Diari digital d'Andorra Bondia
El comprometedor document que recull el pagament nazi a favor de Radio Andorra, recollit el 1953 per Louis Noguères i ara per Printz.
El comprometedor document que recull el pagament nazi a favor de Radio Andorra, recollit el 1953 per Louis Noguères i ara per Printz.

Trémoulet i els nazis: un document comprometedor


Escrit per: 
A. Luengo / Document: Fons Jean-Marc Printz / Aquiradioandorra.com

Printz exhuma un pagament a favor de l’emissora ordenat per l’ambaixador alemany a Madrid l’agost del 1944.

“Por orden de la Deutsche Auslans-Runffunk-Gesellschaft Interradio Berlin le transmito por el Banco Alemán Transatlántico Pts 200.000,-- cuya cantidad se refiere al contrato con Radio Andorra”. El comprometedor document està datat el 15 d’agost del 1944, va firmat en nom de l’aleshores ambaixador alemany a Madrid, Hans-Heinrich Dieckhoff, i és la prova fefaent que Radio Andorra va percebre com a mínim aquestes 200.000 pessetes de l’Alemanya nazi. I qui diu Radio Andorra, diu Jacques Trémoulet, que en va ser l’ànima, l’inspirador i el gran patró des dels inicis fins al seu traspàs, el 1971.

El tenen aquí al costat, i es tracta d’un dels molts i suculents documents fins ara inèdits que Jean-Marc Printz ha exhumat a la nova versió d’Aquí Radio Andorra, el portal amb vocació enciclopèdica que va crear el 2001 i que s’ha vestit de gala per celebrar com Déu mana el 80è aniversari de l’estació: dimecres a Encamp, segur que ho recorden perquè n’hem parlat una dotzena de vegades. O deu dotzenes, sí, perquè l’ocasió ho mereix.

Però tornem al controvertit Trémoulet, sobre qui sempre va pesar l’ombra d’una sospita: haver estat com a mínim massa contemporitzador amb els ocupants alemanys i amb el règim de Vichy. De fet, les sospites de col·laboracionisme es van traduir en un judici en rebel·lia que el va condemnar a mort el novembre del 1946. A ell i, per cert, també a Etienne Laffont, el director de Radio Andorra durant tot el període bèl·lic. L’un i l’altre havien tingut la prudència de refugiar-se a l’Espanya franquista, així que la pena no es va executar i l’abril del 1949 van ser finalment exonerats dels càrrecs.

Però, què hi havia de cert, en aquelles acusacions? El cert és que Trémoulet se les va arreglar per sobreviure francament bé als quatre anys d’ocupació alemanya: és veritat que va haver de tancar les emissores de Poste de l’Ille-de-France i de Radio Bordeaux Sud-Ouest, però va salvar Radio Toulouse, Radio Montpeller, totes dues a Vichy, i és clar, també Radio Andorra. Fins i tot es va enfilar a la presidència de la Federació de Radios Privades, càrrec per al qual sens dubte li va caldre com a mínim el vistiplau de les autoritats petainistes. Però d’aquí a titllar-lo de col·laboracionista...

Se’l va acusar, recorda Gualbert Osorio a Historia d’una ràdio que va fer història, d’haver participat en la transmissió de missatges xifrats que servien per orientar o dirigir els submarins alemanys en missió a l’Atlàntic. A més, continua Osorio, també els aliats van utilitzar l’emissora per a finalitats militars, qui sap si amb l’aquiescència dels directius de Radio: recordin Tout va très bien, madame la marquise, el foxtrot amb què l’expedició de fugitius de Tarascó que el 15 de maig del 1943 va arribar a Ordino va fer saber als parents i amics que havien arribat a Andorra: l’historiador Francis Aguila ho va documentar a Les cols de l’espoir i el disc va aparèixer fa dos anys durant la catalogació del fons discogràfic de l’estació.

Més encara: Sylvain Athiel, l’autor de la novel·la Aquí Radio Andorra i probablement –junt amb Printz– un dels que millor en coneix la història, sosté d’una banda que Trémoulet es va resistir repetidament a les suggerències alemanyes d’emetre butlletins informatius –cosa que Radio Andorra no va fer fins als anys 70– i que, segons altres rumors, al final de la guerra eren els avions aliats en missió nocturna els que s’orientaven gràcies a certes emissions de Radio Andorra.

William Danjon, que el va tractar personalment als anys 50 i primers 60, no hi donava credibilitat, i sostenia que si Radio Andorra va sobreviure a la guerra és perquè va seguir fil per randa la consigna de Trémoulet de no emetre més que música. La informació, i encara menys la política, no hi van tenir mai cabuda.

El cas és que, com bé advertia Osorio, acusacions tan greus han de ser demostrades documentalment, i que els tribunals francesos ja el van absoldre una vegada. Però també és veritat que les 200.000 pessetes que Trémoulet va rebre el 15 d’agost del 1944 de mans de l’ambaixador alemany –atenció a la data– responien a alguna contrapartida que, casualment, no ens ha arribat.

En fi: facin un tombet per Aquí Radio Andorra. És una mina, ja ho veuen. I dimecres, a Encamp.

Andorra
Radio Andorra
Encamp
Trémoulet
Alemanya
II Guerra Mundial
Jean-Marc Printz
document
80è aniversari

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Je voulais vous faire part de quelques remarques sur ce document. La source de ce document n’est pas les archives officielles de l’ambassade d’Allemagne à Madrid mais uniquement le livre édité par Louis Noguères, avocat adverse de Jacques Trémoulet dont on peut douter de l’objectivité historique. 1. Ce document n’indique aucun destinataire. Curieux ? 2. Ce document n’a pas été retenu par le Tribunal qui jugeait Jacques Trémoulet 3. Il est daté du 15 août 1944, date du débarquement allié en Provence. A cette date, tout le monde savait que les Allemands avaient perdu la guerre. Il aurait été très curieux que Trémoulet demande alors un certificat prouvant que la société Interradio lui a versé de l’argent. 4. Ce document ne prouve absolument pas que cette somme a été effectivement versée. 5. Il n’y a jamais eu le moindre message de propagande nazie sur l’antenne de Radio-Andorre durant toute la période 1939-1945 alors que la Sté Interradio a essayé à plusieurs reprises d’acheter du temps d’antenne sur Radio-Andorre et que Jacques Trémoulet a toujours refusé de céder. Si j’ai produit ce document c’est essentiellement pour démontrer le peu d’arguments crédibles qu’avaient les adversaires de Jacques Trémoulet lors de son procès. D'ailleurs n'oublions pas non plus qu'il a été totalement blanchi de ces accusations de collaboration en 1949.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte