Trenta-vuit trementinaires, de trenta-cinc cases de Tuixent. Aquestes són les  xifres a dia d’avui actualitzades per Josep Moles, que n’ha localitzat algunes de les quals fins ara no es tenia coneixement, bàsicament perquè van ser de les primeres, explica l’historiador, que afegeix així noves dades a l’Estudi genealògic i de parentiu, entre les cases de Trementinaires de Tuixent que va lliurar el febrer del 2020 al petit museu monogràfic que dediquen a l’ofici al poble alturgellenc. Els tres noms ara confirmats permetran fer una ampliació, la primera, al relat que explica el museu.
La primera identitat que Moles ha posat negre sobre blanc és la d’Antonia Pallarès Sobré, nascuda cap al 1840 i filla de Josep Pallarès i Margarita Sobré. Es va casar amb l’hereu de Cal Ton Conill, Antonio Costa Guitart, amb qui va tenir tres fills (i una petita, Francisca, la primogènita, que va morir només amb un any de vida).  Va practicar l’ofici de trementinaire durant tota la seva vida, fins a ser una dona ben gran, relata Moles: hi ha informació que a finals del segle XIX encara “anava pel món”. Va ser una de les pioneres. El cosí germà polític era el pare de la famosa  Antonia Costa Coll, cabalera de Cal Foguetó.
Anem per la segona, María Joval Solé, que també va néixer aproximadament el 1840, a Cal Pinyana. Era la cinquena dels sis fills de Josep Joval i Francisca Solé. Es va casar a principis del segle passat amb l’hereu de cal Lleonat, Francisco Busquet Joval, nascut aproximadament el 1835. Del matrimoni van néixer vuit fills, quatre nois i quatre noies. Maria Joval va transitar els camins com a trementinaire probablement acompanyant la germana, Antònia,  set anys més gran que ella. 
El tercer nom afegit per Josep Moles a aquesta història és el de Rosa Parramón Barber, nascuda probablement el 1849 i que va exercir com a trementinaire només durant uns pocs anys, de ben jove, atès que el 1865 va deixar Tuixent per marxar cap a Terrassa, on es va casar amb Jaume Clapés Urpina, de Granera (comarca del Moianés) i on viuria fins al final dels seus dies, el 1903. Els pares, apunta Moles, eren Pedro Parramón i Antònia Barber de Fórnols. Però no hi ha constància de quina va ser la casa a Tuixent. 
Fins al moment, s’havia posat nom i cognom a 21 dones de l’ofici i d’aquestes es coneixia també a quines cases pertanyien. Nou més tenen cara i ulls, però se’n desconeix la relació familiar, tot i que hi ha indicis sobre les cases. I de cinc més, acaba d’enumerar Moles, ha estat impossible fins al moment concretar els perfils. Eren 35 dones de 32 cases del poble. 
La història es va així reconstruint pedra a pedra, amb noves dades, en algunes ocasions troballes inesperades, com la de la historiadora Céline Xicola, que va ensopegar amb el nom d’un jove que també transitava els camins de la Catalunya del segle XIX venent ungüents i herbes remeieres. Una troballa  fortuïta que, de pas, va fer ressituar tot el relat conegut fins aleshores.