La cinquena baixada de falles d’Alàs superava l’amenaça de pluja que s’hi va cerner durant tota la tarda. La festa no sols arrela, sinó que va a més: enguany tot el recorregut es va poder seguir en pantalla, enregistrada per drons. En acabar, a la plaça del poble es recuperava el Ball Pla

Des que la humanitat va aconseguir domesticar el foc, no es poden estar de treure’l a passejar de tant en tant i de manera especial, per les festes del solstici, pels volts de Sant Joan. Les falles del Pirineu, en les seves diverses modalitats, en són l’exemple més proper. Enguany, Andorra ha aconseguit recuperar el ritu de rodar falles a les set parròquies. Per la seva part, el poble d’Alàs arriba al primer lustre de la seva particular baixada de falles. Durant aquests cinc anys, el municipi ha anat per feina i la festa es pot considerar consolidada.

Una bona mostra d’aquesta fortalesa es va poder palpar en la producció de les falles, gràcies al treball de tots els participants, que ja s’ha estandarditzat. En un dels tallers previs, l’eficiència en l’organització de les feines recordava un cadena de muntatge, com ara la Seat. Amb l’experiència dels anys previs també s’ha pogut augmentar el nombre de fallaires, però sobretot el del planter, o el que seria el mateix, el de minifallaires. Només cal escoltar com expressen la seva il·lusió per arribar a portar les falles grans, per augurar un bon futur per a la festa.

Tampoc és menyspreable la incorporació de les noves tecnologies, però també de les antigues, ja que el campanar ha inclòs una nova campana. Es van utilitzar tres drons per a enregistrar el recorregut i un càmera, barrejat entre els fallaires, per oferir com a novetat les imatges de la festa en una pantalla gegant instal·lada a plaça, fet que permetia seguir la festa com si es tractés d’un concert. Per altra banda, el terme baixada acompanyat del substantiu foc, sembla haver adquirit certa volada, si més no a la comarca. La capital, la Seu d’Urgell, engormandia, mitjançant el cartell de Sant Joan, els possibles assistents amb una curiosa “baixada” de la flama.

En tot cas, treure a passejar el foc sempre anirà envoltat de certs riscos. O si més no així ho va semblar dilluns al vespre. El temps es mostrava neguitós i si bé la remullada de la tarda havia allunyat els temors a un incendi, sempre presents durant l’activitat, l’hora clau s’atansava i no acabava de fer net. Tot contrastava, però, amb l’agradable neguit que expressaven els fallaires novells. Una tensió plaent, que els feia estar expectants al desafiament de la nova experiència que estaven a punt de viure. Els que s’iniciaven en el ritu sabien que un cop arribats a plaça, ja no hi havia marxa enrere. Haurien completat la seva primera passejada de foc, convertint-se en fallaires de debò.

L’inici de la baixada va anar acompanyat de llamps i trons que s’intuïen a ponent. Quatre gotes arribaven al poble, sense més. A poc a poc, les primeres espurnes, il·luminaven el poble i amb l’alegria habitual de l’arribada, els fallaires deixaven la falla a la foguera. El camí de llum s’anava desfent a plaça. Un cop el foc ja reposava, els fallaires completaren el ritual tot ballant el ball pla, anunciant un nou estiu.