En diuen turisme slow, i de proximitat, explica Núria Boltà, docent, il·lustradora, gestora cultural i escriptora mataronina establerta a Puigcerdà. És l’autora, entre altres llibres, de El mil·lenari Camí de Sant Jaume, treball que ha materialitzat en un grup de caminadors tranquils que, des de ja fa mesos, recorren la ruta descrita al llibre. Amb la intenció de convertir-se en associació –això ja arribarà, que els tràmits sempre són lents i farragosos–. De moment, pas a pas, han travessat la Cerdanya i ara s’internen per terres alturgellenques. Dels Arenys fins al Pont de Bar van fer en l’última etapa. Es tracta de caminar relaxadament, d’estar atents a la senyalització i estat del camí i especialment, puntualitza Boltà, “de no perdre ni una engruna de tot el patrimoni” dispers al llarg de la ruta. Perquè tot sovint, hem de coincidir amb ella, ens entestem a conèixer meravelles llunyanes i passem de llarg de les joies que tenim a tocar de la mà. “Tenim coses senzilles, potser, però ben interessants”, adverteix. 
En aquesta primera etapa en què es van endinsar plenament a l’Alt Urgell, el punt central va ser Pont de Bar, el poble reconstruït després de la tragèdia, que allotja un Museu de la Vinya i el Vi de Muntanya probablement menys conegut del que es mereix. L’alcaldessa, Rosa Andorrà, va exercir de cicerone pel petit equipament, ubicat a l’antic cortal de Cal Teixidoret, en una antiga borda de dues plantes amb accessos independents, totalment restaurada, i al que Boltà va dedicar un article a la revista Belluga’t. Andorrà va explicar també als visitants detalls sobre com es va reconstruir el poble després de l’aiguat que va arrasar l’antiga població. 
El grup, que camina el primer dissabte de cada mes i està obert a més acompanyants, continuarà el periple per l’Alt Urgell resseguint la ruta jacobea. La propera etapa la centraran a Arsèguel, també amb l’expectativa de conèixer allò que ofereix: si és possible (a vegades la intenció s’allunya del que és factible), amb punts d’interès com l’antiga fàbrica de llanes o el Museu de l’Acordió auspiciat per l’Artur Blasco. A banda de la parròquia, que és un element sempre definitori de la fesomia de cada població, recorda Boltà. O llocs singulars, com la llibreria La Puça, establiment emigrat des d’Andorra. L’etapa del maig es dirigirà al santuari de les Peces i la del juny ja plantarà els caminants al bell mig de la Seu d’Urgell. 
D’organitzar les etapes i programar les visites se n’encarrega Boltà. També exerceix de vetlladora del camí: mentre preparava aquesta última etapa va descobrir un arbre caigut al mig de la ruta, va avisar i dissabte passat el camí ja estava expedit.