El FeMAP segueix fent el seu camí estiuenc. Dijous s’endinsava en terres andorranes amb el concert a Sant Julià de Lòria, que acollia l’Ensemble 1723. Dissabte vinent tornarà al país, al ja tradicional concert al llac d’Engolasters. Abans, però, ha fet parada a Montferrer i dijous la farà a la Seu
Dijous passat el FeMAP s’estatjava a l’església de Sant Julià i Sant Germà, a Sant Julià de Lòria. Era el primer dels quatre concerts que acollirà el país, recuperant un festeig que semblava estroncat. I, com en qualsevol relació d’amor i odi, la proposta inicial no podia ser més juganera. Prou és sabut que la música és capaç de traslladar a qui l’escolta. En aquesta ocasió, però, l’Ensamble Leipzig 1723 ens oferia viure aquesta experiència d’una altra manera, proposant al públic convertir-se en el grup de prohoms que havia de triar un kantor o mestre de capella per al municipi de Leipzig. La desencusa? L’any 1722 va morir Johan Kuhan deixant deserta la seva plaça. Tres foren els aspirants. Georg Philipp Telemann, Cristoph Grauper i Johann Sebastian Bach. I tres foren els blocs de música que calia escoltar abans de prendre la decisió. I tres cartolines de colors distints, les distribuïdes entre el públic per poder fer l’elecció al final del concert.
El nom de Bach, que finalment va ser el triat l’any 1723, pesa prou com per pensar que tot plegat seria bufar i fer ampolles. Però la tasca dels músics era mostrar-nos que triar no era gens fàcil. De fet, abans d’explicar en què consistiria el joc, ens van interpretar una peça de Kuhan que s’havia atribuït inicialment a Bach i que, fins i tot, s’havia catalogat com la BWV 142.
Un cop ja iniciat el primer bloc, i a mesura que la música anava omplint la sala, el joc va guanyar en interès. En desconèixer l’autor, hom podia imaginar com s’havien influenciat entre ells, fent bona la frase que va encunyar Picasso molts anys després, que afirmava que “els artistes copiaven però només els genis robaven”. A mesura que la inspiració dels músics anava desgranant les diferents obres, l’oient descobria que el millor era deixar-se endur, tal com ens havien indicat en plantejar el joc.
Elecció sorprenent
El resultat de la votació va fer bona la tesi de la proposta, ja que l’elecció del públic no va recaure, amb molt marge, en Bach, com potser s’hauria pogut esperar abans de començar. En un temps en què els algoritmes marquen les nostres decisions, i no només les musicals, la proposta de l’Ensemble Leipzig d’escoltar un seguit d’obres sense etiquetes i sense prejudicis es convertia en un recés per a l’esperit.
Ja fa tres nits que em desperto suat en un malson, però. El fantasma de l’Òpera es presenta davant meu, amb la sintonia de fons de la tocata en re que va potenciar la seva imatge al cinema, i em repeteix: “Ets un impostor! Fas cròniques de festivals de música i, a l’hora de triar, no has estat capaç de reconèixer la música de Bach”. El somni acaba amb una riallada terrible mentre el terme impostor es va repetint fins que em desperto.
Ahir, a Montferrer
El festival recalava ahir a terres alturgellenques, a l’església de Sant Vicenç de Montferrer, de la mà de la formació Tiento Nuovo. En aquest cas, amb una proposta menys festiva, diguem-ne, perquè el repertori recordava aquelles cruentes guerres de religió que van assolar Europa al segle XVII. Uns temps difícils que van quedar reflectits en una música de gran bellesa, lliure, amb moments de virtuosisme.
Dijous l’escenari de la proposta del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) serà l’antic convent de Sant Domènec, a la Seu d’Urgell. En aquesta ocasió, amb esperit festiu: Apollo’s Cabinet protagonitzarà Una festa d’aniversari per al rei, és a dir, un repertori bastit amb composicions dels més grans autors que voltaven per la cort de Frederic el Gran de Prússia, començant, obvi resulta dir-ho, per Johann Sebastian Bach, de qui la formació tocarà la cèlebre Ofrena musical, tot un desplegament de virtuosisme en resposta a un (més aviat malintencionat) repte del monarca. Georg Phillipp Telemann serà un altre dels monstres que desfilin per la vetllada.
I ens plantem a dissabte, a l’escenari natural del llac d’Engolasters (i l’únic concert gratuït i a l’aire lliure de la programació del festival). Els protagonistes, a partir de les vuit del vespre, Veneranda Dies Ensemble. La proposta, les sonoritats que van acompanyar la croada albigesa contra els càtars del Llenguadoc al segle XIII, com recull el programa de mà del festival. El concert depararà l’oportunitat de resseguir les ventures i desventures d’un grup de músics que intenta fugir de la cruenta cacera desfermada contra ells que es dirigeixen cap a la cort d’Alfons IX de Lleó. Cançó trobadoresca per a un vespre que (si el temps no ho espatlla) promet reviure els màgics moments d’altres edicions.
Per completar l’oferta a la vora del llac, i com és de rigor en els concerts del FeMAP, una ullada patrimonial: en aquest cas Feda proposa una visita guiada pel camí hidroelèctric d’Engolasters. A partir de les 18.30, amb punt de partida a la Casa dels guardes. Gratuïta, però cal fer reserva prèvia.
