havia per accedir a la catedral, també mostrava l’efusió d’un gran nombre d’espectadors, expectants, per estrenar el Festival.
Amb la desencusa del mil·lenari de Montserrat, que se celebra enguany, el Femap va oferir divendres un nou concert de producció pròpia. Els musicòlegs afirmen que poar dels extensos arxius musicals del santuari sempre esdevé una font de sorpreses. En aquesta ocasió, la peça proposada era un rèquiem compost per Joan March, el primer compositor del monestir amb obra conservada. Com exposava el director Marc Díaz en una entrevista publicada en aquesta casa dimecres, si no ens en cuidem nosaltres de recuperar l’obra dels compositors d’aquí, qui ho farà? Tot un repte, però, tant per a la formació Ensemble Joan March, encarregada d’interpretar-la, com per al públic, que, amb tota seguretat, mai havia escoltat aquesta composició.
El concert començava amb els intèrprets en una rotllana gairebé perfecta, amb la peça O Crux de Miquel López, com si efectuessin un escalfament guiat per l’orgue, que alhora dirigia. Només començar el rèquiem a vuit veus, la formació dels nou músics ja es va obrir una mica més. Arribat el Dies irae, compost pel deixeble de Joan March, Joan Cererols, les dues sopranos es van traslladar cap a la nau central allunyant-se de l’altar. Aquest passatge ens parla del judici final, en què es decideix el destí de les ànimes i s’emprèn el viatge entre el món dels vius i el dels morts. Les sopranos ens permetien intuir aquesta dualitat que la catedral de la Seu, que també acull el cant de la Sibil·la, la qual actua com a testimoni d’aquest judici, ajudava a potenciar.
El rèquiem anava desgranant la seva litúrgia mentre el dia s’anava apagant a l’exterior. El que no es va apagar va ser la passió del públic, qui, amb una gran ovació, que sempre impacta en una catedral plena, va premiar els intèrprets. Aquests, en un gest poc habitual, fins i tot van saludar el públic, que també omplia les dues ales del transsepte. Abans d’acabar, però, en els bisos, els músics ens van recordar que les misses també es fan per als vius (o especialment per a ells). Els components de l’Ensamble es van recollir al llindar de la girola de l’edifici per dedicar una oració cantada a la Mare de Déu, present tant a Montserrat com a la catedral d’Urgell. A la sortida, on encara s’intuïa alguna claror del dia, un públic satisfet s’anava dispersant sense presses, demostrant per què l’estiu és l’estació on tota cuca viu.
Aquesta setmana
La inauguració, és clar, només va ser l’arrencada de l’oferta amb què arriba la catorzena edició del festival. L’endemà, el certamen passava per l’església de Santa Llúcia de Tragó, al municipi alturgellenc de Peramola. L’ensemble Egeria hi oferia un repertori muntat al voltant de la figura de sant Isidre.
Dijous el FeMAP s’endinsarà en terres andorranes, amb el concert de l’Ensemble Leipzig 1723 a la parroquial laurediana i un original repertori que gira al voltant del dia que Johann Sebastian Bach es presentava a un concurs de composició i quedava tercer. Justament qui passaria a ser posteriorment un dels compositors més reconeguts del món. Els assistents tindran l’oportunitat d’escoltar les obres amb què va competir amb G. P. Telemann i C. Graupner, així com de Johann Kuhnau, l’organista per a qui es buscava substitut. El públic tindrà l’oportunitat de valorar si el jurat del moment va triar bé.
La setmana del FeMAP, pel que fa a aquestes latituds, culminarà a l’església de Sant Vicenç (Montferrer i Castellbò). En aquest cas, Tiento Nuovo arriben amb Lament, un programa que reflecteix les convulsions que va viure el segle XVII arran de les cruentes guerres de religió al centre d’Europa. La música, ens demostraran, reflectia la incertesa del moment i tot el seu dramatisme, amb un so de bellesa particular.
