La cadena catalana hi injecta 100.000 euros i rellança un projecte que compta amb Sergi López i Aida Folch.

Va ser el colofó d’un juny màgic: primer va ser el teaser de Brujas, la telesèrie inspirada en les nostres fetilleres medievals que la productora Red Nose s’ha tret de la màniga i que es va rodar quinze dies enrere entre la casa Rull, la Farga Rossell, el coll d’Ordino i la casa Rossell. I dijous passat, la bomba: després d’un any de fer despatxos, quan quasi li havíem perdut ja la pista, va i resulta que Fred, l’ambiciós thriller bèl·lic inspirat en el text teatral homònim d’Agustí Franch, ha convençut TV3.

La confirmació va arribar el dijous a la productora Red Nose, i comportarà en primer lloc una suculenta injecció de diners –100.000 euros, en concepte de coproducció (60.000) i de drets d’antena (40.000)– i, en segona instància, un intangible decisiu a l’hora d’anar a picar la porta d’hipotètics inversors com ho és l’aval de la cadena pública catalana.

D’acord que es tracta tan sols d’un pessic, i que aquests 100.000 euros representen només la desena part del milió en què Red Nose i Els Films de l’Orient –la productora catalana de pel·lícules com La casita blanca, El coronel Macià, i amb què s’han associat en aquesta aventura– han pressupostat el cost total del projecte. Però un pessic, diu el mateix Franch, que els permetrà ressuscitar Fred. I s’hauran d’afanyar una mica: el conveni amb TV3 els deixa 18 mesos de marge per desenvolupar el projecte: a finals del 2019, principis del 2020 com a molt tard, hauran de tenir tancats el pressupost, l’elenc i el calendari de rodatge. Però les coses –diu Franch, –reconvertit aquí en guionista– han de ser en endavant més fàcils: “Més que els diners, que també són importants, el suport de TV3 dona credibilitat al projecte, en garanteix l’emissió televisiva i envia un missatge als possibles inversors, que potser ara tindran més ganes d’enrolar-s’hi. No és el mateix picar una porta amb una mà al davant i l’altra al darrere que fer-ho al costat de TV3”.

El que no canvia és l’essència del projecte: Fred va ser concebut com un llargmetratge destinat a les pantalles de cine, i així seguirà. No es reconvertirà en telefilm, ni renunciarà al fastuós elenc que les productores han lligat. Segur que ho recorden, perquè a banda dels papers protagonistes –Aida Folch i Roger Casamajor, com la Sara i l’Antoni de cal Riot, on van a espetegar els refugiats polonesos que es veuran obligats a acollir– també compten amb Isak Férriz, que s’estrena com a dolent en el paper de Hans, l’oficial nazi que els farà la vida impossible a Sara i Antoni, i –atenció– Sergi López, probablement l’estrella més internacional del cine espanyol. Com a mínim, francesa.

El de López serà un paper secundari, és veritat –hi encarnarà Serafí, el pare de Sara, però decisiu en una trama que, recordem-ho, gira al voltant d’un episodi real: la fugida pirinenca de Marian Rejewski i Henryk Zigalski, dos dels criptògrafs polonesos que van col·laborar molt principalment a desxifrar la màquina Enigma. Els Rejewski piquen una nit a la porta de cal Riot i s’hi acaben quedant unes setmanes interminables que posaran a prova la humanitat, l’empatia i la solidaritat del jove matrimoni que els ha acollit, amb un fill a punt de venir al món i que es debat entre la solidaritat i la supervivència. Una trama que, recordem-ho, s’inspira en un cas real, només que lleugerament tunejat perquè es tracta de ficció, i no d’un documental: Rejewski i Zygalski van fugir efectivament pels Pirineus, però no per Andorra sinó per Puigcerdà, on van ser capturats per la Guàrdia Civil el gener del 1943. La resta és als llibres d’història.

“El projecte és aquest. No tenim intenció de rebaixar-ne ni l’ambició ni el pressupost. El repte és reunir aquest milió d’euros. Si en 18 mesos no ens en sortim, retardarem el rodatge fins que el tinguem. El que no farem és començar per haver-lo d’aturar a mitges. Farem les coses com s’han de fer perquè surtin bé”, diu Franch. Així que toca agafar la cartera i anar a picar portes. La primera de totes, la del ministeri, és clar. Però seguiran les de la Diputació de Lleida i les de la Generalitat, on no podrien accedir –Red Nose és una productora andorrana– si no fos del bracet d’Els Films de l’Orient.

Que pequen d’optimistes? “Hem firmat amb Filmax per a la distribució a Europa. Si ells, que en tenen el cul pelat, hi creuen, és que Fred és un projecte factible i llaminer. Això no ens ha de fer perdre el món de vista: la major part de les pel·lícules espanyoles són deficitàries. No vol dir que Fred ho hagi de ser, però el que ha de tenir en compte un inversor és que quan t’embarques en una producció de cine, el que raonablement pots esperar és recuperar la inversió, i que no has d’esperar beneficis estrictament econòmics”. Quins, si no? “Un de gens negligible és la promoció exterior que pot comportar una pel·lícula que es rodarà si no al 100%, com a mínim en un 90% en localitzacions del país”.