Feia dies que no parlàvem d’Ursula Simpson (Shanghai, 1930-Escaldes 2007). Exactament, des que Joan Peruga i Txema Díaz-Torrent li van escriure Shanghai-Andorra, biografia novel·lada que repassa la proteica trajectòria de l’escriptora escaldenca exactament fins al moment que s’estableix amb el seu pare a Engordany, al xalet Simpson que encara avui sobreviu, com nàufrag d’una altra època, sota l’avinguda del Pessebre. Això va ser el 1957. Tenia 27, dues novel·les i una pel·lícula al sarró, més una tercera que va quedar finalment inèdita. Doncs avui hi tornem, i de nou gràcies a Díaz-Torrent, per a qui la figura de la novel·lista s’ha convertit gairebé en una obsessió. Li fascina, diu, la peripècia vital d’una dona que va néixer al Shanghai colonial que J. G. Ballard va retratar a El imperio del sol i que vivia al Caire als anys centrals de la II Guerra Mundial, quan la ciutat va estar a punt de caure en mans de Rommel. També la fugacitat d’una carrera literària que va conèixer molt aviat el dolç regustet de l’èxit –tenia 22 anys quan va donar la campanada amb la primera novel·la, The Sun Behind Me, i a l’any següent va repetir l’èxit amb The Vintage– però que va donar per acabada als 27, just quan s’instal·la a Escaldes.

La dèria de Díaz-Torrent no es va acabar amb Shanghai-Andorra. Des d’aleshores pentina Internet i llibreries de vell al darrere de vestigis de l’autora, i les últimes incorporacions a la seva col·lecció són els cartells de The Vintage, dirigida per Jeffrey Hayden i protagonitzada per Pier Angeli, Mel Ferrer, Michele Morgan i John Kerr, amb què va posar un peu a Hollywood. N’ha localitzat material promocional en francès (Les vendanges), italià (I clandestini della frontiera), alemany (Unter glühender Sonne), macedoni (Berba), castellà (La cosecha sangrienta) i naturalment en anglès. La més sorprenent és l’espanyola, perquè no consta que The Vintage s’hi arribés mai a traduir. En qualsevol cas, va ser una producció important, amb un elenc de primera fila –Mel Ferrer era un dels actors del moment– i que va tenir una bona distribució internacional, però sembla, diu Díaz-Torrent, que la recaptació no va satisfer les expectatives dels productors: “És un producte molt de l’època, que combina una història sentimental, un romance en el sentit literal, en un entorn exòtic, la verema al sud de França i que Simpson coneixia de primera mà perquè havia passat els estius a casa d’uns parents seus del Beaujolais”. Els personatges de The Vintage, dos italians –Giancarlo i Ernesto– que fugen de la justícia i que s’enrolen en una colla de veremadors “són més arquetípics que els de The Sun Behin Me i no sé si tan creïbles. El repartiment crida l’atenció i resisteix perfectament un visionat actual... en la mateixa mesura que, per exemple Las minas del rey Salomón: són pel·lícules concebudes per a un públic molt concret, amb un argument si es vol  previsible però que conserven certa gràcia vintage”.

Inèdita en català
El cas és que Simpson en va sortir escaldada pels canvis de guió que li van imposar els productors: la pel·lícula acaba amb la mort a mans de la gendarmeria francesa d’un dels veremadors protagonistes. Anys enrere, la seva filla Keiran ho recordava sense embuts: “Quan la veia es posava malalta. Deia que l’havien convertit en un fulletó romàntic, i que més que llatins els protagonistes semblaven nòrdics, de tan rossos com eren”. El cert és que no hi va tornar. Tampoc va tornar a publicar mai més, probablement decebuda per la negativa dels editors a publicar-li The Hills of Cordova, on de nou passava pel sedàs de la ficció part de les seves experiències a l’Argentina de Perón. Massa llarga, deien. 

Potser seria el moment perquè algun dels nostres audaços editors tingués el coratge de traduir The Sun Behind Me, The Vintage o The Hills of Cordova, i que Ursula Simpson parlés per fi en català, set decennis després que aterrés a Engordany, i disset després del seu traspàs.