La reparació de la peça clau de la Farga Rossell, fora de circulació des del setembre del 2020, conclourà a l’abril.

 

 

Un any i mig fora de circulació. Aquest és el temps que la Farga Rossell haurà estat oberta al públic sense oferir la demostració del funcionament del martinet, que és l’atracció estrella de la visita a l’equipament. El martinet, aquesta mena de martell gegant que es movia gràcies a la força de l’aigua i que servia per modelar el ferro roent, va deixar d’estar operatiu el setembre del 2020. Segons informava Patrimoni mesos després, la peça havia estat sotmesa a “vibracions, pressió i humitat”, que havien afectat sobretot l’estructura de fusta del mall, de la peixera, del peixeró i de la caixa de vents, fer-lo funcionar en aquelles condicions comportava un perill, tant per al guia com per al visitant, així que es va optar per suspendre la demostració. A efectes pràctics, la visita a la Farga Rossell havia quedat des d’aleshores reduïda al show room i a l’audioguia. I des de fa uns mesos, quan la restauració de la maquinària va entrar a la fase final, ni això, perquè es van suspendre les visites.

La bona notícia és que la intervenció conclourà si es compleix el calendari a finals d’abril, i des de Museus i monuments esperen poder reprendre les visites completes immediatament després, comptin que al maig. Fins ara, assegura el departament en un comunicat, la intervenció havia consistit a substituir les mànegues que canalitzen l’aigua des dels peixerons fins a les rodes hidràuliques, així com la tapa de la caixa de la trompa hidroeòlica. En el que queda de campanya es desmuntarà i substituirà l’anomenat soc masses, l’estructura de fusta sobre la qual es recolza el martinet. Fet això, haurà arribat el moment de tornar a posar el martinet en funcionament. La intervenció va arrencar el novembre passat, i el ministeri hi ha destinat 31.000 euros.

Val a dir que la Farga Rossell es va excavar i reconstruir a partir del 1996 i que va obrir el 2002. Va ser un dels últims grans equipaments que el ministeri va posar en marxa, junt amb la Casa Rull de Sispony. El que veiem a la sortida de la Massana en direcció a Ordino és l’evolució final de l’anomenat procediment directe als Pirineus Orientals, la farga a la catalana, que es va desenvolupar a partir del segle XVII i que va posar les bases d’una indústria que va possibilitar la relativa bonança dels segles XVII i XVIII. La Farga Rossell en va ser l’epígon: va obrir el 1842 i va ser l’última a tancar el 1876. Era el procediment tradicional per fabricar lingots de ferro (a cop de martinet, i a partir del mineral que s’estreia dels Meners) no podia competir contra els alts forns que proliferaven als països veïns. Va ser un cop devastador per a l’economia andorrana, perquè la transformació del mineral de ferro va ser durant dos segles la primera (i gairebé única) indústria del país.

Sis fargues del XVII al XIX
Entre els segles XVI i XIX van funcionar mitja dotzena de fargues de les quals, i a banda de la Farga Rossell, només queden restes de la farga Areny i de la del Madriu. Precisament en aquesta última, a la capçalera del riu, a 2.000 metres d’altura i que va estar operativa entre el 1732 i el 1836, Patrimoni hi va engegar a la tardor la primera de les quatre campanyes de restauració previstes. En total, s’hi destinaran 400.000 euros i l’objectiu final no és reconstruir-ne les estructures, però sí que se n’aixecaran els murs de pedra seca que servien de fonament. A la primera campanya, en què es va desbrossar el jaciment, es va descobrir el canal d’aigua que alimentava el martinet.