El ballet clàssic havia quedat reduït les últimes temporades a la dosi homeopàtica que ens n’oferia la Temporada de MoraBanc i a la visita anual del Ballet de Moscou, que de tan repetida acaba semblant una mena de dia de la marmota amb tutú. Res més. Doncs sembla que aquesta sequera s’ha acabat. Com a mínim, els pròxims dos mesos, que es prodigaran per aquí dalt fins a tres espectacles amb el tutú com a protagonista absolut. I poden ser més quan la Temporada faci públic el cartell del 2016, cosa que serà un dia d’aquests. El Ballet de Moscou torna, i tant que sí, amb Timur Fayziev i els Terentiev -Cristina i Alexei-, com a solistes: serà el 10 de desembre, com sempre al Centre de Congressos i amb el Trencanous, per tercera vegada en els últims anys. Però ja no estan sols: el Ballet Nacional Ucraïnès d’Odessa -si més no, així és com es deien abans de l’ocupació russa de Crimea, i han conservat el nom- debutarà el 15 de gener al mateix Centre de Congressos amb El llac dels cignes, l’altre megaclàssic del duet Taxikovski/Petipa. No ens posarem ara llepafils, però és que els de Moscou ja van ballar al maig els cignes a la capital: com si no hi hagués res més al repertori. En fi, la tercera pota d’aquesta marató de ballet serà el 13 de gener amb el Gran concert d’Any Nou a càrrec de la Johann Strauss Orchestra -formació que malgrat el nom no és austríaca, sinó holandesa- i l’Strauss Festival Ballet Ensemble: un espectacle que escenifica amb una desena de parelles de ballarins el repertori de valsos i polques dels Strauss. L’altre Concert d’Any Nou serà el de tota la vida i en la data que toca: l’1 de gener a l’Auditori Nacional, amb l’ONCA i el director Salvador Brotons, sense ballarins però -com sempre- un as a la màniga. El corol·lari de tot plegat, atenció, és ABBA, amb un concert de tribut protagonitzat per The Amazones -es fan dir així, que hi farem- i música en directe de la Cinema Symphony Orchestra: no s’esperin Mamma mia, però segur que ja han començat a xiular Chiquitita. O I have a dream.