De Sant Cristòfol d’Anyòs només es conserva l’absis i bona part dels murs nord i oest. Les seves pintures van córrer la sort que tantes altres obres del romànic pirinenc, arrencades a la dècada dels anys vint i trenta, i posteriorment desaparegudes.  Adquirides per l’antiquari madrileny Sánchez Villalba, relata l’inventari de Patrimoni Cultural,  el nou propietari les va vendre a un col·leccionista particular dels Estats Units d’Amèrica. En 1939 van estar exposades en la Brummer Gallery de Nova York, però a partir d’aquell moment se’ls va perdre la pista. En 1981, J. Sureda va publicar el llibre La pintura romànica a Catalunya on afirma que aquestes pintures formen part d’una col·lecció privada de Madrid. Fins aquí el que sabíem o crèiem saber. Ara, però, els historiadors de l’art Carles Mancho (UB) i Cristina Tarradellas (UdL) han pogut donar continuïtat a la història, localitzant fragments de les pintures en una col·lecció particular de França. De la recerca i els seus resultats es fa ressò el rotatiu català El Punt Avui, després que els investigadors presentessin la troballa en unes jornades internacionals  celebrades a la Universitat de Barcelona. 
De les pintures els investigadors -formen part del prestigiós grup Ars Picta- només tenien coneixement per una fotografia en blanc i negre, una imatge que en realitat ja es va prendre el 1932, un cop el mural havia estat traslladat a Barcelona per ser restaurat i traspassat a tela, a la Casa Ametller. Van començar a estirar el fil, relata la crònica del rotatiu català, i no va ser fins al 2020 que van començar a albirar on podrien ser. Però tot i així el camí va ser molt lent: fins dijous passat, van relatar, no aconseguien posar-hi l’ull a sobre. 
Mancho i Tarradellas publicaran un ampli article explicant tots els ets i uts de la troballa a la revista SVMMA de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la UB. Van fer una pinzellada del llarguíssim camí recorregut per l’obra i que va passar per Madrid, on van estar a les mans de l’antiquari Apol·linar Sánchez Villalba, qui seguidament les va revendre al mercat dels Estats Units, per tornar temps després a França. Viatges que, és clar, influeixen en el seu estat de conservació.