Diari digital d'Andorra Bondia
Tots els camins duen al ThyssenGuille Cervera explica l’oli ‘Allées et vénues’ a la baronessa, entre els ministres Camp i Gelabert; a la dreta, la cònsol, Trini Marín.
Tots els camins duen al ThyssenGuille Cervera explica l’oli ‘Allées et vénues’ a la baronessa, entre els ministres Camp i Gelabert; a la dreta, la cònsol, Trini Marín.

Tots els camins duen al Thyssen


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

El Valira exposa fins al 10 de setembre ‘Allées et vénues’, la segona mostra del Carmen Thyssen.

Què tenen en comú les vint-i-dues teles que conformen Allées et vénues i que fins al 10 de setembre s’exposen a l’antic hotel Valira d’Escaldes? Doncs un element aparentment tan banal com és el camí. Rústic, gairebé un sender com el de l’oli de Gauguin que dona títol a l’exposició –una autèntica raresa, perquè el va pintar el 1887 a la Martinica, just abans de la fugida als mars del Sud, i d’aquesta estada caribenya només se’n conserven sis obres més–, però que també pot tenir reminiscències clàssiques, com les dues veduti de Canaletto (1765); colonials com el Nassau de Bierstadt (1887) i l’Església de Sant Cosme d’Igaraçu, de Post (1663); romàntiques com el Paisatge de Modest Urgell, i costumistes com De tornada a casa, de Benton (1934).

El camí l’hem d’entendre –insisteix el comissari de la mostra, Guille Cervera– en sentit primigeni, com la via que ens serveix per traslladar-nos d’un costat a un altre i per la qual ha transcorregut la història, com també en el metafòric que recorren els artistes al darrere de la perfecció i la plenitud. Entremig, l’aspecte purament tècnic del camí com a element que dota un quadre de profunditat i tridimensionalitat. I tot plegat, sense perdre mai de vista que el camí és també un dels primers conceptes que els nens tracen de manera instintiva quan els posen un paper en blanc al davant.

Doncs bé, l’excusa del camí li ha servit al comissari per proposar un recorregut “transversal” de la història de l’art occidental des del segle XVII i fins al XX, a través de vint-i-dues teles amb representants de les escoles holandesa, italiana, francesa, alemanya, nord-americana i també catalana, que arrenquen en el vedutisme de Canaletto i que arriben fins al costumisme ianqui, passant per l’impresionisme, el modernisme i l’expresionisme, i que inclou la dosi reglamentària de patums, amb Gauguin en primeríssima posició i llocs de privilegi per a Sisley (La inundació de Port-Marly, 1876), Pissarro (Camí de Versalles, 1870) i Nolde (Pont a la maresma, 1910).

Però que els arbres, demana Carmen Thyssen, no ens impedeixin veure un bosc on –escola catalana de banda– no passarà desapercebut l’enorme Vista de la Carrera de San Jerónimo, de Kassel (1686), que, amb els seus 4,5 metres de llargada, obre l’itinerari i en què –a la manera d’On és Willy?– poden jugar a descobrir-hi les aristòcrates que van a Missa, els trilers a l’aiguait de víctima, l’home que pixa en un racó, el nen que menja xurros i la criada que fa la bugada. Parin també atenció a Murnau (1924), de Gabriele Münter, l’única pintora d’aquesta segona exposició del Carmen Thyssen i que amaga la poc transitada història de la seva heroica resistència a la barbàrie nazi: ocultant a casa, atenció, un centenar d’obres d’autors degenerats. De poc que no li costa literalment el coll.

Andorra
escaldes
Valira
museu Carmen Thyssen
Thyssen
Gauguin
Allées et venues
Pissarro
Kessel
Nolde
Sisley
Número de vots: 415
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic