Ester Nadal dirigeix ‘Entre tu i jo no en fem un’, monòleg autobiogràfic amb l’actor Quim Llisorgas.

La vida de Quim Llisorgas (Vilassar de Mar, 1995) potser no dona de moment per a una novel·la, però sí per a una obra de teatre. Teatre de denúncia, que és el que és Entre tu i jo no en fem un, que Ester Nadal dirigeix aquest vespre al Comunal de la capital. Perquè Llisorgas, a qui els aficionats a les telesèries reconeixeran de seguida perquè és l’Hèctor de Com si fos ahir, ho va tenir difícil no, el següent, des que en néixer li van diagnosticar la síndrome de Joubert, raríssima i que l’afectava el moviment, la visió i especialment la parla. Els metges van advertir la mare, recorda l’actor, que moriria aviat o que acabaria convertit en “un vegetal”.

No va ser òbviament així, però per arribar fins aquí ha hagut de suar, plorar i lluitar contra un sistema educatiu que no estava preparat per dirigir una persona com ell. De fet, el viacrucis de Llisorgas per l’escola de secundària on va anar a espetegar és l’esquelet de Entre tu i jo... Quan va acabar els estudis la direcció del centre li va negar el certificat –“No veu que el seu fill és subnormal?”, es va haver de sentir dir al despatx– i s’ha passat deu anys pledejant al jutjat per obtenir-lo, “perquè sense el certificat no podia ni demanar feina a un supermercat”. L’últim pas del calvari judicial va tenir lloc a la primavera i ara està pendent la resolució definitiva.

Doncs tot això és el moll de l’os de Entre tu i jo..., un espectacle de creació que sorgeix de la complicitat entre Nadal i l’actor, de qui va ser professora a l’escola Eòlia, que du molt oportunament el cognom de Teatre Sense Límits. 
Llisorgas s’interpreta ell mateix en un monòleg on la directora salta ocasionalment a escena per encarnar-hi la mare, la professora i l’advocada del protagonista. Feia quasi un decenni que Nadal no es passava a l’altra banda –l’última ocasió va ser el 2016, amb Kabarett-Protokoll, la recordaran perquè també va desfilar pel Comunal– i no descarta tornar-hi perquè “m’encanten totes les feines que tenen a veure amb el teatre: si he de fer de regidora, d’ajudant de direcció, de road manager, d’actriu. El que sigui”.

Entre tu i jo... para especial atenció en l’etapa més dura de la vida de Llisorgas, que va ser l’escolar, però no és en absolut un drama, perquè l’humor esquitxa tota l’obra i hi repassa altres moments de la seva vida, com els inicis teatrals al grup amateur de Vilassar de Mar –on, per cert, encara actua– i la seva passió pel futbol, que es va entossudir a practicar i on va comprovar amb perplexitat com la complicitat de companys i entrenadors era compatible amb els recels dels pares dels altres jugadors: “El Quim ens ensenya que tots podem petar els nostres límits, tant els que ens imposen des de fora com els que ens autoimposem nosaltres mateixos.”

Nadal, en fi, acaba de concloure la gira espanyola de El diablo cojuelo, amb Juan Mayorga, al febrer desfilarà pel Teatre Nacional Flamenc de Bèlgica (KVS) amb Le vide, i atenció, l’11 de gener estrena al TNC de Barcelona l’Andorra de Max Frisch, amb un repartiment en què destaquen Roger Casamajor i Oriol Guillem, i que inclou també el mateix Llisorgas. L’estrena, l’11 de gener a la sala Petita.