Un cau entre llibres

Pol Maese és un barceloní que fa uns anys va recalar a la Seu per fer un curs de formatgeria artesana. Miquel Albero, un fill de valencians amb casa a l’Alt Urgell, historiador i autor d’alguns poemaris, sempre enamorat de la literatura. La capital alturgellenca ha estat el gresol on han fusionat somnis i expectatives i han impulsat El Refugi –llibreria crítica, precisa el cognom del projecte– que avui obre les portes. “A la Seu només hi ha una altra llibreria com a tal, la Purgimón, i creiem que en una ciutat de 12.000 habitants hi ha espai per a les dues”, apunta Maese. A banda, la seva és una proposta molt pensada i específica, un cau que doni espai no només a la venda de llibres, sinó a propostes culturals diverses. Per a mostra, el primer botó: entre avui i demà, per celebrar l’obertura i obrir boca, desfilaran contadors de contes, artistes plàstics, un artesà del formatge i un acordionista. 

La idea ja la covava en Miquel fa temps, “però va ser al febrer que ens hi vam posar de debò, amb allò del toc de queda i que les coses de feina anaven una mica així vam pensar que era el moment”, explica el company d’aventura. “Que si som agosarats? Per obrir una llibreria és un moment tan difícil com qualsevol altre”, ironitza. “Però si t’hi fixes, igual que hi ha llibreries que tanquen també se n’estan obrint d’altres”. Tot és provar sort. “I nosaltres ho fem des d’una òptica idealista i la idea que els llibres es continuen comprant i la gent continua llegint. Menys? No t’ho sabria dir”. 

Des dels fonaments, El Refugi s’aixeca com un projecte de territori, per al territori, apunta Maese. Per això (si més no, en part; altra part és òbviament la necessitat de finançament i encara una altra, la ideològica) s’ha posat en marxa en règim de cooperativa de treball. Una trentena de socis s’han adherit, amb participacions d’uns tres-cents euros. Particulars, entre els quals l’entorn proper als dos impulsors, és clar; però també entitats com ara l’Alternativa o l’associació artística La Tartera. “I un ventall molt ampli de persones, gent de l’educació, gent gran, gent jove”. 

“Crítica”: les línies vermelles
El Refugi obre amb els postulats que engloba el subtítol aquell de “llibreria crítica”. Però què vol dir exactament? “Home, tenim unes línies bàsiques: l’antifeixisme, l’anticapitalisme, el feminisme”. No obstant això, puntualitza Maese, “no ens tanquem, tampoc no es tracta de restar vendes, i si algú ve amb una demanda concreta intentarem satisfer-lo”. Què passa, preguntem, si ve algú, potser amb ganes de polèmica, i demana un llibre de Fernando Vizcaíno Casas o afins? “Uf! Nosaltres volem arribar a un públic ampli i ser sostenibles econòmicament, però és cert que per certes coses no passarem”. Coses com ara llibres que defensin una economia neoliberal, per exemple, “ni llibres de contingut feixista, això mai de la vida”. I el típic best-seller? “La veritat és que sobre les línies vermelles no n’hem parlat encara prou, amb tanta feina per arribar fins aquí, ho anirem veient sobre la marxa”. Però aquests altres continguts, proposa, el lector interessat sempre els podrà trobar en una altra llibreria. 

Aleshores plantegem-ho d’una altra manera: que hi haurà, a les lleixes d’El Refugi? “Doncs diria que els que presentarem en aquests dos primers dies representen força quines seran les nostres línies”. Per començar, els contes de Joan Turu a Els homes plorem, que obrirà el torn de presentacions just aquesta tarda, després de l’obertura de portes, a les cinc de la tarda. Turu proposa narracions destinades al públic infantil i “molt treballades des de les emocions per trencar amb estereotips de gènere i patriarcalistes”. O La volta a Catalunya en  50 formatges, d’Antoni Chueca, “tema fortament pirinenc, oi?”. I Montserrat Roig, la memòria viva, un assaig d’Aina Torres. Més o menys per aquí aniran els trets.