Trueba obre demà les Jornades de cine espanyol amb ‘Chico & Rita’

Fins al 9 de novembre es projectaran sis pel·lícules a Illa Carlemany, inclòs ‘Donkey Xote’.

L’any passat, si ho recorden, va ser Bajo Ulloa, amb un clàssic com Alas de mariposa, i aquest serà Fernando Trueba, l’encarregat de fer els honors de la 8a edició de les Jornades de cine espanyol, que organitza l’ambaixada i que fins al 9 de novembre projectarà sis pel·lícules, sis, als cines Illa Carlemany, incloses Truman, de Cesc, i Donkey Xote, el segon llarg d’animació del nostre Josep Pozo (totes dues, el 17 d’octubre).

Trueba, amb el seu Oscar al sarró –el 1993 es va endur l’estatueta a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Belle Époque–, protagonitzarà la jornada inaugural amb una altra de les fites del recent cine d’animació espanyol, aquest Chico & Rita concebut i parit a quatre mans amb l’il·lustrador Javier Mariscal i que segueix les peripècies musicosentimentals d’un pianista de jazz i una cantant cubans al llarg de dues dècades i dos continents i mig: l’Havana, el Nova York i el París dels anys 40 i 50 del segle passat. Chico & Rita va ser un fracàs comercial –va costar 13 milions de dòlars i amb prou feines en va recaptar la sisena part–, però va ser la millor pel·lícula d’animació als premis del cine europeu i als Goya del 2011, i va optar a l’Oscar del 2012 en aquesta mateixa categoria.

Un títol de culte, en fi, i un gènere que s’estrena a les Jornades per partida doble: Donkey Xote (2007) va ser la segona i última incursió de Pozo en l’animació, després de la campanada d’El Cid (2003) i uns anys abans d’iniciar l’aventura andorrana. I com en aquella ocasió, la recompensa va ser el Goya de la categoria gràcies a una hàbil recreació de les aventures del cavaller cervantí. A la Barcelona de principis del XVII, per cert. També Pozo assistirà a la projecció, excepcionalment en sessió matinal (11 hores) i destinada al públic infantil.

La resta de la cartellera la completen quatre títols que repassen com és habitual algun dels èxits de l’últim cine espanyol així com títols que aquí no s’han vist mai a la pantalla gran. El primer és, òbviament, Truman (2015), especialment oportuna si tenim en compte que a la primavera passada Gay va rodar per aquí dalt Félix, la telesèrie de Movistar+ que s’estrenarà al primer trimestre del 2018. Javier Cámara (Tomás) i, de nou, Darín (Julián), hi encarnen dos vells amics que es retroben després de molts anys en uns moments especialment delicats per al segon. I tot, segons la perspectiva de Truman, el gos bullmastiff de Julián. Serà, ja ho hem dit, el mateix 17 d’octubre, a la sessió habitual de les Jornades (20 hores), i l’entrada, gratuïta, com la de la resta de les projeccions.

Entre les rareses –més o menys– del cicle hi ha Las ovejas no pierden el tren, d’Álvaro Fernández Armero (26 d’octubre), 18 comidas, de Jorge Coira (7 de novembre), i Loreak, de Jon Garaño i José María Goenaga (9 de novembre). Protagonitzada per Candela Peña, Raúl Srévalo. Imma Cuesta i Alberto San Juan, Las ovejas... (2014) és l’última comèdia del director de Todo es mentira, Brujas i Nada en la nevera, a compte de les peripècies d’un matrimoni –ell, escriptor; ella, dissenyadora– que es muda al camp amb el fill (granadet) a l’esquena. 18 comidas és el toc exòtic del cartell, i el gallec Coira hi ressegueix en to agredolç i a la manera del Robert Altman de Vidas cruzadas les trajectòries dels seus sis protagonistes al llarg dels tres àpats del mateix dia. Si fan números, els sortiran les divuit comidas del títol. Atenció al repartiment, que encapçala el també gallec Luis Tosar i on també figuren Cristina Brondo i Sergio Peris-Mencheta. I acabem amb Loreak, un altre títol d’estirp altmaniana, amb tres dones sacsejades per l’arribada de tres rams de flors, i que va ser candidata als Goya del 2015.