Ho hem dit moltes vegades i ho repetirem les que calgui: una estona amb el Sergi Mas sempre ve amb sorpresa de regal. L'excusa era ahir l'homenatge que li van aixecar els meus amics Manel (Gibert) i Txema (Díaz-Torrent) amb l'excusa dels 95 anys que va fer tres setmanes enrere, i la lectura pública amb què pretenien posar el focus sobre l'obra literària de Sergi Mas, possiblement la que ha passat més desapercebuda, a l'ombra de la seva monumental producció artística: Cassigalls, Les Valls desitjades i, l'any que ve, Tafetans de justícia –per no parlar de El moble a Andorra, L'art de musicar la fusta i Aspectes de l'art popular d'Andorra.

Aquesta era l'excusa, dèiem, i va tenir també sorpresa, com el tortell de Reis. Formidable, per cert: resulta que Sergi Mas ha escrit unes memòries no només inèdites, sinó que fins ahir la major part dels mortals ni sabíem tan sols que existien. D'acord, ho havíem d'haver suposat, però no va ser així. Millor, perquè quan el seu fill Roger va arrencar la lectura amb un fragment d'aquest patracol –"Vaig néixer el 30 d'octubre del 1930 al barri del Raval de Barcelona, al número 2 del carrer Aurora, al pis de sobre de la impremta de l'àvia Rosa Perelló..."– vam veure el cel inesperadament obert: "El Sergi, les memòries!" La pregunta és òbvia: a què esperen Editorial Andorra, Anem o Medusa a publicar-les? Com és que no s'estan barallant a cops de puny per endur-se aquest gat a l'aigua? No ho veuen, que les volem, i que les volem al més aviat possible? Que necessitem que ens expliqui amb les seves paraules la infància a la colònia Cortés que Fabra & Coats tenia a Callús? Els seus inicis al Poble Espanyol? El pas per la presó Model? L'alucinatge a Andorra, com qui arriba a un altre planeta? Els seus set decennis andosins, que l'han convertit en epítom de l'andorranitat?

Com comprendran, em penso fer molt pesat amb aquestes memòries que no té dret a quedar-se per a ell sol. Va ser la més portentosa, però ni la primera ni l'única sorpresa de la nit. Comencem amb Cuina de Casa de la Vall, el baix relleu en fusta que la família Cerqueda Sierra li va encarregar el 1970, que es va passar els tres decennis següents a l'hotel Pol, i l'últim quart de segle, a la casa familiar. Doncs bé: els fills del Tonet, Jordi i Julià, han cedit la peça i el Comú l'exposarà en un lloc "de privilegi" del nou Centre Cultural, en paraules del cònsol, Cerni Cairat: "Una obra que vincula la memòria familiar i el patrimoni col·lectiu" i que retrà homenatge a "una figura imprescindible de la cultura laurediana i del nostre país perquè, "Sergi, ets el nostre mestre, el nostre artista total, amb la teva mirada curiosa, la teva capacitat de trobar la bellesa en el quotidià, i això va molt més enllà del teu llegat artístic".

Per si no n'hi havia prou, el Comú també ha desenterrat un projecte del 2005 que havia quedat al calaix de les bones intencions: un conjunt escultòric inspirat en el ball de la Marratxa, de proporcions monumentals –vuit figures d'acer corten, entre 1,80 i els 3 metres– que s'instal·larà al pont del Solà, a la rotonda de Fontaneda. La porta de la parròquia, per no dir del país: "Tant la Marratxa com la teva obra formen part del nostre paisatge cultural i emocional, ens recorden d'on venim i ens inspiren a nosaltres i a les generacions que vindran".

Després d'això va venir la lectura de fragments de l'obra de Sergi Mas, a càrrec de Jaume Pla, Anna Mangot,  Teresa Areny, Gemma Piera, Antoni Pol, Alfons Valdés, David Gálvez, Teresa Cairat, Alexandra Grebennikova i Manel Gibert, que exercia ahir d'amfitrió d'un acte que no necessitava justificació, tot i que ell en va donar unes quantes, per si de cas: "Sergi Mas no és només un artista excepcional, sinó també i sobretot una persona excepcional,  dotada d'un magnetisme especial". Ho sap qualsevol que hagi compartit amb ell una estona al seu taller, entre els seus burins, els seus gravats i els seus gats. Com sap també que probablement el seu do més elevat és el de la conversa, perquè ell és sobretot un narrador oral, l'home al voltant del qual els nostres ancestres es reunien a la nit i a la vora del foc per sentir-li explicar aventures extraordinàries: el moment alfa de la literatura.

I no hem parlat de l'Itinerari Sergi Mas, que el mateix Gibert ha reelaborat i actualitzat i que per fi es pot consultar a la pàgina web del ministeri de Cultura. Era just i era necessari, i el resultat és tan exemplar que en parlarem els pròxims dies amb el detall que es mereix. Paraula.