Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Bastida de Ponts, càtars catarisme, heretgia, Gascón, Castellbò, tesi, Roger Bernat II, ràtzia
Andorra, la Bastida de Ponts, càtars catarisme, heretgia, Gascón, Castellbò, tesi, Roger Bernat II, ràtzia

Últimes notícies càtares


Escrit per: 
A. L. / Restes del castell erigit per Roger Bernat II a la Bastida de Ponts entre el 1237 i el 1240 (Foto: C. G.)

Carles Gascon publica la tesi sobre l’heretgia a Catalunya i posa nom a l’únic bon home andorrà de qui tenim notícia.

Es deia Ramon Boer, el trobem a finals de la dècada del 1250 a Provença, de camí cap a l’exili italià, on ja ens consta que ha arribat cap al 1262: a la localitat de Piacenza, per concretar, i en el seguici del diaque Felip Català. Dos anys després, reapareix per tercera i última a Guardia Lombardi, coincidint amb la presència en aquesta població del sud d’Itàlia de Vivent, bisbe càtar de Tolosa. I després d'això, el silenci, una llàstima. Carles Gascón se’l va topar entre l’oceà documental del fons Doat, dipositat a la Biblioteca Nacional de França –la Inquisició de Tolosa pesca un tal Pere de Beuville, càtar d’Avinyó, i entre els noms que canta hi ha el del nostre Ramon– i és un dels secundaris amb text, força text, de La disidencia cátara y sus bases sociales en la Cataluña de los siglos XII-XIV, la tesi doctoral que l’historiador acaba de penjar al portal Academia.edu. Una mina, d’altra banda, aquest portal.

Però si ens hem detingut en Ramon Boer és perquè es tracta ni més ni menys que d’un dels dos càtars andorrans de qui en sabem el nom i el cognom, i l’únic que va rebre el consolament, el bateig càtar que convertia qui el rebia en bon home. El que acaben de llegir aquí dalt és tot el que en sabem, i a Gascón li serveix per avalar la tesi que Andorra es va erigir, després de l’escabetxada de Castellbò del 1237, en l’últim santuari del catarisme pirinenc. O dit d’altra manera: en la primera etapa del llarg camí cap al definitiu exili italià. Aquí es van refugiar, ve a dir l’historiador, els heretges que van sobreviure a la implacable persecució orquestrada pels bisbes d’Urgell i de Vic, per l’arquebisbe de Tarragona i pel vescomte de Cardona. I es van refugiar temporalment entre nosaltres perquè just després de la ràtzia de Castellbò el comte Roger Bernat II de Foix, tradicional valedor de l’heretgia, va ordenar que s’erigís al terme de la Bastida de Ponts una fortalesa –les restes encara existeixen, i les tenen aquí dalt– per evitar que els inquisidors entressin en terra andorrana.

Aquesta és, és clar, la interpretació que Gascón fa dels fets: segons ell, no pot ser casualitat que la construcció del castell vingui immediatament després del setge de Castellbò i especula que el comte Roger Bernat II “es podria haver proposat substituir Castellbò per Andorra com a refugi càtar”. L’erecció d’una fortalesa a les portes d’Andorra amb l’objectiu de barrar el pas als agents del bisbe, diu, “suggereix l’enviament –no coronat per l’èxit– d’inquisidors en aquestes dates, i planteja la possibilitat que el bisbe Ponç impulsés altres actuacions [contra els càtars] que no ens han arribat”. Igualment, la presència de Ramon Boer entre els càtars occitans exiliats a Itàlia “ens recorda que Andorra pot haver tingut un cert paper en els últims temps de l’església càtara organitzada a Catalunya”. I no descarta que altres rebesavis nostres fessin com el bon Ramon i seguissin els càtars que s’havien refugiat a Andorra quan van marxar cap a Itàlia.

Boer és, en fi, el nostre càtar més eximi. Però no l’únic ni tampoc el primer. Com a mínim, cronològicament. Aquest honor li correspon a Joan de la Vall d’Andorra, individu de qui encara sabem menys que de Ramon Boer. Resulta que Joan era una dels homes designats per negociar entre l’arquebisbe de Tarragona i el comte de Foix en els convulsos moment del setge de Castellbò. No ho devia veure gaire clar, Joan, perquè va tocar el dos i l’arquebisbe, enrabiat, reclama al comte que li entregui el pròfug. No sabem com va acabar, però queda clar que el tal Joan de la Vall d’Andorra era persona de certa posició, i també que va fer molt bé de no refiar-se del prelat: no oblidem que acabaven d'entrar a sang i foc a Castellbò com a represàlia pel linxament de l’inquisidor Ponç de Planés, que hi havia anat a caçar càtars, sembla que apedregat pels veïns. Ho van pagar caríssim: mig centenar de càtars locals van ser capturats, i divuit difunts van ser desenterrats i condemnats de cos present i a títol pòstum per heretges. El sensat Joan es compta entre els quinze pròfugs que es van lliurar pels pèls de l’ira arquebisbal.

Andorra
la Bastida de Ponts
càtars catarisme
heretgia
Gascon
Castellbò
tesi
Roger Bernat II
ràtzia
Número de vots: 521
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic