L'editor Jan Arimany s’estrena a la Feria del Libro i reclama obrir-hi parada amb els editors nacionals: “Hi hem de ser”.

S’ha fet un tip de firmar exemplars dels seus llibres. Al principi li feia vergonyeta, diu, i suggeria d’estampar la firma com a molt a la Nota de l’editor, un dels signes d’identitat de Trotalibros. “Però m’ho han demanat tantes vegades que, en fi, m’hi he resignat. Endavant”. Ho diu sense ombra de vanitat però amb la legítima satisfacció de qui ha vist com les piles d’exemplars de Trotalibros anaven desapareixent de la caseta número 146 de la Feria del Libro, fins a l’11 de juny al parc del Retiro de la capital espanyola. I n’hi ha 400. Hi ha anat a parar per gentilesa de la llibreria La Mistral, que acaben d’obrir a quatre passes de la Puerta del Sol dos antics treballadors d’Ateneo, la llegendària llibreria de Buenos Aires: “Són com jo pandemials,  vam tenir l’ocurrència de néixer en aquests temps convulsos i contra pronòstic hem sobreviscut. Potser per això tenim una especial afinitat”. 

Quin és el perfil del lector madrileny de Trotalibros? D’una banda, l’entusiasta que n’ha seguit la trajectòria des dels inicis i que Arimany ha fidelitzat a través de la seva incansable feina a les xarxes socials. Sap a què ve i s’acosta a la caseta, diu, per completar la col·lecció o per adquirir-hi Mariana, acabat de sortir del forn i que apunta maneres de best seller. Però també hi ha el lector accidental, que va a espetegar a la caseta de La Mistral i que s’enganxa als exemplars de Trotalibros, amb la seva edició cuidadíssima, tapa dura i detalls com la Nota de l’autor: “Aprofito per presentar-me, els explico la vocació que hi ha al darrere de l’editorial, i que no és altra que rescatar novel·les i autors en la meva opinió injustament oblidats, i en la majoria dels casos perceben el carinyo que poso en cada volum. Mariana s’està venent estupendament, però la meva aspiració no és editar best sellers sinó long sellers, llibres que d’aquí a cinc anys encara tinguin lectors. En una Feria saturada de novetats, Trotalibros és un oasi, una altra cosa”.

Arimany va desembarcar a Madrid dissabte passat i s’hi quedarà fins diumenge que ve. Ahir va presentar Mariana a La Mistral i ha aprofitat per desfilar per una vintena de llibreries, des de La Central de Callao –no els fa venir salivera!?– fins a Taiga i Tipos infames. Es tracta de mimar els llibreters, diu, “perquè són part fonamental de l’èxit de Trotalibros. Mariana, per exemple, s’ha enfilat en tan sols dos dies al número 1 de les recomanacions d’Oletvm, llibreria de referència capaç de marcar tendència des de Valladolid!”

Se’l veu feliç de l’aventura madrilenya. L’any passat s’hi va estrenar com a lector, perquè per tenir-hi parada pròpia cal un centenar de títols al catàleg, aquest hi ha ensenyat la poteta gràcies a La Mistral, i el que li ha quedat clar és que baixar a la fira del llibre d’Organyà i a la Setmana del Llibre en Català està molt bé, però que a Madrid “hi hem de ser”: “Hem de treballar-hi des de l’associació d’editors i plantejar-ho al ministeri per anar-hi sota el seu paraigua. Això és una altra dimensió, no ens ho podem perdre”.

‘Mariana’, de Monica Dickens, per fi en castellà

Si els va agradar Adiós, señor Chips, que ja va per la tercera edició, no es perdin Mariana. El títol potser no els sonarà de res, però no s’hi amoïnin, és normal. Publicada el 1940, en els moments més foscos de la II Guerra Mundial, va ser un best seller automàtic però mai fins ara no s’havia traduït al castellà. De fet, tant la novel·la com l’autora, Monica Dickens (Londres, 1915-1992) havien caigut també en un semioblit al seu país, fins que al 1999 la va ressuscitar Persephone Books, petit segell britànic especialitzat a rescatar veus femenines. Trotalibros en pren ara el relleu amb la peripècia de la protagonista, aquesta Mariana, alter ego de l’autora, que sent per la ràdio que els alemanys han enfonsat el buc de guerra en què navega el seu marit i evoca la seva infància feliç mentre espera que arribi el matí per tornar a Londres.