Diari digital d'Andorra Bondia
Primera pàgina del suposat ‘Manual Digest’ que se subhasta al portal espanyol.
Primera pàgina del suposat ‘Manual Digest’ que se subhasta al portal espanyol.
Frontispici del ‘Manual Digest’ original, procedent de l’Armari de les Sis Claus.
Frontispici del ‘Manual Digest’ original, procedent de l’Armari de les Sis Claus.

Tresor bibliogràfic o ‘fake’ matusser?


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Todocolección

Un portal espanyol de col·leccionisme treu a subhasta una suposada còpia perduda del ‘Manual Digest’. Els historiadors Albert Villaró i Susanna Vela, íntims coneixedors de la història de l’obra magna de Fiter i Rossell, sospiten de l’autenticitat del patracol. El preu de sortida són 3.725 mòdics euros.

Pieza única. Año 1748. 10 páginas escritas del Manual Digest del Principado de Andorra del patricio Antoni Fiter i Rossell. Libro en piel y la cubierta se refiere al Libro de alvarans dels Sensus... Pont de la Universitat... a la Ballia. Generald. Barcelona. 1754. Se trata de una anomalía ya que es una pieza de época en que las cubiertas de piel no se corresponden con el interior”.

Aquesta és la molt rudimentària explicació que acompanya la suposada còpia de l’obra magna d’Antoni Fiter i Rossell que des de dilluns passat i fins dilluns que ve un anònim col·leccionista, sembla que resident a la localitat gironina de Lloret de Mar, ha tret a subhasta al portal Todocolección. La notícia la devem, com és habitual en aqusts casos, a Jordi Casamajor, aqui amb el barret de cartòfil.

La bona notícia és que el preu de sortida són 3.725 mòdics euros, una ganga si tenim en compte que estem parlant de la bíblia política i institucional de les Valls Neutres, i que fins a la data se’n coneixien només nou exemplars, amb lloc preeminent per a la minuta original, l’esborrany manuscrit per Fiter i Rossell procedent dels fons de Casa Rossell, i la còpia oficial, tradicionalment conservada a l’Arxiu de les Sis Claus i avui al Nacional. Les altres set –una del XVIII i la resta, del XIX– procedeixen directament o indirectament d’aquesta última.

La mala notícia és que tot plegat sembla massa bonic, massa rodó per ser veritat. Així ho intueixen els historiadors Albert Villaró –que va tenir cura de l’última i primorosa edició, la definitiva, del Manual, patrocinada pel Consell General– i Susanna Vela, que en va resseguir la genealogia per a l’exposició del 250è aniversari del patracol, el 1999. Vagi per endavant que tots dos consideren “impossible” emetre un veredicte definitiu a partir tan sols del material disponible, les fotos en baixa resolució publicades al portal de subhastes. També coincideixen que es tracta clarament d’una còpia del Digest oficial, el de l’Armari de les Sis Claus, que és com a mínim “estrany” que la coberta de pell sigui la d’un altre volum, aquest Llibre de Alvarans dels Sensus...

A Villaró també li sembla sospitosa la dèria del copista per reproduir la cal·ligrafia del Digest original, fins al punt que imita no tan sols la cal·ligrafia setcentista sinó també l’encapçalament, un extemporani "Manual Digest" subratllat i seguit de la suposada firma d’Antoni Fiter que és clarament un afegit posterior –amb tota seguretat del XIX o potser principis del XX, diu Villaró. Un hipotètic falsificador no ho hauria tingut gaire difícil: n’hauria fet prou de proveir-se de l’edició facsímil que el Consell General en va patrocinar el 1987, dirigida per Lídia Armengol i tota una revolució perquè era la primera vegada que el Digest s’imprimia. Fins aleshores, s’havia seguit diligentment i sense excepció la consigna del patrici Fiter, segons el qual l’havia compost “tan solament per los naturals de las Valls mos patricios, y per son profit”. També és clavada la introducció de l’Advertencia preludial pera servirse be dela present obra, així com les sanefes, decoracions i fins i tot les notacions. La lletra és vagament similar, com si volgués imitar la d’un copista del XVIII, “però l’aire té alguna cosa que no m’acaba de quadrar”.

Un ‘fake’ com la destral?
L’instint, en fi, els porta a ser especialment prudents, i insisteixen que per sortir de dubtes caldria un examen minuciós de la peça... que l’Arxiu Nacional, posat sobre la pista, no ha considerat de moment oportú perquè es tracta –diu la cap del servei, Lídia Arbués– de tan sols deu pàgines, i al Nacional ja s’hi conserven tres còpies manuscrites. Caldria potser confirmar que són tan sols deu pàgines –el cert és que al portal s’hi exhibeix el frontispici, l’inici de l’Advertencia preludial, i les dues primeres pàgines del Llibre 1, De la naturalesa, situació, domini, govern i religió de les Valls d’Andorra– i caldria potser confirmar si és o no és un fake. Perquè si no ho és –com conclou Villaró, més enllà del seu escepticisme– “estaríem davant d’un exemplar interessantíssim, per la raresa i per la transcendència que té per a la història política i institucional d’Andorra. Però jo, com Sant Tomàs, fins que posi el dit a la nafra no m’ho creuré”. I després del fake de la destral neolítica de Juberri –el nostre fake més cèlebre i que, per cert, també va sortir del portal Todocolección– nosaltres, tampoc.

Andorra
Manuel Digest
Casamajor
Villaró
Llibre de alvarans
Digest
Vela
tresor
bibliogràfic
fake
matusser
destral
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic