Mai no ens cansarem de dir-ho: Trotalibros és un miracle dels grossos, una iniciativa marciana amb què Jan Arimany es va marcar l’objectiu de jugar a la Champions de la literatura universal i contra tot pronòstic se n’està sortint. I de quina manera. A un catàleg que en tan sols dos anys ha reunit Zola, Maupassant, Lorca, Janet Frame, Víctor Català i James Hilton, per dir només mitja dotzena de noms, en qüestió de dies hi afegirà Katherine Mansfield (1888-1923). L’editor, Jan Arimany, se n’ha sortit per reunir sota el títol de Los Burnell Preludio, En la bahía i La casa de muñecas. Arribarà a les llibreries el 18 d’octubre, i Trotalibros manté així una portentosa velocitat de creuer, després de Expiación, d’Elizabeth Von Arnim, i de Precioso veneno, de May Webb.
Els relats de Los Burnell –d’altra banda, cognom de soltera de la seva mare– constitueixen juntament amb La fiesta en el jardín el quadríptic més prototípicament neozelandès d’una autora que es va especialitzar en la distància curta i que es va fer un nom precisament a partir de l’aparició de Preludio, el 1918, i que confirma la dèria d’Arimany per la literatura femenina, i encara millor amb ADN oceànic: recordin que Frame (Rostros en el agua) era també neozelandesa –no només això: la seva mare va servir com a criada a cals Mansfield– i la mateixa Elizabeth era cosina de Von Arnim. És qualsevol cosa, menys casualitat que totes tres hagin acabat compartit catàleg a Trotalibros.