Diari digital d'Andorra Bondia
La creu que avui corona el campanar de Sant Esteve, i que originalment es trobava davant de la casa Guillemó, a l'altre costat de la plaça; s'hi va enfilar en la primera reforma de l'arxiprestal, a càrrec de Puig i Cadafalch, als anys 40.
La creu que avui corona el campanar de Sant Esteve, i que originalment es trobava davant de la casa Guillemó, a l'altre costat de la plaça; s'hi va enfilar en la primera reforma de l'arxiprestal, a càrrec de Puig i Cadafalch, als anys 40.
Escena infantil davant de la creu de la plaça Benlloch, que encara no es deia així, just davant de la galeria de la casa Guillemó, en l'emplaçament original de la creu (1900).
Escena infantil davant de la creu de la plaça Benlloch, que encara no es deia així, just davant de la galeria de la casa Guillemó, en l'emplaçament original de la creu (1900).
Isabelle Sandy, als safareigs que hi havia a l'actual plaça Rebés, cap al 1934.
Isabelle Sandy, als safareigs que hi havia a l'actual plaça Rebés, cap al 1934.
L'antic Comú de la capital i Sant Esteve, cap al 1980: s'hi distingeix clarament la creu enclastada a la façana, i la que en corona el campanar.
L'antic Comú de la capital i Sant Esteve, cap al 1980: s'hi distingeix clarament la creu enclastada a la façana, i la que en corona el campanar.
La creu del cap del Carrer, cap al 1922.
La creu del cap del Carrer, cap al 1922.

Tres creus i quatre enigmes


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Jonathan Gil / Centre Excursionista de Catalunya / Fons FIS (Arxiu Nacional) / Fèlix Peig (Arxiu Nacional) / Centre Excursionista de Catalunya

L’arxiu de la capital proposa una hipòtesi singular sobre l’origen de la creu que corona el campanar de Sant Esteve.

És molt possible que no s’hi hagin fixat mai, però el campanar de Sant Esteve, a la capital, està coronat per la reglamentària creu. Una creu metàl·lica de la qual es desconeixia fins ara l’origen i la datació. D’acord: no és que sigui un dels misteris de Fàtima, però el cert és que quan l’arxiver i historiador Joan-Lluís Ayala es va fer la pregunta lògica –des de quan hi és, aquesta creu, allà dalt?– ningú no li va saber donar resposta, ni en va trobar rastre documental ni a l’arxiu comunal ni al de la parròquia de Sant Esteve. Tampoc a la memòria oral ni de mossèn Ramon Sàrries ni dels seus antecessors. Així que aquella pregunta rutinària es va convertir de sobte en un repte historiogràfic al qual dona ara una resposta aproxima amb la Peça del mes, aquesta aventura sensacional que cada quatre setmanes ens descobreix un raconet del nostre patrimoni.

I el que planteja Ayala és tan pintoresc com raonable: que la creu en qüestió és la que en les rares fotografies de principis de segle XX apareix davant de la casa Guillemó, cap a la part de la galeria, d’aspecte considerablement imponent perquè anava muntada sobre una base de pedra que s’enfilava un parell de metres, als quals calia afegir els 180, potser 200 centímetres que feia la mateixa creu. Doncs bé: sosté Ayala que en algun moment aquesta creu es va retirar d’aquest emplaçament, probablement l’original, i es va traslladar primer a l’antic safareig que hi havia a l’actual plaça Rebés –i ho sabem per una fotografia que molt oportunament s’hi va fer la novel·lista Isabelle Sandy, el 1934– i finalment al capdamunt del campanar.

Sona plausible, sobretot si comparem les dues creus, amb el braç lobulat i acabat en una mena de ganxo doble: les semblances són més que notables, tot i que la de Sant Esteve és ostensiblement més curta: creu Ayala que va ser retallada quan hi va ser hissada. I quan va ser, això? Doncs també per a aquesta incògnita hi té una hipòtesi, de moment sense cap document que la confirmi. I proposa que el trasllat definitiu va tenir lloc aprofitant la primera reforma de Sant Esteve, la que Puig i Cadafalch va dirigir segons Antoni Pol cap al 1940, i segons Enric Dilmé entre el 1945 i el 1952: l’arquitecte català va projectar l’entrada lateral del temple, per la placeta del mestre Fontbernat –aleshores era l’única, i és clar, la principal– i va restaurar el campanar i h va afegir un tercer pis. Devia ser en aquest moment, diu, quan algú va tenir la feliç ocurrència de plantar-hi la creu. El cert és que a les fotografies anteriors a la reforma de Sant Esteve la creu no hi és, i que només començar a aparèixer a la documentació a partir que s’hi aixeca el tercer pis. Així que la hipòtesi d’Ayala lliga perfectament amb els testimonis indirectes.

Però aquest és l’enigma que l’historiador ha pogut resoldre. N’hi ha dos més que afecten altres dues creus capitalines i que esperen resposta, perquè ell –admet– no ha sigut capaç de posar-hi llum. Un té com a protagonista la creu també de ferro que en les fotografies dels anys 70, 80 i primers 90 apareix encastada a la façana de Sant Esteve, al lateral de la façana monumental que l’arquitecte Josep Brugal va obrir el 1962 pel costat de la plaça Benlloch. És possible que fos en aquest moment quan s’hi va posar, però el cas és que tampoc no n’ha trobat cap referència documental, que no se’n guarda memòria oral, i que es desconeix fins i tot quan en va ser retirada, cosa aquesta molt més sorprenent perquè no pot fer més de 25 anys: el 1992 encara hi era. Curiosament, ningú no en sap res.

Un cas similar és el de la creu de terme que el 1921 encara hi havia al cap del Carrer. Tampoc en aquest cas s’ha pogut documentar quan en va ser retirada i on va anar a parar: diu Ayala que a Patrimoni no hi és. De la de casa Guillemó i la de la façana de Sant Esteve se’n desconeix l’origen, tot i que difícilment són anteriors al XIX. La del cap del Carrer, en canvi, consta que data del 1889. I ja veuen que no hem parlat ni de la Creu Grossa ni de la creu trencada de Santa Coloma. Per no sortir de la capital. Al món de les creus hi entres, i ja no en surts.

Andorra
Sant Esteve
Patrimoni
Peça del Mes
Arxiu comunal d'Andorra la Vella
Joan Lluis Ayala
Creu
plaça Benlloch
Cap del Carrer
plaça Rebés
La teva puntuació: 4. Número de vots: 112
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic