Diari digital d'Andorra Bondia
Descendents d’aquells primers ‘colons’ emigrats des de Tuixent, amb autoritats de la municipalitat argentina.
Descendents d’aquells primers ‘colons’ emigrats des de Tuixent, amb autoritats de la municipalitat argentina.

Tuixent i San Carlos de Bolívar, germanes (de sang)



Escrit per: 
Alba Doral / Foto: S. Roca Iturralde / Grup Tuixent-Argentina

Emocionats, en un ambient “càlid i familiar”. Així, explica Santiago Roca Iturralde des de l’altra banda de l’Atlàntic, van transcórrer els actes d’acceptació de l’agermanament entre la ciutat argentina de San Carlos de Bolívar i el petit poble alturgellenc de Tuixent. Dues poblacions lligades per la profusa emigració que va sortir de la vall pirinenca, especialment durant la segona meitat del segle XIX, per recalar en una terra aleshores rica en promeses però encara per domesticar com qui diu. Roca Iturralde és un dels descendents d’aquells homes i dones que van solcar l’oceà. Com el nodrit grup d’argentins d’avui que enfonsen les arrels en Tuixent i que aquest cap de setmana han participat d’uns actes que fructificaven després d’un esforç llarg. La idea va sortir de Josep Moles, que és qui també es va posar mans a l’obra per investigar sobre aquest episodi històric, amb la complicitat de gent com Roca i Josefina Busquet Serra, els tres instigadors del Grup Tuixent-Argentina. 

“Per a nosaltres aquest agermanament és una notícia molt important. I la culminació d’un any de feina”, explica Moles al BonDia. L’Ajuntament del seu poble “va obrir les portes a la iniciativa des del primer moment”. I també els altres implicats en aquesta recerca d’orígens familiars que, a hores d’ara, ha aconseguit reconstruir els arbres genealògics de vint-i-cinc cases de Tuixent. Mig centenar d’històries que havien caigut en l’oblit però a les quals ara es ret homenatge amb aquest reconeixement oficial dels vincles entre dues poblacions físicament tan allunyades. Un any de “lluita” perquè el municipi argentí hi donés el vistiplau a una iniciativa que aquest cap de setmana acabava coronada amb l’èxit i amb aquest acte ple d’emotivitat. 

Signar l’acta
Impossible per a Moles assistir-hi, es plany. Tampoc ningú de l’Ajuntament alturgellenc s’hi va poder desplaçar. Sí que hi van ser presents gràcies a la tecnologia, amb un vídeo enregistrat per l’alcaldessa, Marta Poch, i un altre del regidor Antoni Campins. De moment, les autoritats de la municipalitat argentina van rubricar l’acta d’agermanament enviada des de Tuixent. “Després ja anirem veient, sobre la marxa”, adverteix Moles, si hi ha d’altres actes. A San Carlos de Bolívar es van desplegar durant el cap de setmana una sèrie de propostes (volien fer-les coincidir amb la festivitat del 12 d’octubre) que van incloure una xerrada de Roca Iturralde per explicar quina ha estat la recerca realitzada pel grup i quins són aquests lligams que avui es commemoren. També una exposició fotogràfica, amb les imatges atresorades per les famílies i que relaten com els avantpassats recalaven a l’Argentina, iniciaven una nova vida i unes famílies que a dia d’avui han crescut fins a sumar centenars de persones que es dispersen per diferents ciutats argentines però també per països veïns, d’Uruguai a Paraguai. 

Xerrada
En cuanto á los habitantes de Tuixent emprenden emigración más lejana. Casi la mitad del pueblo está hoy en América formando un barrio de no sé cuál población de República Argentina, llevando allí el espíritu de sufrimiento para el trabajo, la energía indomable en la faena, el ánimo sin desfallecimientos que aquí se pierden y allá no siempre la fortuna premia”. Aquestes paraules, publicades al rotatiu barceloní La Vanguardia, signades per José Zulueta en l’edició del 28 de desembre  del 1890, eren recollides per Roca Iturralde en la seva disertació. Com les de Joan Roca i Cusí, un d’aquells primers emigrants de Tuixent que gràcies als diaris que va deixar escrit ha ajudat a reconstruir el relat: “La República Argentina pot assegurar que pochs pobles li hauran donat á proporció una colonia tan crescuda en tan pochs anys. En lo temps de vint y sis anys ha recullit cent vuytanta tuixents, dels que comensan alguns á tornar á Catalunya pera passejar, altres definitivament; alguns havent fet regular fortuna”, deia el 1886, tres dècades després que s’iniciés el gruix del moviment migratori. 
Cap al 1865, Pedro Busquet, germans i amics, atrets per les oportunitats de fer les Amèriques, surten de Tuixent, en un vaixell a vela, treballant a bord per pagar el seu passatge, recordava Roca Iturralde en la xerrada. A l’Argentina els esperava Miguel Busquet, que vivia en Lobos, província de Buenos Aires, des de feia una dècada.  La seva aventura va servir com a reclam per a altres famílies de Tuixent. Entre el 1882 i el 1904, la llista de cognoms  a la Sociedad Española en Bolívar inclou els Busquet, Cetrá, Cumellas (Comella), Galceran, Guitart, Pallarés, Pascuet i Perramon. I fins avui. 

tuixent
Argentina

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Maravilloso resumen de una jornada histórica. Gracias desde Argentina!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte