La primera fotografia del Consell General (1902), el bagul de les sis claus i els bicorns de síndic: no s’ho perdin.

Mirin-se-la bé, perquè com aquesta no l’havien vist mai. D’acord: tots tenim a la retina la celebèrrima fotografia de José Claverol, la primera que es coneix del Consell General en ple. Ni que sigui per la marca de cafès que des dels anys 60 la utilitza com a logotip, ni per l’Oncle Sam que des del Pont de la Tosca et crida per defensar la cultura. Però mai n’havien vist aquest positiu autografiat pel mateix autor, que deixa constància de l’efemèride en el peu de foto manuscrit amb cal·ligrafia delicadíssima: “Record de la arribada a Valls de Andorra del Sr. Bisbe Dr. Dn. Joan Josep Laguarda y Fenollera”. Era el 15 d’octubre del 1902, no consta cap fotografia anterior dels molt honorables consellers –ni tan sols de D. H. Deverell, que tenia una curiositat infinita i el pas aparentment franc– i l’ocasió era la primera visita que ens girava com a bisbe –havia estat nomenat al juny–i jurar el càrrec de Copríncep.

Si en parlem avui i aquí és perquè aquesta sensacional, històrica instantània forma part de Domus Concilii, l’exposició amb què el Consell General vol acostar al ciutadà la història secular de la institució –ja saben que les primeres notícies del Consell de la Terra arrenquen el 1289, l’endemà mateix del Segon Pariatge– i de l’edifici que li ha servit de seu des del 1702. És la fotografia en format XXL que dona la benvinguda a l’exposició, al cap de casa, i un dels tresors que no es poden perdre: el conseller que ha tingut més fortuna mediàtica és el segon per l’esquerra, Jaume Bonell de ca l’Hoste de Soldeu. Entre els seus companys, perfectament identificables pel bicorn distintiu del càrrec, els síndics major, Bonaventura Maestre, i menor, Bonaventura Calvó. Atenció als gambetos de coll setinat i a l’aspecte rústic i endurit dels consellers.

Però hi ha més joietes, a Domus Concilii. Per exemple, el bagul de les Sis Claus, que habitualment forma part del mobiliari del despatx del síndic i que figura en lloc preeminent de l’exposició: bagul, encara no armari, perquè era l’andròmina itinerant –per això té dues manetes– on es conservaven els documents que generava el Consell de la Terra abans de l’adquisició de Casa de la Vall. Es poden imaginar el síndic de torn traginant-lo amunt i avall, i el més sorprenent de tot és que tola la documentació històrica i administrativa de la institució capigués en un artefacte que no deixa de ser de dimensions més aviat modestes. L’actual Armari de les Set Claus –una per parròquia, ja saben, des de l’escissió d’Escaldes, el 1978– és coetani de l’adquisició de Casa de la Vall i es troba a la sala de plens. Sàpiguen que els documents que s’hi custodiaven –prop de 5.700, entre els quals hi havia el Manual Digest, el Politar Andorrà, el Còdex Miscel·lani i una col·lecció de pergamins datats entre el 1176 i el 1777– van ser transferits el 1993 a l’Arxiu Nacional.

Més tresors: no es poden perdre la vitrina amb els bicorns, més que un complement, el signe que distingeix el síndic com a figura preeminent del Consell. El més antic data del segle XVIII i procedeix dels fons oceànics de Casa Rossell –potser el va tenir entre les mans Antoni Fiter i Rossell–, el més modern, el que Carles Ensenyat va utilitzar precisament ahir en la sessió tradicional del Consell. I entremig, last but not least, el de Francesc Cairat, el síndic providencial. Al costat dels bicorns aprofitin per fer un cop d’ull a les medalles d’autoritat, que exhibeixen en actes oficials els alts càrrecs institucionals –coprínceps, síndics, veguers i consellers generals–, instituïts el 1914 i que han tingut de moment cinc versions, amb l’escut d’Andorra invariablement a l’anvers, i al revers, la Mare de Déu de Meritxell i, des del 1994, la Constitució.

Ja que han arribat fins aquí, i aprofitant que no els veu ningú passin a la saleta del costat, on es poden fer la foto amb bicorn gambeto i obrin la porta de fusta de la cantonada: és la tronera defensiva! Se sentiran com l’últim defensor de Casa de la Vall.