Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra Prada Casadet Arxiu acta consagració Biblioteca Vela Gelabert aniversari
Andorra Prada Casadet Arxiu acta consagració Biblioteca Vela Gelabert aniversari

Trenta anys i en precari


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

El trasllat de les dependències de l’Arxiu Nacional a una nova seu és “urgent i necessari”. Ho era fa cinc anys, l’última vegada que hi va haver sobre la taula un projecte amb cara i ulls —no el de Ghery, no, sinó el que havia d’anar a l’avinguda del Través de la Massana—, i encara ho és més avui. Unes dades: al dipòsit de Prada Casadet, on no hi cap ni una agulla de cosir, s’hi conserven documents que posats un al costat de l’altre ocuparien un quilòmetre de prestatgeries. Però és que al magatzem “intermedi” dels Marginets —així se li diu— hi ha set quilòmetres de documents més. En resum: els tècnics de l’Arxiu calculen que per encabir-los tots en condicions caldria unes instal·lacions amb una superfície aproximada de 6.000 metres quadrats. L’Arxiu actual amb prou feines frega els 400. Aquest és, en resum, la situació de l’organisme al qual la llei encomana la missió de “recollir, conservar i difondre la documentació rellevant relacionada amb Andorra i la seva història”, segons la descrivia ahir Susanna Vela -cap del servei des del 1989- just el dia que l’Arxiu celebrava el 30è aniversari de la inauguració de les instal·lacions de Prada Casadet.

És veritat, admet Vela, que l’edifici dels Marginets és una solució “temporal” davant del col·lapse dels serveis centrals, on ja no hi caben més documents des de fa sis cursos. Però els Marginets és també un edifici de caràcter industrial, que comparteix espai amb usos difícilment compatibles amb la conservació del patrimoni documental, i tot plegat el converteix en un espai “inadequat a mitjà termini”. Encara pitjor és la situació a Prada Casadet, on s’ajunten un espai “insuficient”, tant per als tècnics del servei com per als usuaris; la impossibilitat per aquest mateix motiu d’organitzar les activitats pròpies d’un Arxiu Nacional —conferències, tallers, visites, exposicions— i la consegüent “falta de visibilitat” del servei; l’estrès contraproduent que provoca haver de transportar les peces més delicades des del dipòsit fins a la sala de consulta, i sobretot, sobretot, la impossibilitat —diu Vela— “de garantir al cent per cent la preservació del patrimoni que custodiem”.

L’Arxiu, recalca, es troba als baixos d’un edifici d’habitatges, i per tant sotmès a incidències que, de fet, ja s’han produït: l’última, el 2013, quan una fuita de gas en un dels pisos del bloc va obligar a desallotjar les dependències. Però també s’hi ha registrat humitats i filtracions, una de les canonades principals de la xarxa de distribució d’aigua de la capital passa precisament —i ja és casualitat— just per sota del mur del dipòsit, i les portes de vidre de totes les instal·lacions —oficines, taller de restauració i de nou el dipòsit— no serien precisament cap impediment per a un hipotètic èmul d’Erik el Belga. El cert és que en trenta anys no hi ha hagut cap incident d’aquest tipus, però això no suposa cap garantia de cara al futur, insisteix Vela. Convé no perdre de vista que al dipòsit de Prada Casadet s’hi conserven tresors com ara els exemplars originals del Manual Digest i el Politar Andorrà, els Pareatges, els fons del Tribunal de Corts, els protocols notarials i —entre els particulars— els fons de Casa Rossell i casa Plandolit, per no parlar dels prop de 100.000 documents fotogràfics: l’abecé de l’andorranitat, protegit per una simple porta de vidre.

Oportunitat perduda

¿Solucions? La ministra Gelabert va avançar al gener dues alternatives: l’antiga clínica Santa Coloma —condemnada d’altra banda a la piqueta: la CASS ha reservat aquest curs 1,2 milions d’euros per enderrocar-la— i la casa Parramón de la Massana. Consultades per aquest diari, fonts del ministeri admetien ahir que no hi ha novetats respecte d’això, i de fet la mateixa Gelabert advertia al gener que la nova seu de l’Arxiu no és una de les prioritats del mandat. No ho veu precisament així Vela, que considera el trasllat —ja ho hem vist— “urgent i necessari” i que aposta, a més, per un edifici de nova planta, concebut expressament per contenir-hi un arxiu, i no per un altre de reciclat: “Si ens quedem aquí, hem d’assumir el risc que un dia tinguem un accident de veritat.”

Mentre aquest dia no arriba, ahir l’Arxiu va aprofitar l’aniversari per a una d’aquestes activitats de difusió que reclama la cap de servei i va exposar una col·lecció de tresors poc o mai abans vistos en públic: les estrelles de la jornada van ser l’acta de consagració de Sant Serni de Nagol, datada el 1055, el document més antic que es conserva a l’Arxiu i que no s’havia exposat fins ara, així com el Còdex Miscel·lani —amb els cèlebres fragments de la Doctrina Pueril de Llull i del Tristany i Isolda— i la (diguem-ne) edició prínceps del Politar, que s’havia conservat tradicionalment a Casa de la Vall. I de propina, el mapa original de Lengelée (1777), el facsímil del primer Pareatge i també el de la Relació sobre les Valls d’Andorra de Fra Junoy. Si tot plegat s’hagués promocionat amb una mica de convicció i d’entusiasme, potser hauria obtingut el ressò ciutadà que l’ocasió, única, mereixia. Però no.

La Pública: de Casa de la Vall a Prada Casadet, passant per la CASS

L’Arxiu i la Biblioteca Pública es van traslladar a Prada Casadet a principis del 1986: l’un i l’altra venien de l’altell de l’edifici Rebés, a la capital. Aquell primitiu Arxiu de Prada Casadet només ocupava el que avui són la sala de consulta i el despatx central, i era coordinat per David Mas i Jordi Guillamet; quan Vela s’hi va incorporar, tres anys després, hi treballaven quatre tècnics; avui són tretze, i l’equipament ha colonitzat altres dependències de Prada Casadet per al dipòsit i el taller de restauració. Pel que fa a la Biblioteca Pública, Júlia Fernández reconstrueix en l’últim número de la revista Ex-Libris el periple bibliotecari del nostre racó de món fins a arribar a Prada Casadet: la primera biblioteca va obrir el 8 de setembre de 1930 a la Casa de la Vall, i el primer bibliotecari va ser Bonaventura Armengol, el mestre Orelleta. Segueix un buit fins que el 10 de març de 1975 obre una nova biblioteca —aleshores, l’única, i Nacional— instal·lada provisionalment a l’antic col·legi de la Sagrada Família. La primera directora va ser Daniela Sirés i, abans de mudar-se a Prada Casadet —la inauguració va tenir lloc el 3 de maig de 1986, diu Fernández—, encara va desfilar per la 4a planta de la CASS i pels baixos de l’edifici Rebés. El desglossament definitiu va tenir lloc el setembre del 1996, quan va obrir la Biblioteca Nacional a la casa Bauró de la capital; a Prada Casadet s’hi va quedar la Pública, que el 2015 fregava els 60.000 documents i va donar servei a prop de 5.000 socis, amb més de 30.000 visites.

Andorra
Prada Casadet
Arxiu
acta consagració Biblioteca
Vela
Gelabert aniversari
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic